Sobrequalificació dels titulats universitaris i mobilitat social

Autors/ores

  • José Saturnino Martínez García Universidad de La Laguna

Resum

La sobrequalificació dels titulats universitaris està relacionada amb l’origen social? Per respondre a aquesta pregunta s’elaboren cinc indicadors de sobrequalificació, tres habituals en la literatura (objectiu, subjectiu i estadístic) i dos que permet el PIAAC (sobrequalificació estadística en competències en lectura i numèriques). Els resultats no són concloents, ja que sí que s’observa la relació en la sobrequalificació objectiva i subjectiva, però no en la resta. D’altra banda, es va recórrer a la tradició d’estudis de mobilitat social i es va trobar que, una vegada es té en compte el nivell d’estudis, l’origen social influeix poc en la probabilitat d’aconseguir una ocupació d’alta qualificació. Dit d’una altra manera, l'origen social mostra una relació intensa amb el nivell d’estudis aconseguit, però la relació entre nivell d’estudis i ocupació és més feble.

Paraules clau

sobrequalificació, mercat de treball, capital humà, mobilitat social, desigualtat d’oportunitats educatives, Boudon, Goldthorpe, Bourdieu, desajust educatiu

Referències

Barone, Carlo y Ortiz, Luis (2011). «Overeducation among European University Graduates: A comparative analysis of its incidence and the importance of higher education differentiation». Higher Education [en línea], 61, 325-337. http://dx.doi.org/10.1007/s10734-010-9380-0

Becker, Gary S. (1964). Human capital: A theoretical and empirical analysis, with special reference to education. Nueva York: Columbia University Press.

Boudon, Raymond (1983). La desigualdad de oportunidades. Barcelona: Laia.

Bourdieu, Pierre (1991). La distinción. Madrid: Taurus.

Bukodi, Erzsebet y Goldthorpe, John (2011). «Social class returns to higher education: Chances of access to the professional and managerial salariat for men in three British birth cohorts». Longitudinal and Life Course Studies [en línea], 2. http://dx.doi.org/10.14301/llcs.v2i2.122

Cabrales, Antonio; Dolado, Juan José y Mora, R. (2013). «Dualidad laboral y déficit de formación ocupacional: Evidencia sobre España con datos de PIAAC». En: Informe nacional del Programa Internacional de Evaluación de Competencias de la Población Adulta, tomo ii. Madrid: Ministerio de Educación y Cultura. Instituto Nacional de Evaluación Educativa, 9-38.

Capsada-Munsech, Queralt (2015). «The role of social origin and field of study on graduates’ overeducation: The case of Italy». Higher Education [en línea], 69, 779-807. http://dx.doi.org/10.1007/s10734-014-9805-2

Desjardins, Richard y Warnke, Jonas (2011). «Ageing and Skills: A review and analysis of skill gain and skill loss over the lifespan and over time». OECD Working Paper.

Dolado, Juan J.; Felgueroso, Florentino y Jimeno, Juan F. (2000). «Youth labour markets in Spain: Education, training, and crowding-out». European Economic Review [en línea], 44, 943-956. http://dx.doi.org/10.1016/s0014-2921(99)00050-1

Fernández Mellizo-Soto, María (2014). «Desigualdad de oportunidades educativas en España». Reis, 147, 107-20. http://dx.doi.org/10.5477/cis/reis.147.107

Flisi, Sara; Goglio, Valentina; Meroni, Elena Claudia; Rodrigues, Margarida y Vera-Toscano, Esperanza (2016). «Measuring Occupational Mismatch: Overeducation and Overskill in Europe-Evidence from PIAAC». Social Indicators Research [en línea], 1-39. http://dx.doi.org/10.1007/s11205-016-1292-7

Freeman, R.B. (1976). The overeducated american. Nueva York: Academic Press. García Montalvo, José y Peiró, José M.ª (2009). Análisis de la sobrecualificación y la flexibilidad laboral. Valencia: IVIE.

Glebbeek, A. C. (1993). Perspectieven op Loopbanen. Assen: Van Gocum.

Goldthorpe, John H. (2010). Sobre la sociología. Madrid: CIS.

