Desigualtat social en acabar l’educació secundària i la progressió a l’educació terciària. Una anàlisi multinacional davant dels casos del sud d’Europa i l’Amèrica Llatina
Resum
En aquest article s’analitza la desigualtat d’oportunitats educatives (DOE) en les probabilitats d’acabar l’educació secundària i progressar cap a l’educació terciària en les cohorts de naixement de 22 països, inclosos dos del sud d’Europa (Espanya i Portugal) i tres de l’Amèrica Llatina (Argentina, Xile i Mèxic). S’avaluen dues de les tesis més influents en la recerca comparativa multinacional: la hipòtesi de selecció de Mare i la hipòtesi de desigualtat mantinguda al màxim de Raftery i Hout. Els resultats mostren que aquestes hipòtesis troben poc suport en les dades, particularment quan es fan servir mesures de DOE basades en riscos relatius en lloc d’odds ratio. Els països del sud d’Europa i de l’Amèrica Llatina presenten alts nivells de desigualtat, particularment en acabar l’educació secundària, i els països d’industrialització primerenca experimenten un desplaçament de la desigualtat de l’educació secundària a l’educació terciària. Alhora, la DOE es redueix substancialment en fases primerenques del procés d’expansió educativa. Això suggereix que cal revisar algunes de les hipòtesis centrals dels estudis d’estratificació educativa, tenint en compte les experiències de països amb processos d’industrialització més tardans i heterogenis.Paraules clau
desigualtat educativa, transicions educatives, industrialització tardana, estratificació socialReferències
Arum, R.; Gamoran, A. y Shavit, Y. (2007). «More inclusion than diversion: Expansion, differentiation, and market structure in higher education». Stratification in higher education: A comparative study, 1-35.
Blanco, E.; Solís, P. y Robles, H. (2014). Caminos desiguales, trayectorias educativas y laborales de los jóvenes en la Ciudad de México. México, DF: Instituto Nacional para la Evaluación de la Educación.
Blau, Peter M. y Duncan O. D. (1967). The American ocupational structure. Nueva York: John Wiley. https://doi.org/10.2307/2092400
Breen, R.; Luijkx, R.; Müller, W. y Pollak, R. (2009a). «Nonpersistent inequality in educational attainment: Evidence from eight European countries». American Journal of Sociology, 114 (5), 1475-1521. https://doi.org/10.1086/595951
Breen, R.; Luijkx, R.; Müller, W. y Pollak, R. (2009b). «Long-term trends in educational inequality in Europe: Class inequalities and gender differences». European Sociological Review, 26 (1), 31-48. https://doi.org/10.1093/esr/jcp001
Cameron, S. V. y Heckman, J. J. (1998). «Life cycle schooling and dynamic selection bias: Models and evidence for five cohorts of American males». Journal of Political Economy, 106 (2), 262-333. https://doi.org/10.1086/250010
Cárdenas Denham, S. (2011). «Escuelas de doble turno en México: una estimación de diferencias asociadas con su implementación». Revista Mexicana de Investigación Educativa, 16 (50), 801-827.
De Graa f, P. M. (1986). «The impact of financial and cultural resources on educational attainment in the Netherlands». Sociology of Education, 237-246. https://doi.org/10.2307/2112350
García, J. S. M. (2017). Estructura social y desigualdad en España. Los Libros de la Catarata.
Hansen, M. N. (1997). «Social and economic inequality in the educational career: Do the effects of social background characteristics decline?». European Sociological Review, 13 (3), 305-321. https://doi.org/10.1093/oxfordjournals.esr.a018220
Jorrat, J. R. (2011). «Diferencias de acceso a la educación en Argentina: 2003-2007». Lavboratorio (24).
Kolenikov, S. y Ángeles, G. (2004). The use of discrete data in principal component analysis with applications to socio-economic indices. CPC. MEASURE Working Paper N. WP-04-85.
