Transgresiones discursivas y cultura de la seguridad: los pánicos político-morales en la esfera pública española

Juan Pecourt Gracia; Jorge Fernando Resina de la Fuente

doi:10.5565/rev/papers.2795

Transgressions discursives i cultura de la seguretat: els pànics politicomorals en l’esfera pública espanyola

Autors/ores

Juan Pecourt Gracia Sociologia i Antropologia Social, Facultat de Ciències Socials Universitat de València https://orcid.org/0000-0001-6218-6398
Jorge Fernando Resina de la Fuente Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia Universitat Complutense de Madrid https://orcid.org/0000-0003-0121-2374

PDF (ES)

Resum

En els darrers anys s’han produït diverses controvèrsies en l’esfera pública espanyola a partir de missatges humorístics o crítics que qüestionaven la sacralitat de determinats símbols identitaris i nacionals. Entre d’altres, es poden citar les polèmiques generades per l’escriptor Guillermo Zapata, la tuitera Cassandra Vera i el raper Valtònyc. Seguint el marc analític dels pànics morals elaborat per Stanley Cohen als anys setanta, i actualitzat posteriorment, analitzem la construcció mediàtica d’aquests «dimonis populars», així com el posicionament dels diferents actors implicats. Per fer-ho, identifiquem tres moments en la construcció d’aquests pànics: cultiu, operació i dissipació. I n’observem la mutació al llarg del temps, des d’un inici on és difícil diferenciar entre pànic moral i escàndol polític fins a una etapa de maduresa en què poden distingir-se clarament ambdós fenòmens. El nostre plantejament és que aquests pànics morals són un element distintiu dintre de les controvèrsies polítiques generades en l’esfera pública, que reflecteixen a més una cultura de la seguretat específica a Espanya, sobretot després de l’aprovació de la Llei de seguretat ciutadana i la reforma del Codi Penal el 2015.

Paraules clau

pànic moral, esfera pública, cultura de la seguretat, escàndol polític

Referències

Castells, Manuel (2012). Redes de indignación y esperanza. Madrid: Alianza Editorial.

Castromil, Antón y Resina, Jorge (2013). «La prensa tradicional en la España del 15-M». En: Actores y demandas en España: análisis de un inicio de siglo convulso, 107-129. Los Libros de la Catarata.

Calle Collado, Ángel (2016). «Ciclos políticos y ciclos de movilización. Entre el 15M, Podemos y nuevos municipalismos». Historia Actual Online, 40 (2), 79-94.

Chavero, Paloma (2015). Prensa y política en tiempos de crisis: estudio de la legislatura 2008-2011. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

Cohen, Stanley (2011) [1972]. Folk devils and moral panics: the creation of mods and rockers. Nueva York: Routledge.

Durán, Rafael (2018). «Enfoques mediáticos sobre libertad y seguridad. La ley española de Seguridad Ciudadana como estudio de caso». Política y Sociedad, 55 (1), 211-234. https://doi.org/10.5209/POSO.54808

Fernández de Monsteyrin, Laura (2018). «Stanley Cohen: demonios populares y pánicos morales». Encrucijadas, 16, 1-4.

Fernández-Savater, Amador (2012). «El 15-M y la crisis de la cultura consensual en España». Periférica, 13, 63-71. https://doi.org/10.25267/periferica.2012.i13.05

Garland, David (2008). «On the concept of moral panic». Crime, Media, Culture, 4 (1), 9-30. https://doi.org/10.1177/1741659007087270

Hall, Stuart et al. (1978). Policing the Crisis: Mugging, the State, and Law and Order. Londres: McMillan Press.

Hallin, Daniel y Mancini, Paolo (2011). Comparing media systems beyond the Western world. Cambridge: Cambridge University Press.

Jacobs, Ronald N. y Townsley, Eleanor (2011). The space of opinion. Media intellectuals and the public sphere. Oxford: Oxford University Press.

Jenkins, Philip (2009). «Failure To LaunchWhy Do Some Social Issues Fail to Detonate Moral Panics?». The British Journal of Criminology, 49 (1), 35-47. https://doi.org/10.1093/bjc/azn016

Jewkes, Yvonne (2015). Media and crime. Thousand Oaks (CA): Sage.

