Notes crítiques sobre el llibre «Fascismo y militarismo» de S. Vilar

Resum

En una insuficient nota que vaig fer al llibre de Sergio Vilar (SV) al seu dia (Mundo Diario, 6 de maig de 1978), n’avançava el caràcter herètic, la rara ambientació cosmopolita i fins i tot el prosaisme, qualitats i defectes que són rars de trobar en la nostra producció llibresca, em refereixo a la subpirinenca. Diré també el que deia llavors, que és difícil d’identificar «contra-qui» escriu aquesta vegada SV, ja que les seves citacions són quasi sempre de suport, d’autoritat. Aquest i altres trets donen al llibre un aire de lectura pedagògica, aquest gènere que ara s’imposa com a text universitari, tan allunyat d’aquells complets tractats d’abans que exposaven la doctrina del catedràtic. En efecte, Fascismo y militarismo no és ni pretén ser-ho una investigació sobre textos de primera mà, com ho és una altra de prèvia, La naturalesa del franquisme, per al meu gust molt més coherent i que, naturalment, permet entendre aquest altre llibre que ara comentem en aquest recull de crítiques. No té gaire sentit que resumeixi aquí les tesis del llibre en qüestió o que exalti la claredat i vehemència amb què són defensades. En lloc d’això, exposaré alguns dubtes i reflexions personals que em van assaltar mentre el llegia. Estan escrits per a un lector que suposo assabentat de l’obra de SV i naturalment per al mateix SV.