Als límits de l’exclusió social. Immigrants i sense sostre a Espanya

Resum

La qüestió migratòria és un dels fenòmens més rellevants de principis del segle XXI. Espanya, històrica emissora d’emigrants, s’ha convertit, en menys d’una dècada, en un país de destinació que ha anat acollint persones procedents d’àrees geogràfiques i culturals molt allunyades de les seves tradicions. En els dos últims anys, la població immigrant s'ha vist especialment afectada pels efectes de la crisi econòmica, cosa que ha posat de manifest l’extrema vulnerabilitat social que pateix. Un dels efectes més significatius ha estat la incorporació recent d’aquests immigrants al col·lectiu de persones sense sostre, alhora que uns altres no van aconseguir, al llarg dels anys, normalitzar les seves vides a la nostra societat i van acabar en l’exclusió social més extrema. Oferim els resultats obtinguts en una investigació sobre el fenomen dels sense sostre iniciada l’any 1998 i represa pel Grup d’Estudi sobre Tendències Socials (GETS) de la UNED; a més, incloem algunes dades obtingudes en el Cinquè Recompte Nocturn de Persones sense Sostre organitzat a la ciutat de Madrid l’any 2010 i informacions de memòries d’activitat de recursos disposats per tota la geografia espanyola per atendre les seves necessitats. Les principals conclusions d’aquest text són que la internacionalització de l’exclusió social extrema a Espanya és una realitat i que es preveu que aquest problema es pugui incrementar en els propers anys.