Explorar les relacions entre el desplaçament a la feina i els canvis de residència a Espanya. Una anàlisi amb dades individuals

Autors/ores

Resum

En aquest article s’analitzen els factors determinants dels tipus de mobilitat més significatius que afecten els treballadors: els desplaçaments quotidians entre la residència i el lloc de treball, i els canvis de domicili. També s’explora la influència que cadascun d’aquests fenòmens exerceix en l’altre. Per fer-ho, s’estimen dos models alternatius mitjançant la tècnica del lògit multinomial. Les dades individuals utilitzades es refereixen al cas espanyol i procedeixen del Cens de Població de 2011, amb la qual cosa s’actualitzen estudis previs fets abans de la gran recessió. Una aportació significativa de l’article és l’ús dels mercats locals de treball (MLT) espanyols com a unitat territorial de referència. Cada un d’aquests mercats agrupa municipis estretament lligats entre si en termes de mobilitat entre la residència i el lloc de treball, i estan delimitats per fronteres que són creuades amb poca freqüència en el curs d’aquests desplaçaments, cosa que els converteix en unitats funcionals rellevants davant l’alternativa d’utilitzar referències geogràfiques de naturalesa administrativa. L’ús dels MLT permet distingir, a partir de les microdades censals recodificades per l’INE, entre moviments migratoris (variacions de lloc de residència entre MLT diferents) i simples moviments residencials dins d’un mateix MLT (que, per tant, no fan imprescindible un canvi d’ubicació laboral en termes d’accessibilitat). Els resultats corroboren que existeix una relació significativa entre els dos tipus de mobilitat considerats i que les mudances a un nou habitatge tendeixen a allunyar els empleats del seu lloc de treball, en lloc d’escurçar aquests desplaçaments.

Paraules clau

desplaçament al lloc de treball, canvi de residència, mercat local de treball

Referències

Aguilera, A. y Mignot, D. (2004). «Urban sprawl, polycentrism and commuting: A comparison of seven French urban areas». Urban Public Economics Review, 1, 93-113.

Alonso, W. (1964). Location and Land Use: Towards a General Theory of Land Rent [en línea]. Cambridge, MA: Harvard University Press. https://doi.org/10.4159/harvard.9780674730854

Arévalo, R.; Ferrero, L.; Otero, M.S.; Uña, J. de (2008). Movilidad residencial en España: Un análisis longitudinal [en línea]. Documentos de trabajo del Departamento de Economía Aplicada de la Universidad de Vigo. http://webs.uvigo.es/x06/

Artís, M.; Romaní, J. y Suriñach, J. (2000). «Determinants of Individual Commuting in Catalonia, 1986-91: Theory and Empirical Evidence». Urban Studies, 37 (8), 1431-1450. https://doi.org/10.1080/00420980020080191

Axisa, J.J.; Newbold, K.B. y Scott , D.M. (2012). «Migration, urban growth and commuting distance in Toronto’s commuter shed». Area [en línea], 44 (3), 344-355. https://doi.org/10.1111/j.1475-4762.2012.01097.x

Bloze, G. y Skak, M. (2016). «Housing equity, residential mobility and commuting». Journal of Urban Economics [en línea]. https://doi.org/10.1016/j.jue.2016.09.003

Borjas, G.; Bronars, S. y Trejo, S. (1992). «Self-selection and internal migration in the United States». Journal of Urban Economics [en línea], 32, 159-185. https://doi.org/10.1016/0094-1190(92)90003-4

Brown, D.L.; Champion, T.; Coombes, M. y Wymer, C. (2015). «The Migration-commuting nexus in rural England: A longitudinal analysis». Journal of Rural Studies [en línea], 41, 118-128. https://doi.org/10.1016/j.jrurstud.2015.06.005

Camarero, L.A. y Oliva, J. (2008). «Exploring the social face of urban mobility: Daily mobility as part of the social structure in Spain». International Journal of Urban and Regional Research [en línea], 32 (2), 344-362. https://doi.org/10.1111/j.1468-2427.2008.00778.x

Casado-Díaz, J.M. (2000a). Diferencias de género en los desplazamientos cotidianos por razones laborales. Documento de trabajo del IVIE, WP-EC 2000-03, Valencia.

