La importància del cost dels serveis d'educació i atenció de la primera infància en l'ocupació laboral femenina de la metròpoli de Barcelona

Autors/ores

  • Lara Navarro Varas INSTITUT D'ESTUDIS REGIONALS I METROPOLITANS DE BARCELONA

Resum

La provisió pública en forma de serveis d’educació i atenció de la primera infància (ECEC) constitueix una de les àrees principals de desenvolupament dels estats de benestar en les últimes dues dècades. Aquesta expansió de la cura formal es fonamenta tant en els beneficis potencials de l'acumulació de capital humà dels infants com en l'ocupabilitat de les progenitores en minimitzar la penalització de la maternitat. En relació amb aquest últim aspecte, les mares amb menys formació — amb menors oportunitats laborals i pitjor remuneració— estan més condicionades als recursos substitutius de cura. L'article quantifica el cost marginal de les despeses associades als serveis d’ECEC en relació amb els salaris potencials de les mares. En la mesura en què es tracta de serveis desenvolupats per l'administració local, l'anàlisi se centra en els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona com a estudi de cas. Les dades de naturalesa administrativa adquireixen un paper central en la recerca. Els resultats mostren que la rigidesa en el disseny dels serveis, el sistema de preus i els salaris baixos tenen un efecte descoratjador envers l'activitat laboral de les mares amb menys recursos potencials.

Paraules clau

educació i atenció de la petita infància, ocupació materna, desigualtat, efecte Mateu, àrea metropolitana de Barcelona

Referències

Aassve, A.; Arpino, B. y Goisis, A. (2012). «Grandparenting and mothers’ labour force participation: A comparative analysis using the generations and gender survey». Demographic Research, 27, 53-84. https://doi.org/10.4054/demres.2012.27.3

Abrassart, A. y Bonoli, G. (2015). «Availability, Cost or Culture? Obstacles to Childcare Services for Low-Income Families». Journal of Social Policy, 44 (04), 787-806. https://doi.org/10.1017/s0047279415000288

Amato, P. R.; Booth, A., McHale, S. M. y Hook, J. van (eds.) (2015). Families in an Era of Increasing Inequality. Diverging Destinities, vol. 5. Londres: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-08308-7

Arpino, B.; Pronzato, C. D. y Tavares, L. P. (2014). «The Effect of Grandparental Support on Mothers’ Labour Market Participation: An Instrumental Variable Approach». European Journal of Population, 30 (4), 369-390. https://doi.org/10.1007/s10680-014-9319-8

Avellar, S. y Smock, P. (2005). «The economic consequences of the dissolution of cohabiting unions». J. Marriage Fam, 67, 315-27. https://doi.org/10.1111/j.0022-2445.2005.00118.x

Blasco, J. (2016). De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància. Document de treball. Fundació Jaume Bofill.

Blasco, J. (2017). De l’escola bressol a les polítiques de primera infància: l’educació i cura de la primera infància a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Blossfeld, H. P. y Drobnič, S. (2001). Careers of Couples in Contemporary Societies: From Male Breadwinner to Dual-Earner Families. Oxford: Oxford University Press.

Boca, D. del (2015). «Child Care Arrangements and Labor Supply». IDB Working Paper Series, 569. Inter-American Development Bank.

Boca, D. Del; Pasqua, S. y Pronzato, C. (2009). «Motherhood and Market Work Decisions in Institutional Context: A European Perspective». Oxford Economic Papers, 61, i147-i171. https://doi.org/10.1093/oep/gpn046

Bonoli, G.; Abrassart, A. y Schlanser, R. (2010). La politique tarifaire des réseaux d’accueil de jour des enfants dans le Canton de Vaud. Lausana: Institut de Hautes Études en Administration Publique.

