Posar el treball al servei d’un projecte de vida: estratègies contra la precarietat

Autors/ores

Resum

A partir de 20 històries de vida, aquest article es proposa presentar les estratègies que alguns joves italians altament qualificats han trobat per eludir la doble amenaça de la precarietat laboral i de la invasió del treball en la vida. Centrant les seves biografies en un projecte d’innovació social o lligat al vessant expressiu del treball, els joves investigats s’han enfrontat a un destí d’explotació, incertesa, fragmentació i individualització de l’itinerari laboral i vital, comú a una generació sencera. S’ha utilitzat la tècnica de l’entrevista en profunditat. La recerca ha permès identificar en els seus discursos les estratègies següents: 1) col·locar el treball dins d’un projecte de vida que vagi més enllà del merament laboral, amb una dimensió comunitària o de desenvolupament personal; 2) reapropiar-se d’un horitzó temporal de llarg abast substituint el curt termini dels contractes temporals per un projecte a llarg termini; 3) allunyar el risc d’individualització construint relacions laborals fonamentades en la reciprocitat i les xarxes comunitàries, locals i globals.

Paraules clau

projecte vital, explotació, relacions, comunitat, innovació, joves

Referències

Alonso, Luis E. (1998). La mirada cualitativa en sociología. Madrid: Fundamentos.

Altieri, Giovanna (2009). Un mercato del lavoro atipico. Storia ed effetti della flessibilità in Italia. Roma: Ediesse.

Antunes, Ricardo (2012). «La nueva morfología del trabajo y sus principales tendencias: informalidad infoproletariado, (in) materialidad y valor». Sociología del Trabajo, 74, 47-66.

Armano, Emiliana y Murgia, Annalisa (2014), «The precariousness of young knowledge worker. A subject-oriented approach». Global Discourse: An Interdisciplinary Journal of Current Affaires and Applied Contemporaty Thougth, 3 (3-4), 486-501.

Bajot, Guy (2008). El cambio social. Madrid: Siglo XXI.

Banfield, Edward (1958). The moral basis of a backward society. Glencoe, IL: The Free Press.

Beck, Ulrich (2000). The brave new world of work. Cambrignde: Cambridge University Press.

Berardi, Franco (2009). The soul at work: From alienation to autonomy. Nueva York: Semiotext(e).

Beverungen, Armin et al. (2013). «Free work». Ephemera. Theory & Politics in Organization, 13 (1), 1-9.

Böhm, Steffen y Land, Cris (2009). «No measure for culture? Value in the new economy». Capital & Class, 33 (1), 75-98. https://doi.org/10.1177/030981680909700105 .

Bologna, Sergio y Fumagalli, Andrea (1997). Il lavoro autonomo di seconda generazione. Milán: Feltrinelli.

Bourdieu, Pierre (1979). «Les trois états du capital cultural». Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 30, 3-6. https://doi.org/10.3406/arss.1979.2654 .

Caroli, Matteo (ed.) (2015). Modelli ed esperienze di innovazione sociale in Italia. Milán: FrancoAngeli.

Castillo, Juan Jose y Agullo, Itziar (2012). «La invasión del trabajo en la vida. En un distrito tecnológico de Madrid». Sociología del Trabajo, 76, 7-36.

Cosetta, Anna y Marco, Palumbo (2014). «The eco-production of Social Innovation. The case of Living Lab». En: Dameri, R. P. y Rosenthal-Sabroux. C. (eds.). Smart City. Suiza: Springer International Publishing.

Costea, Bogdan; Norman, Crump y Kostas, Amiridis (2007). «Managerialism and ‘infinite human resourcefulness’: A commentary upon the ‘therapeutic habitus’, ‘derecognition of finitude’ and the modern sense of self». Journal of Cultural Research, 11 (3), 245-264. https://doi.org/10.1080/14797580701763855 .

Cremin, Colin (2010). «Never employable enough: The (im)possibility of satisfying the boss’s desire». Organization, 17 (2), 131-149. Londres: Penguin. https://doi.org/10.1177/1350508409341112 .

Fleming, Peter (2012). «Some might call it work… but we don’t: Exploitation and the emergence of free work capitalism». En: Holmqvist, M. y Spicer, A. «Managing ‘Human Resources’ by Exploring and exploting People’s potencials». Research in the Sociology of Organizations, 37, 105-128.

Fleming, Peter (2009). Authenticity and the cultural politics of work. Oxford: Oxford University Press.

Fischer, Eran (2012). «How less alienation Creates more exploitation? Audience labour on social network sites». Triple C, 10 (2), 171-183. https://doi.org/10.1163/9789004291393_008 .

Florida, Richard (2010). La clase creativa. La transformación de la cultura del trabajo y del ocio en el siglo XXI. Barcelona: Paidós.

Gallino, Luciano (2001). Il costo umano della flessibilità. Bari: Laterza.

Gattoni, Barbara (2005). «La ricerca sulla flessibilitá lavorativa in Italia: una rassegna». Studi Zancan-Politiche e Servizi alle Persone, 4, 168-209.

Gentile, Alessandro (2013). Emancipación juvenil en tiempos de crisis. Madrid: Fundación Alternativas.

Goldthorpe, John y Hope, Keith (1974). The social grading of occupations. Oxford: Claredon Press.

Gregg, Melissa (2011). Work’s intimacy. Cambridge: Polity.

Harvey, David (2012). Rebel cities: From the right to the city to the urban revolution. Londres: Verso.

