Entre l'equitat i la conciliació: similituds i disparitats en el disseny institucional del primer cicle d'educació infantil a Espanya
Resum
La provisió del primer cicle d'educació infantil (EI) ha augmentat de manera sostinguda a Espanya des de l'any 2000. Malgrat una considerable dispersió territorial, aquesta expansió ha tingut lloc en totes les comunitats autònomes. En aquest article estudiem com els diferents dissenys institucionals a escala autonòmica impacten en l'equitat tant en l'accés al servei com en el cost per a les famílies. Tractem d'esbrinar en quines condicions pot el primer cicle d’educació infantil anar més enllà d’una política de conciliació ocupació/família i considerar-se una política redistributiva i d'igualtat d’oportunitats que afavoreixi accedir-hi i en sufragui el cost per als col·lectius socialment més desfavorits. Analitzem l’evolució de la normativa estatal del primer cicle d’educació infantil des de la LOGSE de 1990 fins a la LOMLOE de 2020, i comparem set comunitats autònomes que presenten diferents nivells de cobertura i models de gestió. El nostre estudi conclou que, si bé existeix disparitat en els criteris tant d’accés com de preus, totes les comunitats autònomes estudiades han anat avançant cap a un servei més garantista, amb un reconeixement explícit de les circumstàncies d’especial dificultat originades per baixos ingressos, discapacitat, monoparentalitat o violència de gènere. Així i tot, característiques estructurals del primer cicle d’educació infantil, com un finançament fluctuant, una regulació i control públics febles i una important externalització a proveïdors privats, en dificulten la universalització com una política redistributiva i de qualitat.
Paraules clau
educació infantil , inversió social , equitat, Espanya, comunitats autònomesReferències
Abrassart, A. y Bonoli, G. (2015). «Availability, Cost or Culture? Obstacles to Childcare Services for Low-Income Families». Journal of Social Policy, 44 (04), 787-806. https://doi.org/10.1017/s0047279415000288>
Cantillon, B. y Lancker, W. van (2013). «Three Shortcomings of the Social Investment Perspective». Social Policy and Society, 12 (4), 553-564. https://doi.org/10.1017/s1474746413000080
Diputación de Barcelona (2018). «Escoles bressol municipals. Panel 2017-2018». Recuperado de https://bit.ly/3Ajwts4
Diputación de Barcelona (2019). «Les escoles bressol municipals: estat de la qüestió». Recuperado de https://bit.ly/3IqV15d
Esping-Andersen, G. (2019). The Incomplete Revolution. Adapting welfare states to women’s new roles. Cambridge: Polity Press.
Eurydice (2013). Key Data on Teachers and School Leaders in Europe. 2013 Edition. Eurydice Report. Luxemburgo: Publications Office of the European Union.
Flores Martos, R.; Gómez Morán, M. y Renes Ayala, V. (2016). «La transmisión intergeneracional de la pobreza: factores, procesos y propuestas para la intervención». Recuperado de https://www.caritas.es/producto/la-transmision-intergeneracional-la-pobreza-factores-procesos-propuestas-la-intervencion/
Gallego, R. (2016). «Conclusiones. Ideología, financiación territorial y (des) igualdad: ¿qué margen hay para la autonomía política?». En: Gallego, R. (2016). Descentralización y desigualdad en el estado autonómico. Valencia: Tirant lo Blanch, 386-404.
Gallego, R. y Vilalta, M. (2016). «Descentralización y (des) igualdad en el estado autonómico: entre la autonomía política y la financiación territorial». En: Gallego, R. (2016). Descentralización y desigualdad en el estado autonómico. Valencia: Tirant lo Blanch, 17-44.
González, M. J. (2004). «La escolarización de la primera infancia en España: desequilibrios territoriales y socioeconómicos en el acceso a los servicios. En: Navarro, V. (ed.). El Estado del Bienestar en España. Madrid: Tecnos, 365-398.
Heckman, J. (2012). Invest in early childhood development: Reduce deficits, strengthen the economy. Chicago: The Heckman Equation.