Klocke, Brian V. y Muschert, Glenn W. (2010). «A hybrid model of Moral panic: synthesizing the theory and practice of moral panic research». Sociology Compass, 4/5, 295-309. https://doi.org/10.1111/j.1751-9020.2010.00281.x

Labrador, Germán (2014). «¿Lo llamaban democracia? La crítica estética de la política en la transición española y el imaginario de la historia en el 15-M». Kamchatka. Revista de Análisis Cultural (4), 11-61. https://doi.org/10.7203/kam.4.4296

Lindgren, Simon (2013). «Pirate Panics». Information, Communication & Society, 16, 8, 1.242-1.265. https://doi.org/10.1080/1369118x.2012.757632

Markovits, Andrei y Silverstein, Mark (eds.) (1988). The politics of scandal: Power and process in liberal democracies. Nueva York: Holmes & Meier.

Martínez, Guillem (2012). CT o la Cultura de la Transición. Crítica a 35 años de cultura española. Barcelona: Debolsillo.

McRobbie, Angela y Thornton, Sarah (1995). «Rethinking moral panic for multi-mediated social worlds». British Journal of Sociology, 46 (4), 559-74. https://doi.org/10.2307/591571

Morán Calvo-Sotelo, María Luz (2011). «La cultura política en España: interrogantes, debates y aportaciones». En: A cincuenta años de la cultura cívica: pensamientos y reflexiones en honor al profesor Sidney Verba. Instituto de Investigaciones Jurídicas, 101-122. México: UNAM.

Pecourt, Juan (2015). «La esfera pública digital y el activismo político». Política y Sociedad, 52 (1), 75-98. https://doi.org/10.5209/rev_poso.2015.v1.n52.45423

Picó, Josep y Pecourt, Juan (2013). Los intelectuales nunca mueren: una aproximación socio-histórica (1900-2000). Barcelona: Barcelona.

Resina, Jorge (2011). «Los lunes al sol: jóvenes, ciberpolítica y acción colectiva en la España del 15-M». Umbrales. Revista del Postgrado Multidisciplinario en Ciencias del Desarrollo, 22, 70-80.

Romanos, Eduardo (2017). «The strategic use of humor in the Spanish Indignados/15M Movement». En: Crisis and Social Mobilization in Contemporary Spain, 133-153. Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315574875-7

Thompson, John B. (1995). The media and modernity. A social theory of the media. Cambridge: Polity.

Thompson, John B. (2000). Political scandal. Power and visibility in the media age. Cambridge: Polity.

Toret, Javier (2013). «Tecnopolítica: la potencia de las multitudes conectadas. El sistema red 15M, un nuevo paradigma de la política distribuida». IN3 Working Paper Series. https://doi.org/10.7238/in3wps.v0i0.1878

Ungar, Sheldon (2001). «Moral panic versus the risk society: the implications of the changing sites of social anxiety». British Journal of Sociology, 52 (2), 271-91. https://doi.org/10.1080/00071310120044980

Wright, Sarah (2015). «Moral panics as enacted melodramas». British Journal of Criminology, 55 (6), 1.245-1.262. https://doi.org/10.1093/bjc/azv025

Zapata, Guillermo (2019). Libertad de expresión, ansiedad tecnológica y crisis política. Madrid: Lengua de Trapo.

Biografies de l'autor/a

Juan Pecourt Gracia, Sociologia i Antropologia Social, Facultat de Ciències Socials Universitat de València

Juan Pecourt Gracia és doctor en Sociologia i Ciències Polítiques per la Universitat de Cambridge. És membre vitalici del Clare Hall College (Cambridge, Regne Unit). Actualment és professor titular al Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de València (Espanya). És autor del llibre Los intelectuales y la transición política (CIS, 2008) i coautor, juntament amb Josep Picó, del llibre Los intelectuales nunca mueren (RBA, 2013).

Jorge Fernando Resina de la Fuente, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia Universitat Complutense de Madrid

Jorge Resina és doctor en Ciència Política per la Universitat Complutense de Madrid. És professor ajudant doctor al Departament de Ciència Política i de l’Administració de la mateixa universitat. Ha estat investigador visitant a la Universitat de Califòrnia, San Diego, i a la Universitat de Cambridge. Les seves principals línies de recerca són institucions polítiques, innovació democràtica i esfera pública a Espanya i l’Amèrica Llatina.