Participació tecnocientífica a Espanya: afrontar el repte d’hibridar ciència i política

Autors/ores

  • Guillem Palà Universitat Autònoma Barcelona, Departament de Psicologia Social, Bellatera, Spain
  • Joan Moyà-Köhler CareNet Research Group, IN3, Universitat Oberta de Catalunya
  • Miquel Domènech Universitat Autònoma Barcelona, Departament de Psicologia Social, Bellatera, Spain

Resum

La immersió en la societat del coneixement va comportar el perill de restringir el tractament de les temàtiques tecnocientífiques a un procés d’obtenció de consens entre persones expertes i d’allunyar la ciutadania de la participació política. La necessitat d’un major diàleg entre ciutadania llega i experts va ser assenyalada per la Comissió de la Unió Europea el 2002 en un dels seus programes per a la recerca i la innovació, el Science and Society Action Plan. Aquest article constitueix una anàlisi dels processos que es van dur a terme a l’Estat espanyol en resposta a aquesta exigència democràtica. En coherència amb algunes tesis esgrimides des dels estudis de la ciència i la tecnologia, discutim la conveniència de reformular la nomenclatura que s’utilitza per descriure i organitzar conceptualment les diferents experiències que s’han dut a terme a Espanya en els últims anys. Per fer-ho, hem explicitat els interrogants que s’han obert en relació amb el tractament participatiu de temàtiques tecnocientífiques, així com les formes en què aquests han estat atesos. D’aquesta manera, superem les nominacions en ús i ens centrem en l’aprehensió de les especificitats que es donen en la relació entre ciència i societat, especificitats que s’expressen en el que proposem anomenar modes d’hibridació. 

 

Paraules clau

societat del coneixement, persones expertes, participació ciutadana, estudis de ciència i tecnologia, modes d’hibridació

Referències

Aceros, Juan Carlos y Domènech, Miquel (2010). «La mancomunidad de política hidrológica española. Sectores y trayectorias políticas en Internet». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 132, 11-34.

Alcaraz, José Manuel, Domènech, Miquel y Tiradado, Francisco (2012). «eHR software, multinational corporations and emerging China: Exploring the role of information through a postcolonial lens». Information and Organization, 22 (2), 106-124. https://doi.org/10.1016/j.infoandorg.2012.01.004

Anduiza, Eva y Maya, Sergi de (2005). «La qualitat en la participació: una proposta d’indicadors». Finestra Oberta, 43.

Arnstein, Sherry R. (1969). «A ladder of citizen participation». Journal of the American Institute of Planners, 35 (4), 216-224. https://doi.org/10.1080/01944366908977225

Botanski, Luc y Thévenot, Laurent (2006). On justification: Economies of worth. Nueva Jersey: Princeton University Press. https://doi.org/10.1177/17499755090030010902

Bonneuil, C., Joly, P., y Marris, C. (2008). «The construction of GM – Crop field trials as a social problem». Science, Technology & Human Values, 201-229. https://doi.org/10.1177/0162243907311263

Brown, Mark B. (2009). Science in democracy. Expertise, institutions, and representation. Londres: The MIT Press. https://doi.org/10.1007/s11024-011-9179-x

Brugué, Joaquim y Parés, Marc (2012). «Entre la deliberación y la negociación: El caso de la mesa de la montaña de Aragón». Revista de Estudios Políticos (nueva época), 158, 75-101.

Callon, Michael (1999). «The role of lay people in the production and dissemination of scientific knowledge». Science Technology & Society, 4 (1), 81-94. https://doi.org/10.1177/097172189900400106

Callon, Michael (2003). «Research «in the wild» and the shaping of new social identities». Technology in Society, 25 (2), 193-204. https://doi.org/10.1016/s0160-791x(03)00021-6

Callon, Michel y Law, John (1995). «Agency and the hybrid ‘Collectif’. The South Atlantic Quarterly, 2 (94), 481-507.