Bonoli, G.; Cantillon, B. y Lancker, W. van (2017). «Social investment and the Matthew Effect. Limits to a strategy». En: Hemerijck, A. (ed.). The uses of social investment. Oxford Scholarship Online. https://doi.org/10.1093/oso/9780198790488.003.0005

Bonoli, G. y Liechti, F. (2018). «Good intentions and Matthew effects: access biases in participation in active labour market policies». Journal of European Public Policy, 25 (6), 894-911. https://doi.org/10.1080/13501763.2017.1401105

Connelly, R. (1992). «The Effect of Child Care Costs on Married Women’s Labor Force Participation». The Review of Economics and Statistics, 74, 83-90. https://doi.org/10.2307/2109545

Correll, S.; Benard, S. y Paik, I. (2007). «Getting a job: Is there a motherhood penalty?». Am. J. Soc, 112, 1.297-338. https://doi.org/10.4324/9780429499821-67

Cubel, M. (2010). «Proposta de reforma de les polítiques de preus públics dels serveis educatius municipals: la tarifació social». En: Diputació de Barcelona (ed.). Preus públics i equitat en l’accés als serveis educatius municipals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 23-29.

Daly, M. y Ferragina, E. (2018). «Family policy in high-income countries: Five decades of development». Journal of European Social Policy, 28 (3), 255-270. https://doi.org/10.1177/0958928717735060

Diputació de Barcelona (1999). L’educació dels més petits. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Diputació de Barcelona (2019). La tarifació social a les Escoles Bressol Municipals. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Escobedo, A.; Navarro, L. y Flaquer, L. (2007). Perspectivas de desarrollo y evaluación de las políticas de licencias parentales y por motivos familiares en España y en la Unión Europea. Madrid: FIPROS.

Escobedo, A.; Navarro, L. y Flaquer, L. (2008). El impacto de la maternidad y la paternidad en el empleo y uso de prestaciones de la Seguridad Social en España. Itinerarios laborales de madres y padres en hogares con menores de tres años. Análisis de cambios y discontinuidades a partir de la Muestra Continua de Vidas Laborales 2005. Madrid: FIPROS.

Esping-Andersen, G. (2016). Families in the 21st Century. Estocolmo: SNS Förlag.

Ferrarini, T.; Nelson, K. y Höög, H. (2012). The fiscalization of child benefits in OECD countries. Serie Gini Discussion Paper, 49, Ámsterdam: Growing Inequalities’ Impacts.

Flaquer, Ll. y Escobedo, A. (2014). «Licencias parentales y política social de la paternidad en España». Cuadernos de Relaciones Laborales, 32 (1), 69-99. https://doi.org/10.5209/rev_crla.2014.v32.n1.44714

Font i Llovet, T. (2018). «Cap a un govern local metropolità: el potencial de la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona». Papers, 61, 72-79.

Fraisse, L. y Escobedo, A. (2014). «Changing Family Needs and Local Childcare Policies». En: Ranzi, C.; Brandsen, T. y Sabatinelli, S. (eds.). Social vulnerability in European cities. Work and welfare in Europe. Londres: Palgrave, 103-133. https://doi.org/10.1057/9781137346926_4

Geróházi, É. y Tosics, I. (2018). Addressing the metropolitan challenge in Barcelona metropolitan area. Lessons from five European metropolitan areas. Amsterdam, Copenhagen, Greater Manchester, Stuttgart and Zürich. Budapest: Metropolitan Research Institute.

Ghysels, J. y Lancker, W. van (2011). «The unequal benefits of activation: An analysis of the social distribution of family policy among families with young children». Journal of European Social Policy, 21 (5), 472-485. https://doi.org/10.1177/0958928711418853

González, M. J. (2003). Servicios de atención a la infancia en España (N. 1/2003). Madrid: Fundación Alternativas.

González, M. J. (2004). «La escolarización de la primera infancia en España: desequilibrios territoriales y socioeconómicos y acceso a los servicios». En: Navarro, V. (ed.). El Estado de Bienestar en España. Madrid: Tecnos, 365-398.

Hook, J. L. (2015). «Incorporating “class” into work-family arrangements: Insights from and for Three Worlds». Journal of European Social Policy, 25 (1), 14-31. https://doi.org/10.1177/0958928714556968

Jaumotte, F. (2004). «Labour Force Participation of Women: Empirical Evidence on the Role of Policy and Other Determinants». En: OECD Economic Studies 37. París: Organization for Economic Cooperation and Development. https://doi.org/10.1787/eco_studies-v2003-art9-en

Kulic, N.; Skopek, J.; Triventi, M. y Blossfeld, H.-P. (2019). «Social Background and Children’s Cognitive Skills: The Role of Early Childhood Education and Care in a Cross-National Perspective». Annual Review of Sociology, 45 (1), 557-579. https://doi.org/10.1146/annurev-soc-073018-022401

