Releer la polémica Simiand-Seignobos: método, ciencia y lucha por la hegemonía disciplinar en el campo de las ciencias humanas en Francia

David Jorge Domínguez González

doi:10.5565/rev/papers.2604

Relectura de la polèmica Simiand-Seignobos: mètode, ciència i lluita per l’hegemonia disciplinària en el camp de les ciències humanes a França

Autors/ores

David Jorge Domínguez González Universitat Complutense de Madrid

PDF (ES)

Resum

El 1903, el sociòleg francès François Simiand imparteix una polèmica conferència en contra dels fonaments del mètode historiogràfic. Hi arremet contra els tres ídols (polític, individual i cronològic) que, al seu parer, impedien la conversió de la història en un saber científic. Aquest atac, tanmateix, no va trobar una resposta immediata, si bé és cert que les crítiques posteriors de Simiand van acabar motivant la resposta d’un dels historiadors més eminents de l’època, Charles Seignobos, la qual cosa va donar lloc a un dels debats més sonats en la història de les ciències socials. El propòsit d’aquest article consisteix a reprendre aquest cèlebre debat, però d’una manera estratègica. Lluny de fer un mer resum de la disputa, es procedirà a fer-ne una reinterpretació crítica, tractant d’inserir els arguments dels interlocutors d’acord amb tres eixos bàsics de debat: el mètode, el model de ciència i la disputa sobre el lloc que ha d’ocupar la ciència històrica o la sociologia en la classificació de les ciències socials.

Paraules clau

epistemologia, sociologia, historiografia, Simiand, Durkheim

Referències

Barret-Kriegel, B. (1988). Les Académies de l’histoire. París: PUF.

Berr, H. (1900). «Sur notre programme». Revue de Synthèse Historique, I/1, 1-8.

Berr, H. (1902). «Les rapports de l’histoire & des sciences sociales. D’après M. Seignobos». Revue de synthèse historique, 4, 293-302.

Besnard, Ph. (1986). «L’impérialisme sociologique face a l’Histoire». En: aavv. Historiens et sociologues aujourd’hui, 27-35. París: Éditions du CNRS.

Borlandi, M. (2017). «Sociologie et histoire: la contribution de Durkheim». Revue Européenne des Sciences Sociales, 55-2 (2), 83-104. https://doi.org/10.4000/ress.3920

Bouglé, C. (1904). «Xénopol, Berr, Simiand, Croce. Discussions sur les rapports de l’histoire avec les sciences naturelles et les sciences sociales». L’Année Sociologique, 7, 148-151.

Bourdieu, L. (1888). L’Histoire et les historiens. Essai critique sur l’histoire considérée comme une science positive. París: Félix Alcan.

Bourdieu, P.; Passeron, J.-C.; Chamboredon, J.-C. (1968). El oficio de sociólogo. Presupuestos epistemológicos, 2005. Madrid: Siglo xxi.

Boutier, J.; Passeron, J.-C. (eds.) (2006). Qu’est-ce qu’une discipline? París: Éditions de l’ehess..

Bulletin de la Société d’Histoire Moderne (1903). Séance du 3 Janvier, 73-77.

Burke, P. (1992). History and Social Theory. Nueva York: Cornell University Press.

Carbonell, Ch.-O. (1976). Histoire et historiens. Une mutation idéologique des historiens français, 1865-1885. Toulouse: Privat.

Carbonell, Ch.-O. (1978). «L’histoire dite “positiviste” en France». Romantisme, 21-22, 173-185. https://doi.org/10.3406/roman.1978.5216

Collingwood, R. G. (1952). Idea de historia. México: FCE.

Devoto, F. (1992). Entre Taine y Braudel. Itinerarios de la historiografía francesa contemporánea. Buenos Aires: Biblos.

Dilthey, W. (1883). Einleitung in die Geisteswissenschaten. Leipzig: Duncker & Humblet.

Domínguez, D. J. (2019). «El ejercicio histórico como ejercicio del poder: el Cabinet des chartes y la sociogenesis de la archivística francesa». Historia y Memoria, 19, 269-308.

https:/doi.org/10.19053/20275137.n19.2019.8585

Dosse, F. (1987). L’histoire en miettes. Des Annales à la «nouvelle histoire». París: La Découverte.

Durkheim, É. (1888a). «Cours de science sociale. Leçon d’ouverture». Revue Internationale de l’Enseignement Supérieur, 15, 23-48. París: G. Masson Éditeur.

https://doi.org/10.1522/cla.due.cou4

Durkheim, É. (1888b). «Introduction a la sociologie de la famille». Annales de la Faculté des Lettres de Bordeaux, 10, 257-281. París: Ernest Léroux. https://doi.org/10.1522/cla.due.int2

Durkheim, É. (1892). «La contribution de Montesquieu à la constitution de la science sociale». En: Montesquieu et Rousseau, précurseurs de la sociologie, 25-113. París: Librairie Marcel Rivière et Cie.

Durkheim, É. (1895). Les régles de la méthode sociologique. París: Félix Alcan Éditeur.