Heckman, J.; Pinto, R. y Savelyev, P. (2013). «Understanding the mechanisms through which an influential early childhood program boosted adult outcomes». The American Economic Review, 103 (6), 2.052-2.086.https://doi.org/10.3386/w18581
Hemerijck, A. (2015). «The quiet paradigm revolution of social investment». Social Politics: International Studies in Gender, State & Society, 22 (2), 242-256. https://doi.org/10.1093/sp/jxv009
Hobson, B. M. (2014). Work-Life Balance: the Agency and Capabilities Gap across European and Asian Societies. Oxford: Oxford University Press.
Ibáñez, Z. y León, M. (2014). «Early Childhood Education and Care Provision in Spain». En: León, M. (ed.). The Transformation of Care in European Societies. Palgrave Macmillan, 276-300.
INE (2016). Encuesta de condiciones de vida. Instituto Nacional de Estadística.
Lancker, W. van y Ghysels, J. (2014). «Who benefits from investment policies? The case of family activation in European countries». En: Cantillon, B. y Vandenbroucke, F. (2014). Reconciling work and poverty reduction: How successful are European welfare states, 212-37. https://doi.org.10.1093/acprof:oso/9780199926589.003.0007
León, M. (2017). «Social Investment and Childcare Expansion. A Perfect Match?». En: Hemerijck, A. (ed.). The uses of Social Investment. Oxford: Oxford University Press, 118-127.
León, M. y Muñoz, C. (2016) «Servicios de atención la infancia: ¿política asistencial o educativa?». En: León et al. (coord. M. León). Empleo y maternidad. Obstáculos y desafíos a la conciliación de la vida laboral y familiar. Funcas –Serie Economía y Sociedad– 2016.
León, M. y Salido, O. (2016). «Las políticas de protección a las familias en perspectiva comparada: divergencias nacionales frente a desafíos compartidos». En: Pino, E. del y Rubio Lara, M. J. (dir.) (2.ª ed.). Los estados de bienestar en la encrucijada. Políticas sociales en perspectiva comparada. Madrid: Tecnos, 370-388.
MECD (2013). «Sistema estatal de indicadores de la educación». Recuperado de http://bit.ly/16OitSP
Morel, N.; Palier, B. y Palme, J. (2011). Towards a Social Investment Welfare State. Policy Press.
Morgan, K. J. (2012). «Promoting social investment through work-family policies: which nations do it and why?». En: Morel, N.; Palier, B. y Palme, J. Towards a Social Investment Welfare State?: Ideas, Policies, and Challenges. Bristol: Policy Press, 153-180. https://doi.org/10.1332/policypress/9781847429247.003.0006
Navarro-Varas, L. (2019). El cuidado de la primera infancia. Desigualdades sociales y territoriales en la metrópolis de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/669604
Navarro-Varas, L. y León, M. (en prensa) «¿Quién gana y quién pierde? Sesgos sociales en el acceso a servicios de cuidado formal e informal en la temprana infancia». Revista Española de Investigaciones Científicas, 182.
Nussbaum, M. C. y Sen. A. (eds.) (1993). The Quality of Life. Oxford: Clarendon Press.
Palomera, D. (2022). «¿Estado de Bienestar para todas? Análisis del Efecto Mateo en las solicitudes y acceso a las guarderías públicas, y el papel de la política social para aliviarlas». Papers 107(3), e3068. https://doi.org/10.5565/rev/papers.3068
OECD (2006, 2012, 2017). Starting Strong. Early Childhood Education and Care. OECD Publications.
Save the Children (2019). Informe donde todo empieza. Educación infantil de 0 a 3 años para igualar oportunidades. Madrid: Save the Children. Disponible en https://www.savethechildren.es/publicaciones/informe-donde-todo-empieza-educacion-infantil-de-0-3-anos-para-igualar-oportunidades
Síndic de Greuges de Catalunya (2015). Informe sobre la igualtat d’oportunitats en l’educació infantil (0-3 anys). Recuperado de https://bit.ly/3Ah7RQm
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Margarita León, David Palomera Zaidel, Zyab Ibáñez Garzarán, Lucía Martínez Vitro, Daniel Gabaldón
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