Lucas , S. R. (2001). «Effectively maintained inequality: Education transitions, track mobility, and social background effects». American Journal of Sociology, 106 (6), 1642-1690. https://doi.org/10.1086/321300
Maceira, V. V. (2015). «Un abordaje teórico-metodológico para la investigación de la estructura, la movilidad social y las condiciones de vida: la propuesta ENES-PISAC». Revista Latinoamericana de Metodología de las Ciencias Sociales, 5 (2).
Mare, R. D. (1979). «Social background composition and educational growth». Demography, 16 (1), 55-71. https://doi.org/10.2307/2061079
Mare, R. D. (1980). «Social background and school continuation decisions». Journal of the American Statistical Association, 75 (370), 295-305.
https://doi.org/10.2307/2287448
Mare, R. D. (1981). «Change and stability in educational stratification». American Sociological Review, 72-87. https://doi.org/10.2307/2095027
Munk, M. D. y Thomsen, J. P. (2018). «Horizontal stratification in access to Danish university programmes». Acta Sociologica, 61 (1), 50-78. https://doi.org/10.1177/0001699317694941
Pfeffer, F. T. (2008). «Persistent inequality in educational attainment and its institutional context». European Sociological Review, 24 (5), 543-565. https://doi.org/10.1093/esr/jcn026
Raftery, A. E. y Hout, M. (1993). «Maximally maintained inequality: Expansion, reform, and opportunity in Irish education, 1921-75». Sociology of Education, 41-62. https://doi.org/10.2307/2112784
Reimer, D. y Pollak, R. (2009). «Educational expansion and its consequences for vertical and horizontal inequalities in access to higher education in West Germany». European Sociological Review, 26 (4), 415-430. https://doi.org/10.1093/esr/jcp029
Rios-Neto, E. L. G. y De Meireles Guimarães, R. R. (2010). «The demography of education in Brazil: inequality of educational opportunities based on Grade Progression Probability (1986-2008)». Vienna Yearbook of Population Research, 283-306. https://doi.org/10.1553/populationyearbook2010s283
Santos, A. (2001). «Oportunidades educativas en Telesecundaria y factores que las condicionan». Revista Latinoamericana de Estudios Educativos (México), 31 (3).
Shavit, Y. (ed.) (2007). Stratification in higher education: A comparative study. Stanford University Press.
Shavit, Y. y Blossssfeld, H. P. (1993). Persistent inequality: Changing educational attainment in thirteen countries. Social inequality series. Westview Press.
Shavit, Y.; Yaish, M. y Bar-Haim, E. (2007). The persistence of persistent inequality. http://hdl.handle.net/10993/29202
Solís, P. (2012). «Desigualdad social y transición de la escuela al trabajo en la Ciudad de México». Estudios Sociológicos, 90, 641-680.
Solís, P. (2013). «Desigualdad vertical y horizontal en las transiciones educativas en México». Estudios Sociológicos xxi (número extraordinario), 63-93.
Solís, P. (2018). «La transición de la Secundaria a la Educación Media Superior en México: el difícil camino a la cobertura universal». Perfiles Educativos, 11 (159).
Teachman, J. D. (1987). «Family background, educational resources, and educational attainment». American Sociological Review, 548-557. https://doi.org/10.2307/2095300
Thomsen, J. P. (2015). «Maintaining inequality effectively? Access to higher education programmes in a universalist welfare state in periods of educational expansion 1984-2010». European Sociological Review, 31 (6), 683-696. https://doi.org/10.1093/esr/jcv067
Torche, F. (2005). «Privatization reform and inequality of educational opportunity: The case of Chile». Sociology of education, 78 (4), 316-343. https://doi.org/10.1177/003804070507800403
Valle Silva, N. (2004). Cambios sociales y estratificación en el Brasil contemporáneo (1945-1999). United Nations Publications, 89.
Vallet, L. A. 2007. «What can we do to improve the education of children from disadvantaged backgrounds?». En: Sorondo, M. S.; Malinvaud, E. y Lena, P. (eds.). Globalization and education: proceedings of the joint working group. The Pontifical Academy of Sciences, 127-155.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2018 Patricio Solis
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