Durkheim, É. (1898a). «Préface de L’Année Sociologique». L’Année Sociologique, n. 1 (1896-1897), I-VII. París: Ancien Librairie Germer Bailliére y Félix Alcan Éditeur.

Durkheim, É. (1898b). «Répresentations individuelles et représentations collectives». Revue de Métaphysique et de Morale, 6.

https://doi.org/10.1522/cla.due.rep1

Durkheim, É. (1902). «Ch. Seignobos: La méthode historique appliquée aux sciences sociales». l’Année sociologique, Cinquième année, 123-127.

Durkheim, É. (1909). «Sociologie et sciences sociales». De la méthode en sciences sociales. París: Félix Alcan, 259-285.

https://doi.org/10.1522/cla.due.soc6

Durkheim, É.; Fauconnet, P. (1903). Sociologie et sciences sociales». En: Karady, V. (ed.). Textes. 121-159. París: Ed. de Minuit, 1975. https://doi.org/10.1522/cla.due.soc4

Febvre, L. (1930). «Histoire, économie et statistique». Annales d’Histoire Économique et Sociale, II, 581-590.

Febvre, L. (1952). Combats pour l’histoire. París: Armand Colin, 1992.

Foucault, M. (1969). La arqueología del saber. México: Siglo XXI, 2007.

Goldthorpe, J. H. (1991). «The uses of history in sociology: reflections on some recent tendencies». The British Journal of Sociology, 42 (2), 211-230. https://doi.org/10.2307/590368

Halbwachs, M. (1935). «La statistique en sociologie». La statistique, ses applications, les problèmes qu’elle soulève. París: Les Presses Universitaires de France.

https://doi.org/10.1522/cla.ham.sta

Janet, P. (1889). L’automatisme psychologique. Essai de psychologie expérimentale sur les formes inférieures de l’activité humaine. París: Félix Alcan.

Karady, V. (1976). «Durkheim, les sciences sociales et l’Université: bilan d’un semi-échec». Revue Française de Sociologie, 17-2, 267-311. https://doi.org/10.2307/3321249

Karady, V. (1979). «Stratégies de réussite et modes de faire-valoir de la sociologie chez les durkheimiens». Revue Française de Sociologie, 20-1, 49-82.

https://doi.org/10.2307/3321264

Keylor, W. R. (1975). Academy and Community. The foundation of the French Historical Profession. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.

Labrousse, E. (1933). Esquisse du mouvement des prix des revenus au xviiie siècle. París: Librairie Dalloz.

Labrousse, E. (1944). La crise de l’économie française à la fin de l’Ancien Régime et au début de la Révolution. París: Presses Universitaires de France.

Lacombe, P. (1894). De l’histoire considérée comme science. París: Hachette.

Lacombe, P. (1900). «La science de l’histoire d’après M. Xénopol». Revue de Synthèse Historique, 1, 28-51.

Lamprecht, Karl (1900a). «La méthode historique en Allemagne». Revue de Synthèse Historique, I/1, 21-27.

Lamprecht, Karl (1900b). Die kulturhistorische Methode. Berlin: R. Gaertner.

Le Goff, J. (dir.) (1978). La nouvelle Histoire. París: Éditions Complexe, 2006.

Le Goff, J.; Nora, P. (dir.) (1974). Hacer la historia. Volumen 1. Barcelona: Editorial Laia, 1985.

Leroux, R. (1998). Histoire et sociologie en France. De l’histoire-science à la sociologie durkheimienne. París: Presses Universitaires de France.

Mantoux, P. (1903). «Histoire et Sociologie». Revue de Synthèse Historique, 8, 121-127.

Menger, C. (1871). Grundsätze der Volkswirtschaftslehre. Berlin: Braumüller.

Menger, C. (1883). Untersuchungen über die Methode der Sozialwissenschaften und der politischen ökonomie insbesondere. Leipzig: Duncker & Humblot.

Mucchielli, L. (1998). La découverte du social. Naissance de la sociologie en France (1870-1914). París: La Découverte.

Noiriel, G. (1990). «Naissance du métier d’historien». Genèses, 1, 58-85.

https://doi.org/10.3406/genes.1990.1014

Noiriel, G. (2003). «L’éthique de la discussion chez F. Simiand. A propos de deux conférences sur l’histoire (1903-1906)». Penser avec, penser contre: itinéraire d’un historien, 47-61. París: Belin.

«Notes, questions et discussions» (1905). Revue de Synthèse Historique, X-1/28, 369-372.

Ortega, J. A. (1980). Teoría y crítica de la historia científico-idealista alemana. México: UNAM.

Parodi, D. (1899). «Introduction aux études historiques, de Charles Victor Langlois et Charles Seignobos». L’Année sociologique, deuxième année, 142-145.

Passeron, J.-C. (1991). El razonamiento sociológico: el espacio comparativo de las pruebas históricas. Madrid: Siglo xxi, 2011.

Pomian, K. (1984). L’ordre du temps. París: Gallimard.

