La construcció del «fracàs escolar» a Espanya. Gènesi i cristal·lització d’un problema social

Resum

Aquest article analitza la gènesi del «fracàs escolar» com a problema social i públic a Espanya. Parteix d’un estudi sociohistòric basat en diversos documents (premsa, revistes educatives, legislació, informes oficials i llibres). Malgrat l’evidència amb què se’ns presenta avui dia, el «fracàs escolar» és un problema relativament recent: tot i que se’n poden localitzar alguns antecedents a finals del segle XIX i principis del XX, no emergeix com a problema social fins als anys seixanta i setanta, i cristal·litza definitivament com a problema públic el 1980. Aquest procés és el resultat d’un treball col·lectiu d’enunciació que va mobilitzar actors diversos en un context d’extensió de l’escolarització i el credencialisme, de transformació de la forma escolar, d’emergència de les noves classes mitjanes, de formació d’un camp d’experts de la infància i l’adolescència, de desenvolupament de les ciències socials i de l’educació i de redefinició de l’espai públic i el camp polític.