Casado-Díaz, J.M. (2000b). «Local Labour Market Areas in Spain: A Case Study». Regional Studies [en línea], 34 (9), 843-856.

https://doi.org/10.1080/00343400020002976

Casado-Díaz, J.M. (2001). «Who are the commuters?: A microdata analysis of travel-to-work». En: Columbus, F. (ed.). European Economic and Political Issues. Nueva York: Nova Science Publishers, 25-50.

Casado, J.M.; Martínez, L. y Flórez, F. (2010): «Los mercados locales de trabajo españoles: Una aplicación del nuevo procedimiento británico». En: Albertos, J.M. y Feria, J.M. (ed.). La ciudad metropolitana en España: Procesos urbanos en los inicios del siglo xxi. Madrid. Thomson-Civitas, 275-313.

Casado-Díaz, J.M. y Coombes, M. (2011). «The delineation of 21st Century local labour market areas: A critical review and a research agenda». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 57, 7-32.

Casado-Díaz, J.M.; Martínez-Bernabéu, L. y Flórez-Revuelta, F. (2016). «Automatic parameter tuning for functional regionalisation methods». Papers in Regional Science [en línea]. https://doi.org/10.1111/pirs.12199

Casado-Díaz, J.M.; Martínez-Bernabeu, L. y Rowe, F. (2017). «An Evolutionary Approach to the Delimitation of Labour Market Areas: An Empirical Application for Chile». Spatial Economic Analysis [en línea]. https://doi.org/10.1080/17421772.2017.1273541

Coombes, M.G. y Bond, S. (2008). Travel-to-Work Areas: The 2007 Review. Londres. Office for National Statistics.

Coombes, M.G.; Casado-Díaz, J.M.; Martínez-Bernabeu, L. y Carausu, F. (2012). Study on comparable Labour Market Areas [en línea]. Final Research Report, Eurostat Specific Contract 50405.2010.004-2011.325. https://ec.europa.eu/eurostat/cros/content/study-comparable-labour-market-areas_en

Coombes, M.G.; Green, A.E. y Openshaw, S. (1986). «An efficient algorithm to generate official statistical reporting areas: The case of the 1984 Travel-to-Work Areas revision in Britain». Journal of the Operational Research Society, 37,943-953. https://doi.org/10.1057/jors.1986.163

Faggian, A. y McCann, P. (2009). «Universities, agglomerations and graduate human capital mobility». Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie [en línea], 100 (2), 210-223. https://doi.org/10.1111/j.1467-9663.2009.00530.x

Feria-Toribio, J.M.; Casado-Díaz, J.M. y Martínez-Bernabeu, L. (2015). «Inside the metropolis: The articulation of Spanish metropolitan areas into local labor markets». Urban Geography [en línea], 36 (7), 1018-1041. https://doi.org/10.1080/02723638.2015.1053199

Goodman, J.F.B. (1970). «The definition and analysis of local labour markets: Some empirical problems». British Journal of Industrial Relations [en línea], 8, 179-186. https://doi.org/10.1111/j.1467-8543.1970.tb00968.x

Greene, W.H. (2012). Econometric Analysis. 7.ª ed. Nueva York. Pearson.

Greenwood, M. (1969). «An analysis of the determinants of geographic labor mobility in the United States». Review of Economics and Statistics [en línea], 51, 189-194. https://doi.org/10.2307/1926728

Greenwood, M. y Hunt, G. (1989). «Jobs versus amenities in the analysis of metropolitan migration». Journal of Urban Economics [en línea], 25, 1-16. https://doi.org/10.1016/0094-1190(89)90040-5

Greenwood, M. y Hunt, G. (2003). «The Early History of Migration Research». International Regional Science Review [en línea], 26 (1), 3-37. https://doi.org/10.1177/0160017602238983

Gujarati, D. y Porter, D. (2010). Econometría. 5.ª ed. Barcelona. McGraw-Hill Interamericana.

Han, Y.; Goetz, S.J.; Kim, T. y Lee, J. (2013). «Estimating Employment-Related Migration from Overlapping Migration and Commuting Networks». Growth and Change [en línea], 44 (3), 474-493. https://doi.org/10.1111/grow.12016

Knapp , T. y Graves, P. (1989). «On the role of amenities in models of migration and regional development». Journal of Regional Science [en línea], 29, 71-87. https://doi.org/10.1111/j.1467-9787.1989.tb01223.x

Marmolejo, C. y Tornés, M. (2015). «¿Reduce el policentrismo la movilidad laboral?: Un análisis para las siete grandes áreas metropolitanas en España». Scripta Nova, 18 (500), 1-30.

