Anem a menjar fora? Una anàlisi de la relació entre condicions socioeconòmiques i consum d’aliments fora de la llar a Colòmbia, 1993-2014
Resum
L’objectiu d’aquest article és analitzar la despesa en consum d’aliments fora de casa en funció de les condicions socioeconòmiques de les llars colombianes entre 1993 i 2014. La metodologia és quantitativa, és a dir, es tracta d’una anàlisi descriptiva i models de regressió lineal. La variable dependent és la proporció de la despesa en consum d’aliments fora de la llar, i les variables independents són la presència d’almenys una dona a la llar, l’edat del cap de família, els nivells educatius, la qualitat de vida, el sector i la regió. Les dades utilitzades provenen de l’Enquesta Nacional de Qualitat de Vida, realitzada pel Departament Nacional d’Estadística colombià. Les hipòtesis són les següents: (1) menjar fora de la llar s’ha incrementat i (2) el consum d’aliments augmenta a les zones urbanes, a les llars amb nivells educatius elevats, amb condicions de vida elevades i sense presència de dones a la llar. Els resultats han confirmat les hipòtesis proposades. Analitzant els resultats en el context estudiat, podem afirmar que existeix diversificació i diferenciació en la pràctica alimentària colombiana, específicament en el consum d’aliments fora de la llar. A més, es comprova i es troba un patró alimentari del consum d’aliments fora de la llar en diferents latituds, la qual cosa invita a la reflexió, en la sociologia de l’alimentació, i a continuar indagant i problematitzant les metodologies i les aproximacions teòriques i empíriques de què disposem per aproximar-nos a la comprensió de la realitat per mitjà de l’estudi del consum d’aliments.
Paraules clau
consum d’aliments fora de la llar, pressupost de la llar, servei alimentari, condicions socioeconòmiques, estratificació social, diversificació alimentària, ColòmbiaReferències
Bourdieu, Pierre (1998). La distinción. Madrid: Grupo Santillana de Ediciones.
Cabiedes-Miragaya, Laura (2017). «Analysis of the economic structure of the eating-out sector: The case of Spain». Appetite, 119, 64-76. https://doi.org/10.1016/j.appet.2017.01.018
Desjeux, Dominique (2006). La consommation. París: Presses Universitaires de France, col. «Que sais-je?».
Díaz-Méndez, Cecilia y Brock, Hans-Peter van den (2017). «Eating out in modern societies: An overview of a heterogeneous habit». Appetite, 119, 1-4. https://doi.org/10.1016/j.appet.2017.05.003
Díaz-Méndez, Cecilia y García-Espejo, Isabel (2017). «Eating out in Spain: Motivations, sociability and consumer contexts». Appetite, 119 (1), 14-22. https://doi.org/10.1016/j.appet.2017.03.047
Dubuisson-Quellier, Sophie (2016). «De la routine à la déliberation. Les arbitrages des consommateurs en situation d’achat». Reseaux, 135-136, 253-284. https://doi.org/10.3917/res.135.0253
Dubuisson-Quellier, Sophie y Plessz, Marie (2013). «La théorie des pratiques. Quels apports pour l’étude sociologique de la consummation?». Sociologie, 4(4), 451-469. https://www.cairn.info/revue-sociologie-2013-4-page-451.htm
Edwards, John (2013). «The foodservice industry: Eating out is more than just a meal». Food, Quality and Preference, 27, 223-229. https://doi.org/10.1016/j.foodqual.2012.02.003
Elias, Norbert (2016). El proceso de la civilización. Investigaciones sociogenéticas y psicogenéticas. Traducción de Ramón García Cotarelo. México: Fondo de Cultura Económica.
Euromonitor International (2015). A new era of growth and competition: global consumer foodservice in 2015 and beyond [en línea]. www.euromonitor.com [Último acceso: 20 de abril de 2018].
Euromonitor International (2018a). Consumer foodservice global industry overview [en línea]. www.euromonitor.com [Último acceso: 20 de abril de 2018].