Ingellis, Anna Giulia (2014). «Las consecuencias existenciales del trabajo precario en los jóvenes italianos altamente cualificados». Quaderns de Ciències Socials, 28, 30-54.

Ingellis, Anna Giulia (2006a). «Il lavoro attuale: spazi di autonomia, incongruenze e adattamenti». En: Sarchielli, G.; Mandrioli, E.; Palmonari, A. y Vecchiato, T. (eds.). Lavorare da precari-effetti psicosociali della flessibilitá. Padua: Fondazione Zancan.

Ingellis, Anna Giulia (2006b). «Condizioni di vita. Esigenze e strategie di gestione». En: Sarchielli, G.; Mandrioli, E.; Palmonari, A. y Vecchiato, T. (eds.). Lavorare da precari-effetti psicosociali della flessibilitá. Padua: Fondazione Zancan.

Kóvacs, Ilona (2014). «Trayectorias laborales y de vida en jóvenes: un análisis cualitativo». Sociología del Trabajo, 80, 28-49.

Manzanera-Román, Salvador; Ortiz, Pilar y Hernández, Manuel (2016). «Crisis del factor trabajo como vía de integración social». Cuadernos de Relaciones Laborales, 34 (1), 15-35. https://doi.org/10.5209/rev_crla.2016.v34.n1.52004 .

Marx, Karl (1975-1981). El capital. Crítica de la economía política. Madrid: Siglo XXI.

Mateos, Cristina y Navarro, Clemente (2014). «La localización de la clase creativa en los municipios españoles. Discusión conceptual-operativa y análisis descriptivo». Empiria, 29 (4), 123-153. https://doi.org/10.5944/empiria.29.2014.12974 .

Morini, Cristina y Fumagalli, Andrea (2010). «Life put to work: Towards a life theory of value». Ephemera. Theory & Politics in Organization, 10 (3/4), 234-252.

Murgia, Annalisa (2014). «Representations of precarity in Italy. Collective and individual stories, social imaginaries and subjectivities». Journal of Cultural Economy, 7 (1), 48-63. https://doi.org/10.1080/17530350.2013.856336 .

Murgia, Annalisa y Poggio, Barbara (2014). «At risk of deskilling and trapped by passion: A picture of precarious highly educated young workers in Italy, Spain and United Kingdom. En: Antonucci, L; Hamilton, M.; Roberts, S. (eds.). Young people and social policy in Europe: Dealing with risk, inequality and precariousness in times of crisis. Londres: Palgrave.

Murtola, Anna Maria y Fleming, Peter (2011). «The business of truth: Authenticity, capitalism and the crisis of everyday life». Ephemera, 11 (1), 1-5.

Oliva, Jesús; Andoni, Iso y Ricardo, Feliu (2012). «Trabajo fluido y ciudad desigual». Sociologia del Trabajo, 75, 53-72.

Putnam, Robert (1993). Making democracy work. Nueva Jersey: Princeton University press.

Rauning, Gerald; Ray, Gene y Wuggenig, Ulf (2011). Critique of creativity: Precarity, subjectivity and resistence in the ‘creative industries’. Londres: MayFly.

Santos, Juan Antonio (2003). «Jóvenes de larga duración: biografías laborales de los jóvenes españoles en la era de la flexibilidad informacional». RES. Revista Española de Sociología, 3, 87-97.

Santos, Juan Antonio (2006). «Generación flexible: Vivencias de flexibilidad de los jóvenes parados». Cuadernos de Relaciones Laborales, 24 (2), 63-83.

Santos, Juan Antonio y Muñoz, David (2015). «Fuga de cerebros y biografías low cost: nueva etapa en la precarización de la juventud». Recerca, Revista de Pensament i Anàlisi, 16, 13-33.

Sarchielli, Guido (2004). «Flessibilita occupazionale e implicazioni psicosociali». Quaderni di Management, 8,13-23.

Sarchielli, Guido (2008). «Un profilo del lavoro flessibile e dei suoi effetti: temi emergenti dalla ricerca». En: Mandrioli, E. Il lavoro flessibile nella provincia di Brindisi: effetti psicosociali sulle persone e ricadute sulle organizzazioni. Bríndisi: Quaderni Il Faro.

Sarchielli, Guido et al. (2006). Lavorare da precari. Effetti psicosociali della flessibilitá. Padua: Fondazione Zancan.

Taylor, Scott y Land, Christopher (2011). «Be who you want to be: Branding, identity, and the desire for authenticity». En: Brannan, M. et al. (eds.). Branded lives: The production and consumption of meaning at work. Cheltenham: Edward Elgar Publishing.

Tatò, Franco (2000). Perché la Puglia non è la California. Milán: Baldini&Castoldi

Valenzuela, Hugo; Reygadas, Luis y Cruces, Francisco (2015). «Mi trabajo es mi vida. La incrustación de los mundos de la vida y del trabajo en empresas españolas». REIS. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 150, 191-210. https://doi.org/10.5477/cis/reis.150.191 .

Valles, Miguel (1999). Técnicas cualitativas de investigación social. Madrid: Síntesis.

Verd, Joan M. y Lozares, Carlos (2016). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Síntesis.

Weber, Max (2001). La ética protestante y el ‘espíritu’ del capitalismo (1904). Madrid: Alianza Editorial.

Yin, Robert (2018). Case study research and applications. Los Ángeles: Sage Publication.

Biografia de l'autor/a

Anna Giulia Ingellis, Universitat de València

Professora contractada doctora

Departament de Sociologia i Antropologia Social

Publicades

05-06-2019

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.