Lloret de Mar: destruccions i resistències d'un poble en mans del turisme

Resum

En aquest article es reflecteix l’estat actual d’una recerca socioantropològica en curs sobre les transformacions d’un poble de la Costa Brava sotmès a les pressions de signe divers, d’una enorme onada turística (més de 100.000 persones en el mes d’agost), de la immigració del sud d’Espanya i de la burgesia autòctona. Fins a quin punt el teixit social del poble s’esquerda i es trenca amb la destrucció de l’economia tradicional –el pas d’una activitat extractiva al domini del sector terciari– i la renovació de més de la meitat de la població estable? Una ruptura de les estructures productives engendra un canvi total de les relacions socials i ideològiques? La resposta no és senzilla. La societat de Lloret s’ha erosionat a causa de: 1) Una major dependència respecte d’un exterior no controlable (financer, operadors turístics, mà d’obra, producció per al consum, etc.) 2) Una alteració dels centres i de les formes de poder. 3) Una metamorfosi dels ritmes i les manifestacions de la vida natural i social. 4) Una pèrdua de funcionalitat d’institucions i grups abans importants, com la família, l’església, la vellesa. 5) Un divorci cada vegada més gran entre la quotidianitat i els valors tradicionals. L’estructura de les classes socials també s’ha modificat. Però, davant d’aquestes mutacions, l’edifici social ha trobat unes acomodacions econòmiques i ideològiques, ha reforçat els seus llaços interns, s’ha fet més complex. Per fi, ha resistit tractant de recolzar-se en els seus fonaments més profunds. El ressorgiment actual de les manifestacions populars catalanes a Lloret és en certa manera una sortida i una oposició a les tendències externes de dispersió i de disgregació. Aquesta reacció se sosté en unes arrels històriques no desmantellades, en la diferenciació lingüística, en una trama de pràctiques socials específiques, en una difusa consciència de pertinença a una comunitat nacional perseguida. Podria resumir-se la qüestió en aquests termes: davant l’imperialisme, resistència nacional popular? Massa simple per respondre a la complexitat de la realitat del Lloret de 1978.