Martínez-Bernabéu, L. y Casado-Díaz, J.M. (2016). «Delineating zones to increase geographical detail in individual response data files: An application to the Spanish 2011 Census of population». Moravian Geographical Reports [en línea], 24 (2), 26-36. https://doi.org/10.1515/mgr-2016-0008

Martínez-Bernabeu, L.; Flórez-Revuelta, F. y Casado-Díaz, J.M. (2012). «Grouping genetic operators for the delineation of functional areas based on spatial interaction». Expert Systems with Applications [en línea], 39 (8), 6754-6766. https://doi.org/10.1016/j.eswa.2011.12.026

Mendiola, L.; González, P. y Cebollada, A. (2014). «The link between urban development and the modal split in commuting: The case of Biscay». Journal of Transport Geography [en línea], 37, 1-9. https://doi.org/10.1016/j.jtrangeo.2014.03.014

Molho, I. (1986). «Theories of migration: A review». Scottish Journal of Political Economy [en línea], 33 (4), 396-419. https://doi.org/10.1111/j.1467-9485.1986.tb00901.x

Mueser, P. y Graves, P. (1995). «Examining the role of economic opportunity and amenities in explaining population distribution». Journal of Urban Economics [en línea], 37, 176-200. https://doi.org/10.1006/juec.1995.1010

Newbold, K.B. y Scott , D.M. (2013). «Migration, commuting distance, and urban sustainability in Ontario’s Greater Golden Horseshoe: Implications of the Greenbelt and Places to Grow legislation». The Canadian Geographer / Le Géographe Canadien [en línea], 57 (4), 474-487. https://doi.org/10.1111/j.1541-0064.2013.12044.x

Pino, J.A. del (2014). «Sociology of residence and mobile residence: Theoretical advances and practical limits / Sociología de la residencia y residencia móvil: Logros teóricos y limítes prácticos». Empiria [en línea], 27, 21-48. http://dx.doi.org/10.5944/empiria.27.2014.10861

Pino, J.A. del (2015). Estructuras residenciales y movilidad: Más allá de la segunda residencia. Madrid: CIS.

Romaní, J. y Casado-Díaz, J.M. (2010). «Movilidad por razón de trabajo en áreas metropolitanas: Un análisis basado en datos individuales». En: Albertos, Juan Miguel y Feria, José María (eds.). La ciudad real en España: Procesos urbanos y metropolitanos en la primera década del siglo xxi. Madrid: Thomson-Civitas.

Romaní, J.; Suriñach, J. y Artís, M. (2003). «Are Commuting and Residential Mobility Decisions Simultaneous?: The Case of Catalonia, Spain». Regional Studies [en línea], 37 (8), 813-826. https://doi.org/10.1080/0034340032000128730

Shuai, X. (2012). «Does Commuting Lead to Migration?». Journal of Regional Analysis and Police (JRAP), 42 (3), 237-250.

Simpson, Wayne (1992). Urban structure and the labour market. Oxford. Clarendon Press.

Vale, D.S. (2013). «Does commuting time tolerance impede sustainable urban mobility?: Analysing the impacts on commuting behaviour as a result of workplace relocation to a mixed-use centre in Lisbon». Journal of Transport Geography [en línea], 32, 38-48. https://doi.org/10.1016/j.jtrangeo.2013.08.003

Wagner, M. y Mulder, C.H. (2015). «Spatial Mobility, Family Dynamics, and Housing Transitions». Köln Z Soziol (supl.) [en línea], 67, 111-135. https://doi.org/10.1007/978-3-658-11490-9_6

Wrede, M. (2013). «Heterogeneous skills, migration, and commuting». Papers in Regional Science [en línea], 92 (2). https://doi.org/10.1111/j.1435-5957.2012.00471.x

Zax, J. (1991). «Compensation for commutes in labour and housing markets». J. Urban Econ. [en línea], 30, 192-207. https://doi.org/10.1016/0094-1190(91)90036-7

Zax, J. (1994). «When is a move a migration?». Reg. Sci. & Urban Econ. [en línea], 24, 341-360. https://doi.org/10.1016/0166-0462(93)02034-Z

Zax, J. y Kain, J. (1991). «Commutes, quits and moves». J. Urban Econ. [en línea], 29, 153-165. https://doi.org/10.1016/0094-1190(91)90010-5

Publicades

19-10-2017

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.