L'aposta simbòlica de l'alteritat en el camp literari. Una aproximació sociològica a la trajectòria artística de Najat El Hachmi
Resum
En aquest article s’analitza la trajectòria literària de l’escriptora d’origen immigrant Najat El Hachmi desenvolupada des de 2004 fins a 2018. S’hi observa la literatura com un instrument d’emancipació respecte dels vincles dominants —patriarcals, culturals i familiars—, a partir de les eines estratègiques del llenguatge i l’imaginari. D’una banda, aquest article vol analitzar la literatura com un possible espai de representació per al subjecte immigrant; de l’altra, intenta comprendre quines són les regles d’aquest espai de representació. Seguint l’enfocament bourdieusià de la teoria de camp, s’analitzen les relacions de poder que atribueixen un valor simbòlic a aquests productes artístics. Aquest valor es relaciona amb la negociació de l’alteritat migrant que determina la posició de l’autora en el camp. La trajectòria literària s’analitzarà utilitzant una metodologia qualitativa i interpretativa mitjançant la reconstrucció de les dades biogràfiques, l’anàlisi sociològica de les seves novel·les i la recepció de les seves obres tant a la premsa como a la crítica literària.
Paraules clau
sociologia de la literatura, migració, diversitat cultural , plurilingüisme, transnacionalismeReferències
Alcalde, R. (2011). «De los outsiders de Norbert Elias y de otros extraños en el campo de la sociología de las migraciones». Papers, 96 (2), 375-387. https://doi.org/10.5565/rev/papers/v96n2.83
Anthias, F. y Lazaridis, G. (2000). Gender and Migration in Southern Europe. Women on the Move. Oxford, New York: eds. Berg.
Aparicio, R. y Tornos, A. (2006). Hijos de inmigrantes que se hacen adultos: marroquíes, dominicanos, peruanos. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.
Bauman, Z. (1995). «Making and unmaking of Strangers». Thesis Eleven, 43 (1), 1-16. https://doi.org/10.1177/0725513602070001005
Bellinzis, F. (2019). «The Migrant Female Writer, Originally from Muslim Country in the Literary Field: A Sociological Approach». En: Tibi, Ali y Rafik Khalil, Rania M. (eds). Culture, Literature and Migration. Londres: Transnational Press London.
Benvenuti, G. y Ceserani, R. (2012). La letteratura nell’età globale. Bolonia: Il Mulino.
Bielsa, E. (2016). Cosmopolitanism and Translation. Investigations into the Experience of the Foreign. Londres y Nueva York: Routledge.
Blanes, L. y Gibert, B. de et al. (2009). «Elles i nosaltres». Una aproximació al discurs dels mitjans de comunicació catalans sobre les dones immigrades. Barcelona: Acsur Las Segovias.
Boschetti, A. (2003). La rivoluzione simbolica di Pierre Bourdieu. Venecia: Marsilio Editore.
Boschetti, A. (2012). «How Field Theory Can Contribute to Knowledge of World Literary Space». Paragraph, 35 (1), 10-29. https://doi.org/10.3366/para.2012.0039
Bourdieu, P. (1979). «Los tres estados del capital cultural». Sociológica, 2 (5). UAM. México DF: Azcapotzalco.
Bourdieu, P. (1988). Language and symbolic power. Cambridge: Polity Press.
Bourdieu, P. (1993). The Field of Cultural Production: Essays on Art and Literature. Cambridge: Polity Press.
Bourdieu, P. (1995). Las reglas del arte. Génesis y estructura del campo literario. Barcelona: Anagrama.
Brouillette, S. (2007). Postcolonial Writers in the Global Literary Marketplace. Londres: Palgrave Macmillan.
Bryman, A. (2012). Social research methods. Oxford: Oxford University Press.
Bueno Alonso, J. (2010). «Género, exilio y desterritorialidad en L’últim patriarca de Najat El Hachmi». En: Miampika, Landry-Wilfrid y Arroyo, Patricia (ed.). De Guinea Ecuatorial a las literaturas hispanoafricanas. Madrid: Verbum, ISBN 978-84-7962-640-2, 213-226.
Casanova, P. (2001). La república mundial de las letras. Barcelona: Anagrama.
Cazenave, O. (2003). Afrique sur Seine. Une nouvelle génération de romancier africains à Paris. París: L’Harmattan.
Cronin, M. (1998). Translation and Identity. Londres y Nueva York: Routledge.
Damrosch, D. (2003). What is World Literature? Princeton: University Press.
Darici, K. (2017). «Literatura transnacional en Cataluña: La filla estrangera de Najat El Hachmi». Diablotexto Digital, 2, 107-136. https://doi.org/10.7203/diablotexto.2.10139
El Hachmi, N. (2004). Jo també sóc catalana. Barcelona: Columna.
El Hachmi, N. (2008). L’últim patriarca. Barcelona: Planeta.
El Hachmi, N. (2011). La caçadora de cossos. Barcelona: Planeta.
El Hachmi, N. (2015). La filla estrangera. Barcelona: Grup 62.
El Hachmi, N. (2018). Mare de llet i mel. Barcelona: Grup 62.
