Juventud andaluza y emancipación. ¿Independencia residencial y/o autosuficiencia económica?

Marta Asunción Donat López; María Dolores Martín-Lagos López

doi:10.5565/rev/papers.2616

Joventut andalusa i emancipació. Independència residencial i/o autosuficiència econòmica?

Autors/ores

Marta Asunción Donat López Universitat de Granada https://orcid.org/0000-0002-6323-2779
María Dolores Martín-Lagos López Universidad de Granada

PDF (ES)

Resum

L’actualitat espanyola es caracteritza per un retard en el calendari pel que fa a l’assoliment d’una emancipació completa, conseqüència d’un allargament del període formatiu i d’una inestabilitat i una precarietat considerables en l’ocupació, entre altres qüestions. Concretament, Andalusia és una de les comunitats autònomes amb més problemes en aquest sentit —major nivell de desocupació i de precarietat laboral, entre altres aspectes. L’objectiu principal d’aquest article és conèixer els factors que influeixen en la probabilitat que un jove s’emancipi. Per fer-ho, es proposa distingir, dins de l’emancipació, quins són independents residencialment o econòmicament per esbrinar si hi ha diferències en els factors que influeixen en el fet que un jove sigui independent residencialment i no econòmicament, i viceversa. S’ha utilitzat una base de dades de 2017, amb una mostra de 1.981 joves de 14 a 35 anys duta a terme amb el propòsit de dissenyar el III Pla Integral de Joventut d’Andalusia. La regressió logística multinomial ha estat la tècnica d’anàlisi utilitzada. Els resultats mostren que els joves que s’aproximen més a la finalització de la transició de la joventut tenen més probabilitats d’haver format una llar pròpia i de ser autosuficients econòmicament. No obstant això, aquells que encara estan formant-se o tenen intenció de reprendre els estudis, estan desocupats i no tenen descendència ni intenció de tenir-ne, s’aproximen més a formes d’independència incompletes (residencial o econòmica) o bé nul·les.

Paraules clau

joves, Andalusia, Espanya, emancipació, independència econòmica, independència residencial, regressió multinomial

Referències

Aasve, A.; Burgess, S.; Chesher, A. y Propper, C. (2002). «Transition from Home to Marriage of Young Americans». Journal of Applied Econometrics, 17, 1-23. https://doi.org/10.1002/jae.636

Albertini, M. (2010). «La ayuda de los padres españoles a los jóvenes adultos: El familismo español en perspectiva comparada». En: Moreno, A. (eds.). «Juventud y familia desde una perspectiva comparada europea». Revista de Estudios de Juventud, 90.

Avery, R.; Goldscheider, F. y Speare, A.S. (1992). «Feathered Nest / Gilded Cage: Parental Income and Leaving Home in the Transition to Adulthood». Demography, 29(3), 375-388. https://doi.org/10.2307/2061824

Ballesteros, J.C.; Megías, I. y Rodríguez, E. (2012). «Jóvenes y emancipación en España». Fundación de Ayuda contra la Drogadicción, 1-140.

Becker, S.O.; Bentolila, S.; Fernandes, A. e Ichino, A. (2010). «Youth emancipation and perceived job insecurity of parents and children». Journal of Population Economics, 23(3), 1047-1071. https://doi.org/10.1007/s00148-008-0224-5

Bellart, C. y Oller, J. (2005). «El acceso de los jóvenes a la vivienda: Una cuestión todavía no resuelta». Documentación Social, 138, 191-206.

Bernardi, F. (2007). «Movilidad social y dinámicas familiares: Una aplicación al estudio de la emancipación familiar en España». Revista Internacional de Sociologia, 48, 33-54.

Billari, F.C. y Liefbroer, A.C. (2007). «Should I Stay or Should I Go?: The Impact of Age Norms on Leaving Home». Demography, 44(1), 181-198. https://doi.org/10.1353/dem.2007.0000

Blaauboer, M. y Mulder, C.H. (2010). «Gender differences in the impact of family background on leaving the parental home». Journal of Housing and the Built Environment, 25(1), 53-71. https://doi.org/10.1007/s10901-009-9166-9

Calvo, E. (2002). «Emancipación tardía y estrategia familiar». Estudios de Juventud, 58/2, 1-9. Recuperado de http://www.injuve.es/sites/default/files/articulo1.pdf .

