La llarga lluita per l'emancipació de les dones. Carmen Baroja y Nessi, Zenobia Camprubí Aymar i María Teresa León Goyri

Resum

Els escrits autobiogràfics de Carmen Baroja, Zenobia Camprubí i María Teresa León ens permeten seguir de prop l’enorme esforç que va fer un important col·lectiu de dones de la burgesia liberal espanyola de la primera meitat del segle xx per trencar amb el dispositiu de feminització, deixar de ser el sexe dèbil i assolir una autonomia personal i professional més gran. L’anàlisi sociohistòrica de les trajectòries d’aquestes tres dones mostra que, en certa mesura, van poder desfer-se dels llaços de subjecció lligats, i ben lligats, per les principals institucions de socialització establertes en unes societats en què imperava un fort desequilibri de poder entre les classes i entre els sexes. Aquesta ruptura va ser possible gràcies al seu capital econòmic i cultural d’origen, a les feines que van fer, a les associacions de dones de què van formar part, a les xarxes socials en què es van recolzar, i també a la seva resistència i tenacitat davant la dominació masculina. Si s’exceptua l’època de la Segona República, ni els governs, ni la gran majoria dels homes, començant pels del seu entorn més proper, van ser còmplices en els seus projectes per aconseguir una emancipació més gran.