Infància, sexualitat i perill. Sobre la naturalesa iatrogènica d’un discurs

Resum

En les últimes dècades del segle XX hem assistit a un ressorgiment sense precedents de les inquietuds i de les alarmes per la qüestió de les experiències eròtiques que impliquen menors i adults. Aquest fenomen, divulgat sota el concepte ja universal dels abusos sexuals infantils, ha adoptat uns trets molt particulars que permeten parlar de l’existència d’un discurs social i científic fermament establert en què aquests fets són indiscutiblement considerats sota la perspectiva del maltractament, el crim i el patiment. Després de revisar els trets fonamentals d’aquest discurs, la fonamentació i pertinència del qual seran qüestionades, analitzarem els possibles efectes iatrogènics induïts per la resposta social i la intervenció professional, en quatre àmbits clau de la realitat social: la dimensió eròtica de l’ésser humà, la responsabilitat individual, el recurs a l’acció penal com a mecanisme de control social i la promoció de la convivència entre els sexes. Es convida a una reflexió crítica sobre el tractament social i professional del fenomen, tenint en compte especialment els efectes no desitjats que aquest maneig pot generar.