Consejo de la Juventud de España (2015). Observatorio de Emancipación nº 9 (Primer trimestre de 2015). Recuperado de http://www.cje.org/es/publicaciones/novedades/observatorio-de-emancipacion-n-9-primer-trimestre-2015 .

Consejo de la Juventud de España (2016). Observatorio de Emancipación nº 12 (Primer semestre de 2016). Recuperado de http://www.cje.org/es/publicaciones/novedades/observatorio-emancipacion-primer-semestre-2016 .

Consejo de la Juventud de España (2017). Observatorio de Emancipación nº 14 (Primer semestre de 2017). Recuperado de http://www.cje.org/es/publicaciones/novedades/observatorio-emancipacion-primer-semestre-2017 .

Colom, M.C. y Molés, M.C. (2016). «Emancipación familiar en España: Análisis del comportamiento de los jóvenes en 1990, 2000 y 2010». Revista de Métodos Cuantitativos para la Economía y la Empresa, 22, 120-138.

Devolder, D. y Tejada, M.M. (2007). «Evolución reciente de la infecundidad y la fecundidad total: España en el contexto europeo». En: La constitución familiar en España. Madrid: Fundación BBVA, 139-198.

Ermisch, J. (1999). «Prices, Parents, and Young People’s Household Formation». Journal of Urban Economics, 45(1), 47-71. https://doi.org/10.1006/JUEC.1998.2083

Esping-Andersen, G. (1999). Social foundations of postindustrial economies. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/0198742002.001.0001

Gentile, Alessandro (2010). «De vuelta al nido en tiempos de crisis: Los boomerang kids españoles». Revista de Estudios de Juventud, 90, 181-203.

Ghidoni, M. (2002). «Determinants of young Europeans’ decision to leave the parental household». University College of London. Working paper.

Goldscheider, F. y Goldscheider, C. (1999). The changing transition to adulthood: Leaving and returning home. Thousand Oaks, CA: Sage Publications.

Goldscheider, F.K.; Hofferth, S.L. y Curtin, S.C. (2014). «Parenthood and Leaving Home in Young Adulthood». Population Research and Policy Review, 33(6), 771-796. https://doi.org/10.1007/s11113-014-9334-9

Holdsworth, C.; Voas, D. y Tranmer, M. (2002). «Leaving home in Spain: When, where and why?». Regional Studies, 36(9), 989-1004. https://doi.org/10.1080/0034340022000022206

Huinink, J. y Konietzka, D. (2000). «Leaving Parental Home in the Federal Republic of Germany and the GDR: The changing interrelation of leaving home and other transition events to adulthood». Ponencia presentada en las jornadas Leaving Home: A European Focus. Max Planck Institute for Demographic Research Rostock.

Iacovou, M. (2010). «Leaving Home: Independence, togetherness and income in Europe». Advances in Life Course Research, 15(4), 147-160. https://doi.org/10.1016/j.alcr.2010.10.004

INE, Instituto Nacional de Estadística (2018). «Población de 16 y más años por nivel de formación alcanzado, sexo y comunidad autónoma». Porcentajes respecto al total de cada comunidad. Recuperado de http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=6369 .

Jones, H. (1995). Leaving home. Buckingham: Open University Press.

Lesthaeghe, R. y Van de Kaa, D.J. (1986). «Twee demografische transities». Bevolking: Groei en Krimp, 9-24.

Manacorda, M. y Moretti, E. (2006). «Why Do Most Italian Youths Live with Their Parents?: Intergenerational Transfers and Household Structure». Journal of the European Economic Association, 4(4), 800-829. https://doi.org/10.1162/JEEA.2006.4.4.800

Martins, N. y Villanueva, E. (2009). «Does High Cost of Mortgage Debt Explain Why Young Adults Live with Their Parents?». Journal of the European Economic Association, 7(5), 974-1010. https://doi.org/10.1162/JEEA.2009.7.5.974

Miret, P. (2006). «Escolarización, mercado de trabajo y emancipación familiar en España: Un análisis longitudinal a escala de Comunidad Autónoma». Papeles de Geografía, 43, 73-92.