Euromonitor International (2018b). Consumer foodservice in Colombia: country report [en línea]. www.euromonitor.com [Último acceso: 20 de abril de 2018].
Euromonitor International (2018c). Street stalls/kiosks in Colombia [en línea]. www.euromonitor.com [Último acceso: 20 de abril de 2018].
Euromonitor International (2018d). Consumer foodservice by location in Colombia: country report [en línea]. www.euromonitor.com [Último acceso: 20 de abril de 2018].
Fischler, C. (1979). «Gastro-nomie et gastro-anomie». Communications: La nourriture. Pour une Anthropologie Bioculturelle de l’Alimentation, 31, 189-210. https://doi.org/10.3406/comm.1979.1477
Galobardes, Bruna; Shaw, Mary; Lawlor, Debbie; Lynch, John y Smith, George Davey (2006a). «Indicators of socioeconomic position (Part 1)». Journal Epidemiology and Community Health, 60, 7-12. https://doi.org/10.1136/jech.2004.023531
Galobardes, Bruna; Shaw, Mary; Lawlor, Debbie; Lynch, John y Smith, George Davey (2006b). «Indicators of socioeconomic position (Part 2)». Journal of Epidemiology and Community Health, 60, 95-101. https://doi.org/10.1136/jech.2004.028092
García Arancibia, Rodrigo; Depetris-Guiguet, Edith y Rossini, Gustavo (2013). «Consumo de alimentos fuera del hogar en Argentina. Relevancia de la composición demográfica y tipología de los hogares». Población y Salud en Mesoamérica, 10 (2), 1-19. https://doi.org/10.15517/psm.v10i2.8512
Gojard, Séverine; Plessz, Marie y Régnier, Faustine (2017). «Les femmes et l’alimentation: le rôle des normes alimentaires et corporelles». Instituto National de la Recherche Agronomique: Sciences Sociales, 1-2, 1-7.
Grignon, Claude (1986). «Alimentation et régions». Cahiers de Nutrition et de Diététique, 21 (5), 381-389.
Grignon, Claude y Grignon, Christine (1980). «Styles d'alimentation et goûts populaires». Revue Française de Sociologie, 21 (4), 531-569. https://doi.org/10.2307/3320833
Grignon, Claude y Grignon, Christine (1999). «Long-Term Trends in Food Consumption: A French Portrait». Food and Foodways, 8, 151-174. https://doi.org/10.1080/07409710.1999.9962086
Harris, Marvin (2009). Bueno para comer. Madrid: Alianza Editorial.
Herpin, Nicholas (2004). Sociologie de la consommation. París: La Découverte.
Holm, Lotte; Ekström, Marianne; Gronow, Jukka; Kjærnes, Unni; Lund, Thomas; Mäkelä, Johanna y Niva, Mari (2012). «The modernisation of Nordic eating. Studying changes and stabilities in eating patterns». Anthropology of Food, 7, 2-14. https://doi.org/10.4000/aof.6997
Holm, Lotte; Lauridsen, Drude; Gronow, Jukka; Kahma, Nina; Kjærnes, Unni; Lund, Thomas; Mäkelä, Johanna y Niva, Mari (2015). «The food we eat in Nordic countries – Some changes between 1997 and 2012». Kostvetenskap Rapportserie, 1, 227-246.
Kocevski, Jordan y Risteski, Michael (2012). «Eating out on vacation». Procedia – Social and Behavioral Sciences, 44, 398-405. https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2012.05.044
Lamont, Michèle (1992). Money, Morals, and Manners: The Culture of the French and the American Upper-Middle Class. Chicago y Londres: The University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226922591.001.0001
Larmet, Gwenael (2002). «L’organisation des achats alimentaires». Cahiers d’Economie et de Sociologie Rurales, INRA Editions, 63, 51-84.
Le Velly, Ronan (2012). Sociologie du marché. Paris: La Découverte.
