Consideraciones sobre la educación en prisión: un análisis de la realidad española a partir de la lectura de Stateville

Úrsula Ruiz Cabello; José María López-Riba

doi:10.5565/rev/papers.2639

Consideracions sobre l'educació a la presó: una anàlisi de la realitat espanyola a partir de la lectura de Stateville

Autors/ores

Úrsula Ruiz Cabello Universitat Pompeu Fabra
José María López-Riba Universitat Pompeu Fabra https://orcid.org/0000-0003-0520-710X

PDF (ES)

Resum

Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society (1977), sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari té per objecte reflexionar entorn de les implicacions de l'educació a la presó a partir de la lectura de Stateville i del seminari que es va impartir a la Universitat Pompeu Fabra per actualitzar el debat sobre la monografia. En primer lloc, s'exposarà l'anàlisi de Jacobs sobre l'educació a la presó, subratllant la problemàtica de gestió que aquesta pot suposar. En segon lloc, s'apuntarà la situació de l'educació a les presons espanyoles. Per a això s'assenyalaran els punts en comú amb Stateville, es demostraran els possibles beneficis que comporta l'educació per als interns i, finalment, s'advertirà de les particularitats i precaucions que s'han de considerar per poder garantir el dret a l'educació a la població reclusa.

Paraules clau

presó, educació, formació, gestió

Referències

Batchelder, J. S. y Pippert, J. M. (2002). «Hard time or idle time: Factors affecting inmate choices between participation in prison work and education programs». The Prison Journal, 82(2), 269-80. https://doi.org/10.1177/003288550208200206

Baranger, J.; Rousseau, D.; Mastrorilli, M. E. y Matesanz, J. (2018). «Doing Time Wisely: The Social and Personal Benefits of Higher Education in Prison». The Prison Journal, 98 (4), 490-513. https://doi.org/10.1177/0032885518776380

Bedmar. M. y Fresneda, M. D. (2000). «Excluidos y recluidos. Educación en la prisión». Pedagogía Social: Revista Interuniversitaria, 6-7, 12-145.

Blazich, G. S. (2007). «La educación en contextos de encierro». Revista Iberoamericana de Educación (44), 53-60.

Caballero, J. (1985). «El estudio en prisión como instrumento de tratamiento». En: Víctor Sancha Mata y Juan José Miguel Tobal (comp.) Tratamiento penitenciario: su práctica. Madrid: Ministerio de Justicia, 159-171.

Cervelló, V. (2006). «Las prisiones de mujeres desde una perspectiva de género». Revista General de Derecho Penal Iustel (5), 1-24.

Gallego, M.; Cabrera, P.; Ríos, J. y Segovia, J. L. (2010). Andar 1 km en línea recta. La cárcel del siglo xxi que vive el preso. Madrid: Universidad Pontificia de Comillas.

Gerber, J. y Fritsch, E. J. (1995). «Adult academic and vocational correctional education programs: A review of recent research». Journal of Offender Rehabilitation, 22 (1-2), 119-42. https://doi.org/10.1300/J076v22n01_08

Gil, C. (2010). «La acción pedagógica en las prisiones: posibilidades y límites». Revista Española de Pedagogía, 68 (245), 49-64.

Gutiérrez, J.; Viedma, A. y Callejo, J. (2010). «Estudios superiores en la educación penitenciaria española: un análisis empírico a partir de los actores». Revista de Educación, (353), 443-68.

Igareda, N. (2006). «Mujeres, integración y prisión». Boletín Criminológico (86), 1-4.

Jacobs, J. B. (1977). Stateville. The Penitentiary in Mass Society. Londres: The University of Chicago Press.

Jacobs, J. B. (2018). «Author meets critics: Stateville Revisited». III Conferencia Internacional del Máster en Criminología y Ejecución Penal (UPF). Barcelona, 11 de mayo.

Lochner, L. y Moretti, E. (2004). «The effect of education on crime: Evidence from prison inmates, arrests, and self-reports». American Economic Review, 94 (1), 155-89. https://doi.org/10.1257/000282804322970751

Rodríguez, C. (2013). «El derecho a la educación en el sistema penitenciario español». Revista General de Derecho Penal (20), 1-44.

Runell, L. L. (2018). «Arrested Development: Pursuing a Higher Education in Carceral Contexts». The Prison Journal, 98 (4), 470-89. https://doi.org/10.1177/0032885518776379

Viedma, A. (2003). «La educación a distancia en prisión. Estudio de los alumnos de la UNED internos en centros penitenciarios». RIED: Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 6 (2), 97-120.

Wilson, D. B.; Gallagher, C. A. y Mackenzie, D. L. (2000). «A meta-analysis of corrections-based education, vocation, and work programs for adult offenders». Journal of Research in Crime and Delinquency, 37 (4), 347-68. https://doi.org/10.1177/0022427800037004001

Yagüe, C. (2007). «Mujeres en prisión. Intervención basada en sus características, necesidades y demandas». Revista Española de Investigación Criminológica, 4 (5), 1-24.

Textos legales

Constitución Española, 1978. Publicado en el BOE núm. 311 de 29 de diciembre de 1978.

Ley orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, general penitenciaria. Publicado en el BOE núm. 5 de octubre de 1979.

Real decreto 190/1996, de 9 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento Penitenciario. Publicado en el BOE de 15 de febrero de 1996.

Biografies de l'autor/a

Úrsula Ruiz Cabello, Universitat Pompeu Fabra

Úrsula Ruiz és graduada en Dret (2014) i en Criminologia (2016) per la Universitat Pompeu Fabra. Ha cursat el màster d'Advocacia (UPF-IDEC 2016) i el de Criminologia, Política Criminal i Sociologia Jurídico-Penal (UB, 2018). En l'actualitat, està realitzant la tesi doctoral en el Grup de Recerca en Criminologia i Sistema Penal (UPF), l'objecte de la qual és l'internament de menors infractors.

José María López-Riba, Universitat Pompeu Fabra

José M. López-Riba és graduat en Criminologia per la Universitat de Barcelona (2010-2014) i ha cursat el Màster en Criminologia i Execució Penal impartit per la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Oberta de Catalunya (2014-2015). Actualment es troba desenvolupant una tesi doctoral sobre les identificacions policials amb una ajuda per a la contractació de personal investigador novell de l'Agència de Gestió d'Ajudes Universitàries i de Recerca de la Generalitat de Catalunya (FI-2016).