Pomian, K. (1999). Sur l’histoire. París: Gallimard.

Pournin, M. (1904). «Rapports de la Sociologie avec l’Histoire». Revue Internationale de Sociologie, 12, 161-167.

Ramos, R. (1999). La sociología de Émile Durkheim. Patología social, tiempo, religión. Madrid: cis.

Réberioux, M. (1983). «Le débat de 1903: historiens et sociologues». En: Carbonell, Ch. O. (ed.). Au berceau des Annales. Le milieu strasbourgeois. L’histoire en France au début du XXe siècle, 219-230. Toulouse: Presses de l’Institut d’Études Politiques de Toulouse.

Revel, J. (1979). «Histoire et sciences sociales: les paradigmes des Annales». Annales ESC, 34 (6), 1360-1376.

https://doi.org/10.3406/ahess.1979.294131

Revel, J. (ed.) (1996). Jeux dechelles. La micro-analyse à l’experience. París: Gallimard, La Seuil.

Revel, J. (1999). «Histoire et sciences sociales: lectures d’un debat français autour de 1900». En: Bodeker, H. E.; Reill, P. H.; Schlumbohm, J. (eds.). Wissenschaft als kulturelle Praxis, 1750-1900, 377-399. Gottingen: Vandenhoeck & Ruprecht.

Rickert, Heinrich (1899). Kulturwissenschaft und Naturwissenschatf. Ein Vortrag, Freiburg am Brisgau. Leipzig: Tübingen.

Rickert, Heinrich (1901). «Les quatre modes de l’“Universel” en histoire». Revue de Synthèse Historique, II-2/5, 121-140.

Sevillano, F. (2018). «La controversia finisecular sobre el método histórico en Alemania y Francia (1883-1908)». Hispania, vol. lxxviii, 258, 193-217. https://doi.org/10.3989/hispania.2018.007

Schmoller, G. (1883). «Zur Methodologie der Staats- und Sozialwissenschaften». Jahrbuch für Gesetzgebung, Verwaltung und Volkswittschaft im deutschen Reich, 7, 239-258.

Seignobos, Ch. (1901). El método histórico aplicado a las ciencias sociales. Madrid: Daniel Jorro, 1923.

Seignobos, Ch. (1907). «Les conditions pratiques de la recherche des causes dans le travail historique. Séance du 30 mai 1907». Bulletin de la Société Française de Philosophie, 7. París.

Seignobos, Ch. (1908). «L’inconnu et l’inconscient en histoire. Séance du 28 mai 1908». Bulletin de la Société Française de Philosophie. 8, 217-247.

Seignobos, Ch. (1934). Études de politique et d’histoire. París: PUF.

Seignobos, Ch. (1953). «La dernière lettre de Ch. Seignobos a Ferdinand Lot». Revue Historique, 77 (CCX), 1-12.

Seignobos, Ch.; Langlois, Ch.-V. (1898). Introducción a los estudios históricos. Alicante: Universidad de Alicante, 2003.

Simiand, F. (1899). «Déduction et observation psychologique en économie sociale». Revue de Métaphysique et de Morale, 7 (4), 446-462.

Simiand, F. (1903). «Méthode historique et science sociale. Étude critique d’après les ouvrages récents de M. Lacombe et de M. Seignobos». En: Cedronio, M. (ed.). Méthode historique et sciences sociales, 113-169. París: Éditions des Archives Contemporaines.

https://doi.org/10.1522/cla.sif.met2

Simiand, F. (1906). «La causalité en histoire. Séance du 31 mai 1906». Bulletin de la Société Française de Philosophie, 6. París.

Simiand, F. (1922). Statistique et expérience. Remarques de méthode. París: Librairie des Sciences Politiques et Sociales.

Simiand, F. (1932). Les fluctuations économiques à longue periode et la crise mondiale. París: Félix Alcan.

Spencer, H. (1859). «What Knouledge is of Most Worth?». Essays on Education, Etc, 19-29. Londres: Everyman’s Library (1911).

https://doi.org/10.1037/12158-001

Tapia Alberfi, F. (2015). Fundamentos de la construcción del pensamiento sociológico de Émile Durkheim. Universidad del País Vasco.

Vázquez García, F. (1989). Estudios de teoría y metodología del saber histórico. Cádiz: Universidad de Cádiz.

Weiler, V. (2010). «La versión psicogenética de la historia cultural. A propósito de los cien años del Instituto de Historia Cultural y Universal en Leipzig». Anuario Colombiano de Historia Social y de la Cultura, 37 (1), 227-267.

Biografia de l'autor/a

David Jorge Domínguez González, Universitat Complutense de Madrid

Doctor europeu en Sociologia per la UCM (2015). Estades de recerca a l’EHESS de París. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Deusto (2002). Les seves línies de recerca versen sobre l’epistemologia de les ciències històriques i de les ciències socials, la historiografia francesa, els processos d’estatalització en l’època moderna i el pensament sociològic clàssic i contemporani (Durkheim, Weber, Marx, Foucault, Bourdieu, Passeron).