Llamas Huitrón, Ignacio; Leija, Humberto Armando y Aboites Manrique, Gilberto (2012). «Gasto en alimentos y bebidas fuera del hogar. El caso de México, 1992 y 2008». Economía: Teoría y Práctica, 37, 177-198. https://doi.org/10.24275/ETYPUAM/NE/372012/Llamas
Lund, Thomas; Kjærnes, Unni y Holm, Lotte (2017). «Eating out in four Nordic countries: National patterns and social stratification». Appetite, 119, 23-33. https://doi.org/10.1016/j.appet.2017.06.017
Maloutas, Thomas y Fujita, Kuniko (2012). Residential Segregation in Comparative Perspective Making Sense of Contextual Diversity. Inglaterra: Ashgate.
Martens, Lydia (1997). «Gender and the eating out experience». British Food Journal, 99 (1), 20-26. https://doi.org/10.1108/00070709710158843
Mennell, Stephen (1987). Français et anglais à table. Du moyen âge à nos jours. París: Flammarion.
Neirinck, Edmond y Poulain, Jean-Pierre (2001). Historia de la cocina y de los cocineros. Técnicas culinarias y prácticas de mesa en Francia, de la Edad Media a nuestros días. Barcelona: Zendrera Zariquiey.
Nogueira Bezerra, Ilana y Sichieri, Rosely (2010). «Características e gastos com alimentação fora do domicílio no Brasil». Revista de Saúde Pública, 44(2), 221-229. https://doi.org/10.1590/S0034-89102010000200001
Nogueira Bezerra, Ilana; Moura Souza, Amanda de; Alves Pereira, Rosangela y Sichieri, Rosely (2013). «Consumo de alimentos fora do domicilio no Brasil». Revista Saúde Pública, 47 (1), 200S-2011S. https://doi.org/10.1590/S0034-89102013000700006
Perry, Guillermo (2011). Economía y Constitución. En Departamento de Ciencia Política, Facultad de Ciencias Sociales (Editor). Constitución de 1991, 20 años: Logros y pendientes, Bogotá: Universidad de los Andes, 38-39.
Poulain, Jean-Pierre (2002). Sociologies de l’alimentation: Les mangeurs et l’espace social alimentaire. París: Presses Universitaires de France.
Prättälä, Ritva; Berg, Mari-Anne y Puska, Pekka (1992). «Diminishing or increasing contrasts? Social class variation in finish food consumption patterns, 1979-1990». European Journal of Clinical Nutrition, 46 (4), 279-287. PMID: 1600925.
Reckwitz, Andreas (2002). «Toward a theory of social practices: A development in culturalist theorizing». European Journal of Social Theory, 5 (2), 243-263. https://doi.org/10.1177/13684310222225432
Régnier, Faustine; Lhuissier, Anne y Gojard, Séverine (2006). Sociologie de l’alimentation. París: La Découverte.
Ritzer, George (2001). «Thorstein Veblen in the Age of Hyperconsumption». En: Ritzer, George. Explorations in the Sociology of Consumption: Fast Food, Credit Cards and Casinos. Londres: SAGE Publications.
Veblen, Thorstein (2000). Teoría de la Clase Ociosa. www.elaleph.com.
Warde, Alan (1997). Consumption, food and taste: Culinary antinomies and commodity culture. Londres: SAGE Publications.
Warde, Alan y Martens, Lydia (2000). Eating out: Social differentiation, consumption and pleasure. Cambridge: Cambridge University Press.
Warde, Alan; Martens, Lydia y Olsen, Wendy (1999). «Consumption and the problem of variety: Cultural omnivorousness, social distinction and dining out». Sociology, 33 (1), 105-127. https://doi.org/10.1017/S0038038599000061
Wood, Roy (1992). «Gender and trends in dining out». Nutrition & Food Science, 5, 18-21. https://doi.org/10.1108/EUM0000000000966
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Giselle Torres Pabón
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.