Heckman, James J. (2006). «Skill Formation and the Economics of Investing in Disadvantaged Children». Science [en línea], 312, 1900-1903. http://dx.doi.org/10.1126/science.1128898

Kucel, Aleksander (2010). «The sociology of educational mismatch». DemoSoc Working Papers. Barcelona: Universidad Pompeu Fabra.

— (2011). «Literature Survey of the Incidence of Over-education: A Sociological Approach». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 134, 125-142.

Leuven, Edwin y Oosterbeek, Hessel (2011). «Overeducation and mismatch in the labor market». IZA Discussion Paper.

McGuinness, Seamus y Wooden, Mark (2007). «Overskilling, job insecurity and career mobility». IZA Discussion Paper 2938.

Marqués, Ildefonso y Gil, Carlos (2015). «Origen social y sobreeducación en los universitarios españoles». REIS, 150, 89-112. http://dx.doi.org/10.5477/cis/reis.150.89

Martín Moreno, J. y Miguel, A. de (1979). Universidad, fábrica de parados. Barcelona: Vicens Vives.

Martínez García, José Saturnino (2011). «Género y origen social: Diferencias grandes en fracaso escolar y bajas en rendimiento educativo». Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 4, 270-285.

Mincer, Jacob (1974). Schooling, experience and earnings. Nueva York: Columbia University Press.

OCDE (2012). Microdatos del Proyecto Internacional de Competencias de la Población Adulta (PIAAC). Consulta 10/11/16 de URL: http://www.oecd.org/skills/piaac/publicdataandanalysis

OCDE (2013). OECD skills outlook 2013: First results from the survey of adult skills. París: OCDE.

Pissarides, Christopher (2000). Equilibrium Unemployment Theory. Cambridge (MA): MIT Press.

Quintini, Glenda (2011). Over-Qualified or Under-Skilled: A Review of Existing Literature. París: OECD.

Sala, Guillermo (2011). «Approaches to Skills Mismatch in the Labour Market: A literature review». Papers, 96 (4), 1025-1045. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v96n4.171

Sattinger, Michael (1993). «Assignment Models of the Distribution of Earnings». Journal of Economic Literature, 31, 851-880.

Sloane, Peter J. (2003). «Much Ado About Nothing?: What Does the Over-education Literature Really Tell us?». En: Buchel, F.; DeGrip, A. y Mertens, A. (ed.). Overeducation in Europe: Current Issues in Theory and Practice. Northampton: Edward Elgar.

Spence, Michael (1973). «Job market signaling». The Quarterly Journal of Economics [en línea], 87, 355-374. http://dx.doi.org/10.2307/1882010

Thurow, Lester C. (1975). Generating inequality: Mechanisms of distribution in the US economy. New York: Basic Books.

Torche, Florencia (2011). «Is a College Degree Still the Great Equalizer?: Intergenerational Mobility across Levels of Schooling in the United States». American Journal of Sociology [en línea], 117, 763-807. http://dx.doi.org/10.1086/661904

Treiman, Donald J. (1970). «Industrialization and Social Stratification». En: Launmann, E.O. (ed.). Social Stratification Research and Theory for the 1970s. Indianapolis: Bobbs-Merill.

Biografia de l'autor/a

José Saturnino Martínez García, Universidad de La Laguna

És professor de sociologia a la Universitat de La Laguna i acaba de publicar Estructura social y desigualdad en España (La Catarata). És llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia (Universitat Complutense), màster en Economia de l’Educació i del Treball (Universitat Carlos III) i doctor en Sociologia (Universitat Autònoma de Madrid), especialitzat en desigualtat social i educació. Ha estat becari al Centre de Recerques Sociològiques, a la Universitat Complutense i a la Universitat de Salamanca, i ha fet estades de recerca al Departament de Sociologia de la Universitat de Wisconsin (Madison). Ha estat professor a la Universitat de Salamanca i al Centre de Recerques Sociològiques. Entre 2007 i 2011 va ser vocal assessor en el gabinet del president José Luis Rodríguez Zapatero. Les seves recerques, realitzades en el marc de projectes de recerca competitius, han estat publicades en revistes acadèmiques com ara Revista de Educación, Revista Internacional de Sociología o Papers.

Publicades

2016-12-23

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.