Estigma social i adopció internacional a Espanya. És la família adoptiva un model familiar menys «autèntic» que els basats en llaços biològics?

Resum

A Espanya, el fenomen de les adopcions internacionals irromp a la dècada de 1990. El 2004, va esdevenir el segon país del món a fer-ne. Amb l’objectiu d’incrementar el coneixement sociològic sobre la família adoptiva internacional espanyola, es va fer l’enquesta titulada Les famílies adoptives i els seus estils de vida a través d’una pàgina web. A partir de les respostes donades per 230 mares i pares adoptius, es dibuixa el perfil sociodemogràfic de les seves llars. Aquestes es caracteritzen perquè tenen progenitors amb un elevat nivell formatiu, no adscrits a cap religió, que defensen polítiques d’esquerres i que comparteixen un sistema de valors postmoderns respecte de la institució familiar. La identificació de l’estructura domèstica segons el tipus d’aliança (biparental o monoparental) i el tipus de filiació (adoptiva o mixta) ens permet situar l’adopció contemporània com una opció de filiació elegida i no, exclusivament, com a alternativa davant la impossibilitat de tenir fills biològics. Addicionalment, els resultats de l’enquesta ens permeten endinsar-nos en un dels aspectes menys abordats en l’estudi sociològic de la família adoptiva: el paper de les actituds socials envers l’adopció i el seu impacte en aquella. La majoria dels enquestats perceben l’estigma social de què és objecte la seva família adoptiva, ja que, des del seu punt de vista, la societat les considera una forma de llar menys satisfactòria que la basada en llaços biològics.