Callon, Michel, Barthe, Yannick y Lascoumes, Pierre (2001). Agir dans un monde incertain. Essai sur la démocratie technique. París: Seuil. https://doi.org/10.7202/000506ar

Callon, Michael y Rabeharisoa, Vololona (2003). «Research ‘in the wild’ and the shaping of new social identities». Technology in Society, 25, 193-204. https://doi.org/10.1016/s0160-791x(03)00021-6

Callon, Michael y Rabeharisoa, Vololona (2008). «The growing engagement of concerned groups in political and economic life: Lessons from the French Association of Neuromuscular Disease Patients». Science, Technology & Human Values, 33 (2), 230-261. https://doi.org/10.1177/0162243907311264

Collins, Harry M. y Evans, Robert (2002). «The third wave of science studies: Studies of expertise and experience». Social Studies of Science, 32 (2), 235-296. https://doi.org/10.1177/0306312702032002003

Collins, Harry M. y Evans, Robert (2007). Rethinking Expertise. Chicago: University of Chicago Press. https://doi.org/10.1086/599699 .

Deleuze, Gilles y Guatta ri, Felix (1988). A thousand plateaus: Capitalism and schizophrenia. Bloomsbury Publishing. https://doi.org/10.2307/203963

Domènech, Miquel y Tiradado, Francisco Javier (2001). «Ciencia, tecnología y sociedad: nuevos interrogantes para la psicología». Boletín de psicología, 73, 43-56.

Domènech, Miquel, Feliu, Joel, Garay, Ana, Iñiguez, Lupicinio, Peñarandada, María Carmen y Tiradado, Francisco (2002). «Movimientos sociales y conocimiento científico: el impacto del activismo contra el sida sobre las prácticas científicas». Psicología política, 25, 69-84.

Einsiedel, Edna F. y Eastlick, Deborah L. (2000). «Consensus conferences as deliberative democracy». Science Communication, 21 (4), 323-343. https://doi.org/10.1177/1075547000021004001

Epstein, Steven (1996). Impure science: Aids, activism and the politics of knowledge. Berkeley, CA: University of California Press. https://doi.org/10.1016/s0277-9536(99)00383-4

European Commission (2002). Science and Society Action Plan. https://ec.europa.eu/research/swafs/pdf/pub_gender_equality/ss_ap_en.pdf

Farías, Ignacio (2014). «Cultura: la performación de mundos sociomateriales». Convergencia Revista de Ciencia Sociales, 21 (64), 65-91.

Font, Joan y Blanco, Ismael (2006). «Experiencias de participación ciudadana. Polis, la ciudad participativa. Participar en los municipios: ¿Quién?, ¿Cómo? y ¿por qué?». Papers de participació ciutadana. Barcelona: Editorial Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.

Haraway, Donna Jeanne (1997). Modest-Witness@Second-Millennium. FemaleMan-Meets-OncoMouse: Feminism and technoscience. Psychology Press. https://doi.org/10.1086/384131

Hess, David J. (2004). «Medical modernisation, scientific research fields and the epistemic politics of health social movements». Sociology of Health and Illness, 26 (6), 695-709. https://doi.org/10.1111/j.0141-9889.2004.00414.x

Hörning, Georg (1999). «Citizens panels as a form of deliberative technology assesement». Science and Public Policy, 26 (5), 351-359. https://doi.org/10.3152/147154399781782284

Irwin, Alan (2008). «STS Perspectives on Scientific Governance». En: E. J. Hackett, O. Amsterdamska, M. Lynch, y J. Wajcman (eds.). The Handbook of Science and Technology Studies (Third Edition). Londres: The MIT Press. https://doi.org/10.1017/s0007087408001829

Irwin, Alan, Jensen, Torben Elgaard y Jones, Kevin E. (2013). «The good, the bad and the perfect: criticizing engagement practice». Social Studies of Science, 43 (1), 118-135. https://doi.org/10.1177/0306312712462461

Latour, Bruno (2004). Politics of nature. Cambridge, MA: Harvard University Press.