Mitchell, B.A.; Wister, A.V. y Burch, T.K. (2017). «The Family Environment and Leaving the Parental Home». Journal of Marriage and Family, 51(3), 605-613. https://doi.org/10.2307/352160

Modena, F. y Rondinelli, C. (s. f.). «Leaving home and housing prices: The experience of Italian youth emancipation». Banca d’Italia. Eurosistema, 818. https://doi.org/10.1162/JEEA.2008.6.6.1109

Moreno, A. (2012). «The transition to adulthood in Spain in a comparative perspective: The incidence of structural factors». Young, 20(1), 19-48. https://doi.org/10.1177/110330881102000102

Moreno, A.; López-Peláez, A. y Segado, S. (2012). La transición de los jóvenes a la vida adulta: Crisis económica y emancipación tardía. Barcelona: Obra Social “la Caixa”. Estudios Sociales, 34.

Moreno, A. y Rodríguez, E. (2012). «Informe Juventud en España 2012». Madrid: INJUVE, Instituto de la Juventud. Recuperado de http://www.injuve.es/sites/default/files/IJE2012_0.pdf .

Mykyta, L. y (2012). Economic Downturns and the Failure to Launch: The Living Arrangements of Young Adults in the United States 1995-2011. Milán: USC Census Bureau.

Parisi, L. (2008). «Leaving home and the chances of being poor: The case of young people in southern European countries». Labour, 22(1), 89-114. https://doi.org/10.1111/j.1467-9914.2008.00414.x

Patón Casas, J.M. (2007). «Emancipación juvenil y políticas de vivienda en Europa». ACE. Architecture, City and Environment, 5, 523-554. Recuperado de http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/3709/1/DEF16_paton.pdf .

South, S.J. y Lei, L. (2015). «Failures-to-launch and boomerang kids: Contemporary determinants of leaving and returning to the parental home». Social Forces, 94(2), 863-890. https://doi.org/10.1093/sf/sov064

Torrado, J.M. (2018). «¿Seleccionan las ciudades a su población?: Tendencias de selectividad residencial en las cabeceras metropolitanas andaluzas». Cuadernos Geográficos, 57(2), 211-236.

Whittington, L. y Peters, H. (1996). «Economic incentives for financial and residential independence». Demography, 33(1), 82-97. https://doi.org/10.2307/2061715

Biografia de l'autor/a

Marta Asunción Donat López, Universitat de Granada

Vaig acabar la llicenciatura de Sociologia el 2013 i després vaig fer el màster oficial Problemes Socials: Direcció i Gestió de Programes Socials, en el qual vaig treballar la temàtica de la mobilitat residencial.

Finalitzat el màster, vaig participar en una sèrie d’estudis durant uns tres anys duent a terme entrevistes, enquestes i anàlisis de dades en l’empresa d’estudis de mercat Grupo Item com a tècnica de recerca. Alguns dels estudis més importants van ser l’estudi SHARE (Survey Ageing and Retirement in Europe; +50 a Europa) i l’estudi FOESSA 2017 i Càritas Espanyola.

Al seu torn, vaig iniciar l’elaboració d’una tesi doctoral (2015), encara en curs, endinsant-me en l’estudi de la joventut, concretament en la temàtica de l’emancipació i el retorn dels joves, així com també la precarietat laboral. A partir d’aquesta trajectòria, el març de 2017 em vaig integrar en el grup de recerca Anàlisi de la Vida Social (SEJ-131), del Departament de Sociologia de la Universitat de Granada.

Vaig fer una estada (novembre 2016-gener 2017) al Deutsches Jugendinstitut, un dels instituts de ciències socials més importants d’Alemanya, centrat en la recerca i el desenvolupament entorn de la joventut.

L’últim any he participat com a tècnica de recerca en el Disseny del III Pla Integral de Joventut d’Andalusia (maig 2017-març 2018) al Departament de Sociologia de la Universitat de Granada, després d’una concessió del projecte com a concurs. A més, he treballat en profunditat la base de dades Enquesta de Pressupostos Familiars, tant en l’àmbit espanyol com en l’europeu, aquesta darrera després d’haver estat concedida perquè l’exploti Eurostat.