Lancker, W. van (2013). «Putting the child-centred investment strategy to the test: Evidence for EU27». European Journal of Social Security, 15 (1), 4-27. https://doi.org/10.1177/138826271301500103

Lancker, W. van y Ghysels, J. (2016). «Explaining patterns of inequality in childcare service use across 31 developed economies: A welfare state perspective». International Journal of Comparative Sociology, 57 (5), 310-337. https://doi.org/10.1177/0020715216674252

León, M. y Salido, O. (2016). «Las políticas de protección a las familias en perspectiva comparada: divergencias nacionales frente a desafíos compartidos». En: Pino, E. del y Rubio Lara, M. J. (dir.) (2.ª ed.). Los Estados de bienestar en la encrucijada. Políticas sociales en perspectiva comparada. Madrid: Editorial Tecnos, 370-88.

León, M.; Ibáñez, Z.; Maestripieri, L.; Navarro-Varas, L.; Palomera, D. y Peña, A. (2019). Estudio de datos y análisis de políticas para la extensión equitativa de la educación infantil (0-3) en España. Bellaterra: Institut de Govern i Polítiques Públiques.

Maestripieri, L. y León, M. (2019). «So close, so far? Part-time employment and its effects on gender equality in Italy and Spain». En: Nicolaisen, H.; Kavli, H. C. y Steen Jensen, R. Dualisation of part-time work. Policy Press. https://doi.org/10.2307/j.ctvjnrth2.9

Meyers, M. K.; Gornick, J. C. y Ross, K. E. (1999). «Public childcare, parental leave and employment». En: Sainsbury, D. (ed.). Gender and Welfare State Regimes. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/0198294166.003.0005

Mincer, J. (1962). «Labour Force Participation of Married Women: A Study of Labour Supply». En: Gregg, L. H. (ed.). Aspects of Labour Economics. Princeton, NJ: Princeton University Press, 63-105.

Morel, N.; Palier, B. y Palme, J (2021). Towards a Social Investment Welfare State? Ideas, Policies and Challenges. Bristol: Policy Press.

Moreno Mínguez, A.; Ortega Gaspar, M. y Gamero Burón, C. (2016). «Los modelos familiares en España: reflexionando sobre la ambivalencia familiar desde una aproximación teórica». Revista Española de Sociología, 26, 149-167. https://doi.org/10.22325/fes/res.2016.5

Navarro-Varas, L. (2019). El cuidado de la primera infancia. Desigualdades sociales y territoriales en la metrópolis de Barcelona. Tesis doctoral no publicada. Universitat Autònoma de Barcelona, Catalunya.

Pettit, B. y Hook, J. (2005). «The Structure of Women’s Employment in Comparative Perspective». Social Forces, 84, 779–801. https://doi.org/10.1353/sof.2006.0029

Romagosa, J. (2010). «Aspectes jurídics de la reforma». En: Diputació de Barcelona (ed.). Preus públics i equitat en l’accés als serveis educatius municipals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 31-42.

Sánchez-Mira, N. (2016). La división social y sexual del trabajo en transformación. Un análisis de clase en un contexto de crisis. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

Saraceno, C. (2011). «Childcare needs and childcare policies: A multidimensional issue». Current Sociology, 59 (1), 78-96. https://doi.org/10.1177/0011392110385971

Saurí, E. (2019). «Context i criteris per considerar abans d’implementar la tarifació social». En: Diputació de Barcelona. La tarifació social a les Escoles Bressol Municipals.

Serra Martín, A. (2007). L’escola bressol i els serveis a la petita infància i a les seves famílies. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Síndic de Greuges de Catalunya (2015). Informe sobre la igualtat d’oportunitats a l’educació infantil (0-3 anys). Juliol 2015. Barcelona: Síndic de Greuges.

Steiber, N. y Haas, B. (2009). «Ideals or compromises? The attitude– behaviour relationship in mothers’ employment». Socio-Economic Review, 7, 639-668. https://doi.org/10.1093/ser/mwp015

Tomàs Fornés, M. (2018). «Els governs metropolitans d’elecció directa. Reflexions per l’Àrea Metropolitana de Barcelona». Papers, 61, 52-59.

Waldfogel, J. (1997). «The effect of children on women’s earnings». American Sociological Review, 62, 209-217.

Publicades

2022-07-12

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.