Faszer-McMahon, D. (2020). «Women’s Voices from the Maghreb: Transnational Feminism in Najat El Hachmi’s Mare de llet i mel (2018) and Lamiae El Amrani’s Poesía femenina y sociedad». Transmodernity. Spring Issue, 2020. https://doi.org/10.5070/T494048546
Gil Araujo, S. (2010). «Abdelmalek Sayad. Una sociología (de las migraciones) para la resistencia». Empiria, Revista de Metodología en Ciencias Sociales, 19, 235-249.
Gnisci, A. (1998). Creoli meticci migranti clandestini e ribelli. Roma: Meltemi Editore.
Gnisci, A. (2003). Creolizzare l’Europa: letteratura e migrazione. Roma: Meltemi Editore.
Goldmann, L. (1967). Para una sociología de la novela. Madrid: Ciencia Nueva.
Guarnizo, L. (1997). «The emergence of a transnational social formation and the mirage of return migration among Dominican transmigrants». Identities, 4 (2), 281-322. https://doi.org/10.1080/1070289X.1997.9962591
Heinch, N. (2000). Être écrivain. Création et identité. París: Ed. La Découverte.
Ingenschay, D. (2011). «Migraciones e identidades en L’últim patriarca de Najat El Hachmi». Iberoromania, 71-72 (1), 57-70. https://doi.org/10.1515/iber.2010.006
Karrouch, L. (2004). De Nador a Vic. Barcelona: Columna.
Lahire, B. (2010). Franz Kafka. Éléments pour une théorie de la création littéraire. París: La Découverte.
Lahire, B. (2011). Ce qu’ils vivent, ce qu’ils écrivent. Mises en scène littéraires du social et expériences socialisatrices des écrivains. París: Éditions des Archives Contemporaines.
Lamri, T. (2002). «Il pellegrinaggio della voce» En: Ammendola, S. Parole di sabbia. Savona: Edizioni Il Grappolo.
Lukács, G. (1966) Sociología de la literatura. Madrid, Península.
Marco, J. (2010). «Una aproximació a l’habitus de Carles Capdevila, traductor i home de lletres». Quaderns: Revista de Traducció, 17, 83-104.
Meizoz, J. (2010). «L’individuel et le social» En: Boschetti, Anna (eds). L’espace culturel transnational. París: Nouveau Monde Éditions.
Mengozzi, C. (2013). Narrazioni contese. Vent’anni di scritture italiane della migrazione. Roma: Carrocci.
Moretti, F. (1996). The Modern Epic: The World-System from Goethe to García Márquez. Londres, Nueva York: Verso.
Rama, A. (1985). Transculturación narrativa en América Latina. Ciudad de México: Siglo xxi.
Ricci, C. H. (2010). «L’últim patriarca de Najat El Hachmi y el forjamiento de la identidad amazigh-catalana». Journal of Spanish Cultural Studies, 11.1, 71-91. https://doi.org/10.1080/14636201003787535
Ricci, C. H. (2014). ¡Hay moros en la costa! Literatura marroquí fronteriza en castellano y catalán. Madrid: Ediciones de Iberoamericana.
Said, E. (1975). Beginnings: Intention and Method. Nueva York: Columbia University Press.
Said, E. (1979). Orientalism. Nueva York: Vintage Books.
Sapiro, G. (2009). Les contradictions de la globalisation éditoriale. París: Éditions Nouveau Monde.
Sapiro, G. (2013). «Le champ est-il national: La théorie de la différenciation sociale au prisme de l’histoire globale». Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 200 (5), 70-85. https://doi.org/10.3917/arss.200.0070
Sapiro, G. (2014). La sociologie de la littérature. París: Ed. La Découverte.
Sayad, A. (2010). La doble ausencia. De las ilusiones del emigrado a los padecimientos del inmigrado. Barcelona: Anthropos.
Sayad, A. (2014). L’immigration ou les paradoxes de l’altérité. 3. La fabrication des identités culturelles. París: Éditions Raisons d’Agir.
Simmel, G. (1977). Sociología: Estudios sobre las formas de socialización. Tomo 2. Madrid: Revista de Occidente.
Spivak, G. (1990). The Post-Colonial Critic: Interviews, Strategies, Dialogues. Nueva York: Routledge.
Turnaturi, G. (2003). Immaginazione sociologica e immaginazione letteraria. Roma: Laterza.
Vertovec, S. (2004). «Migration and other Modes of Transnationalism: Towards Conceptual Cross-Fertilization». International Migration Review, 37 (3), 641-665. https://doi.org/10.1111/j.1747-7379.2003.tb00153.x
Vidal Claromonte, A. (2012). «Jo també sóc catalana: Najat El Hachmi, una vida traducida». Quaderns: Revista de Traducció, 19, 237-250.
Wimmer, A. y Glick Schiller, N. (2002). «Methodological nationalism and beyond: nation state building, migration and the social sciences». Global Networks, 2 (4), 301-334. https://doi.org/10.1111/1471-0374.00043
Yildiz, Y. (2012). Beyond the Mother Tongue. The postmonolingual condition. Nueva York: Fordham University Press.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Francesco Bellinzis
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
