El pes de l’origen social i del centre escolar en la desigualtat de resultats al final de l’escola obligatòria
Resum
El debat sobre l’efecte dels centres escolars ha estat ingent des de l’aparició de l’informe Coleman. La desigualtat de rendiment educatiu entre l’alumnat segons el centre escolar al qual acudeix és un fet conegut tant per científics socials com per moltes famílies, que ho tenen en compte en les seves estratègies d’elecció d’escola. La qüestió clau és dirimir si aquesta diferència es deu més a l’efecte composició o si hi intervé l’acció pedagògica del centre. Com a indicador d’acció pedagògica s’ha escollit la comprensivitat en el currículum. La hipòtesi que es planteja és que l’efecte de composició és més gran que l’organització del currículum. Les dades que s’han utilitzat provenen d’una enquesta feta a 1.782 estudiants que cursaven 4t d’ESO en 27 centres de la ciutat de Barcelona. S’ha fet servir un model d’anàlisi lineal jeràrquic per mesurar les diferències entre centres controlant les característiques individuals dels alumnes. Les diferències entre centres s’atribueixen fonamentalment a la composició social de l’alumnat, i amb un caràcter residual al currículum més o menys comprensiu. També es destaca que l’efecte composició té un impacte menor en les noies de classe baixa, ja que obtenen millors resultats dels esperats en centres amb una complexitat social més gran.Paraules clau
comprensivitat, composició social, model multinivell, sexe, rendiment, èxit escolarReferències
Andreu, Jaime (2011). «El análisis multinivel: Una revisión actualizada en el ámbito sociológico». Metodología de Encuestas, 13, 161-176. http://casus.usal.es/pkp/index.php/MdE/article/view/1017
Benito, Ricardo y González, Isaac (2013). «¿Puede el efecto composición reducir las desigualdades educativas?: Una mirada sobre los efectos de la segregación escolar en España y los países del modelo de integración uniforme». Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 6 (1), 49-71.
Bonal, Xavier (2012a). «Education policy and school segregation of migrant students in Catalonia: The politics of non-decision-making». Journal of Education Policy, 27 (3), 401-421. http://dx.doi.org/10.1080/02680939.2011.645168
Bonal, Xavier (dir.) (2012b). Municipis contra la segregació escolar: Sis experiències de política educativa local. Barcelona: Fundació Bofill.
Cabrera, Leopoldo y Cabrera, Blas (2008). «Heterogeneidad de centros y desigualdad de rendimientos educativos». Témpora, 11, 61-99. http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=3098540
Calero, Jorge (2007). Desigualdades socioeconómicas en el sistema educativo español. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia / CIDE.
Carabaña, Julio (1993). «Sistema de enseñanza y clases sociales». En: García de Leon, M.ª Antonia; Fuente, Gloria de la y Ortega, Félix (eds.). Sociología de la Educación. Barcelona: Barcanova.
Carabaña, Julio (2012). «Debilidades de PISA y errores en la atribución del fracaso escolar académico». En: Puelles, Manuel (ed.). El fracaso escolar en el estado de las autonomías. Madrid: Wolters Kluwer.
Carabaña, Julio (2016). «El informe Coleman, 50 años después». Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 9 (1), 9-21.
Coleman, J. et al. (1966). Equality of educational opportunity. Washington: U.S. Government Printing Office.
Dupriez, Vincent; Dumay, Xavier y Vause, Anne (2008). «How do School Systems Manage Pupils’ Heterogeneity?: A Reanalysis of PISA 2003». Comparative Education Review, 52 (2), 245-273. http://dx.doi.org/10.1086/528764
Duru-Bellat, Marie y Mingat, Alain (1997). «La constitution de classes de niveau dans les collèges: Les effets pervers d’une pratique à visée égalisatrice». Revue Française de Sociologie, 38 (4), 759-789. http://dx.doi.org/10.2307/3322627
Erikson, Robert (1996). «Explaining Change in Educational Inequality-Economic Security and School Reforms». En: Erikson et al. (eds.). Can education be equalized?: The Swedish case in comparative perspective. Boulder, Colorado: Westview.
Erikson, Robert y Goldthorpe, John (1992). The Constant Flux. Oxford: Clarendon Press. Fernández Enguita, Mariano (2014). «De la información al conocimiento... pero en serio». Participación Educativa, 3 (5), 51-59. http://ntic.educacion.es/cee/revista/pdfs/n5art_mariano_fernandezenguita.pdf
Erikson, Robert y Goldthorpe, John (2016). «El Informe Coleman: Una lección de sociología y de política». Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 9 (19), 37-45.