Laurent, Brice (2009). Replicating participatory devices: the consensus conference confronts nanotechnology. París: CSI Working Papers Series, n. 018.

Lezaun, Javier y Sonerlyd, Linda (2007). «Consulting citizens: Technologies of elicitation and the mobility of publics». Public Understanding of Science, 16 (3), 279-297. https://doi.org/10.1177/0963662507079371

Marres, Noortje (2007). «The issues deserve more credit: Pragmatist contributions to the study of public involvement in controversy». Social Studies of Science, 37 (5),759-780. https://doi.org/10.1177/0306312706077367

Parés, Marc (2009). Participación y calidad democrática: evaluando nuevas formas de democracia participativa. Barcelona: Editorial Ariel. https://doi.org/10.4067/s0718-65682014000100028

Parthasarathy, Shobita (2010). «Breaking the expertise barrier: Understanding activist strategies in science and technology policy domains». Science and Public Policy, 37 (5), 355-367.

https://doi.org/10.3152/030234210x501180

Prades López, A., Horlick-Jones, T. E., Oltra, C. y Solá, R. (2008). Lay perceptions of nuclear fusion: Multiple modes of understanding, 35 (marzo), 95-105. https://doi.org/10.3152/030234208X282853

Rodríguez-Giralt, Israel (2010). «El activismo encarnado (Embodied activism)». Revista d’Informació i Pensament Urbà, 79, 74-79.

Rodríguez-Giralt, Israel (2011). «Social movements as actor-networks: Prospects for a symmetrical approach to Doñana’s Environmentalist Protest». Convergencia. Revista de Ciencia Sociales, 18 (56), 13-35.

Shapapin, Steven y Shaffaffaffer, Simon (1985). Leviathan and the air-pump. Princeton, NJ: Princeton University Press.

Stengers, Isabelle (1997). Sciences et pouvoirs: La démocratie face à la technoscience. París: La Découverte.

https://doi.org/10.1016/s1240-1307(97)87723-0

Smith, Graham y Wales, Corinne (2000). «Citizens’ Juries and Deliberative Democracy». Political Studies, 48 (1), 51-65. https://doi.org/10.1111/1467-9248.00250

Willbourn, Corr (2003). A report on the Foundation Discussion Workshops conducted to inform the GM public debate. Londres: Corr Willbourn Research and Development.

Biografies de l'autor/a

Guillem Palà, Universitat Autònoma Barcelona, Departament de Psicologia Social, Bellatera, Spain

Màster en Recerca Psicosocial (Universitat Autònoma de Barcelona, 2013) i doctorand del programa doctorat del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca tenen a veure amb el camp dels estudis de ciència i tecnologia, amb un interès especial en l’agència de la documentació en processos de participació ciutadana.

 

 

Joan Moyà-Köhler, CareNet Research Group, IN3, Universitat Oberta de Catalunya

Màster en Recerca Psicosocial (Universitat Autònoma de Barcelona, 2013) i doctorand del programa de doctorat del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca tenen a veure amb el camp dels estudis de ciència i tecnologia, amb un interès especial en els processos i pràctiques que articulen la participació política de col·lectius vulnerables.

 

 

Miquel Domènech, Universitat Autònoma Barcelona, Departament de Psicologia Social, Bellatera, Spain

Doctor en Filosofia i Lletres i professor titular de Psicologia Social al Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca tenen a veure amb el camp dels estudis de ciència i tecnologia, amb un interès especial en la relació entre la cura i la tecnologia.

 

Publicades

19-10-2018

Com citar

Palà, G., Moyà-Köhler, J., & Domènech, M. (2018). Participació tecnocientífica a Espanya: afrontar el repte d’hibridar ciència i política. Papers. Revista De Sociologia, 104(1), 5–24. https://doi.org/10.5565/rev/papers.2387

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.