Estratègies residencials en els processos de recomposició familiar

Resum

En aquest article, s'analitzen les eleccions i les pràctiques residencials adoptades per les famílies reconstituïdes com una estratègia per gestionar l'entramat de relacions socials característic d'aquestes estructures familiars (relacions entre els fills i/o les filles no comuns, relacions entre els fills i/o les filles no comuns i les noves parelles dels pares o les mares, etc.), i s'estableixen noves fórmules en les quals aparellament, reconstitució familiar i coresidència no tenen per què coincidir ni aparèixer en l'ordre seqüencial que fins ara caracteritzava la formació d'una unitat familiar convencional. Les dades empíriques en què es basa l'article procedeixen d'una investigació qualitativa realitzada a la Comunitat de Madrid, on es van fer 51 entrevistes semidirectives a 17 famílies reconstituïdes, amb una mitjana de 3 entrevistes per família. La mostra de famílies es va diversificar segons el nivell socioeconòmic dels pares i les mares de cadascuna d'elles. Els resultats van posar de manifest el valor social i simbòlic de l'espai, concretat en l'espai habitacional com a agent regulador de possibles conflictes provinents de diferents cultures familiars que conflueixen en la nova parella i que aquesta ha de gestionar sense disposar, en la majoria dels casos, de referències familiars similars.