Ferrer, Ferran (dir.) (2011). PISA 2009: Avaluació de desigualtats educatives a Catalunya. Barcelona: Fundació Bofill. http://www.fbofill.cat/publicacions/pisa-2009-avaluacio-de-les-desigualtats-educatives-catalunya
Ferrer-Esteban, Gerard (2015). «¿Qué estrategias de agrupamiento responden a criterios de efectividad y equidad?». En: ¿Qué funciona en educación?: Evidencias para la mejora educativa. Barcelona: Fundació Bofill. http://www.fbofill.cat/sites/default/files/Que_funciona%20en%20educacion_02_010116.pdf
Forquin, Jean Claude (1985). «El enfoque sociológico del éxito y el fracaso escolares: Desigualdades de éxito escolar y origen social» Educación y Sociedad, 3, 198-228.
Gambetta, Diego (1987). Were they pushed or did they jump? Individual decision mechanisms in education. Cambridge: University Press. http://dx.doi.org/10.1017/CBO9780511735868
Gamoran, Adam y Long, Daniel (2006). Equality of Educational Opportunity: A 40-Year Retrospective. WECR Working Paper 2006-9. Madison: University of Wisconsin-Madison. http://www.wcer.wisc.edu/publications/workingPapers/papers.php
Glaeser, Judith y Cooper, Barry (2012). «Educational achievement in selective and comprehensive local education authorities: A configurational analysis». British Journal of Sociology of Education, 33 (2), 223-244. http://dx.doi.org/10.1080/01425692.2011.649833
Hanushek, Eric y Woessmann, Ludger (2006). «Does Educational Tracking Affect Performance and Inequality? Differences-in-Differences Evidence Across Countries». The Economic Journal, 116, 63-75.
Harris, Judith-Rich (1999). El mito de la educación. Barcelona: Grijalbo.
Hattie, John (2009). Visible Learning: A Synthesis of over 800 meta-analuyses Relating to Achievement. Londres: Routledge.
Jackson, Michelle et al. (2007). «Primary and Secondary Effects on Class Differentials in Educational Attainment: The Transition to A level Courses in England and Wales». Acta Sociologica, 50, 211-229.
Jackson, Michelle (ed.) (2013). Determined to suceed: Performance versus choice in Educational Attainment. California: Standford University Press. http://dx.doi.org/10.11126/stanford/9780804783026.001.0001
Martín Criado, Enrique; Gómez, Carmuca; Fernández-Palomares, Fernando y Rodrígez-Monge, Ángel (2000). Familias de clase obrera y escuela. Donostia: Iralka.
Merino, Rafael (2012). «Desigualtats socials i desigualtats educatives: Escola, reproducció i mobilitat social». En: Rotger, Josep Maria (ed.). Sociologia de l’educació per a professorat de secundària. Barcelona: El Roure.
Merino, Rafael et al. (2017). «Separación del alumnado por niveles en 4º de ESO y complejidad social de los centros. Límites y posibilidades del currículum comprensivo». Témpora. Revista de sociología de la educación. 19, 181-198.
Merle, Pierre (2009). La démocratisation de l’enseignement. París: La Découverte.
OECD (2011). Equity and quality in Education: Suporting Disavantatged Students and Schools. París: OECD Publishing. http://dx.doi.org/10.1787/9789264130852-en
OECD (2013). PISA 2012 Results: What Makes Schools Successful? Resources, Policies and Practices, IV. París: OECD Publishing. http://dx.doi.org/10.1787/9789264201156-en
Pàmies, Jordi y Castejón, Alba (2015). «Distribuyendo oportunidades: El impacto de los agrupamientos escolares en la experiencia de los estudiantes». Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 8 (3), 335-348.
Pardo, Antonio; Ruiz, Miguel Ángel y San Martín, Rafael (2007). «Cómo ajustar e interpretar modelos multinivel con SPSS». Psicothema, 19 (2), 308-321.
Slavin, Robert (1990). «Achievement Effects of Ability Grouping in Secondary Schools: A Best-Evidence Synthesis». Review of Educational Research, 60 (3), 471-499. http://dx.doi.org/10.3102/00346543060003471
Subirats, Joan (2008). Efectes de la composició social dels centres d’ensenyament obligatori sobre el rendiment i les expectatives de l’alumnat. Barcelona: IGOP.
Troiano, Helena y Elias, Marina (2014). «University access and after: Explaining the social composition of degree programmes and the contrasting expectations of students». Higher Education, 67 (5), 637-654. http://doi.org/10.1007/s10734-013-9670-4
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2018 Dani Torrents Vilà, Rafael Merino, Maribel Garcia, Ona Valls
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
