La professionalització de les treballadores d'atenció directa en les cures residencials: una mirada polièdrica i convincent

Autors/ores

Resum

Aquest article analitza el procés d’acreditació i professionalització de les treballadores de cures d’atenció directa des de la perspectiva dels professionals implicats en la gestió i organització de les residències per a gent gran. En l’última dècada, canvis legislatius han exigit a les treballadores del sector que certifiquin la seva qualificació mitjançant un sistema acreditatiu o una formació específica. L’estudi se centra en discursos de professionals que van guiar i formar les treballadores en el seu procés de formació i estabilització laboral, amb l’objectiu d’aconseguir la professionalització en l’àmbit de les cures institucionalitzades. Utilitzant un enfocament qualitatiu, es van fer divuit entrevistes semiestructurades a aquests professionals. Per a l’anàlisi dels discursos, es va emprar l’enfocament temàtic descriptiu de Braun i Clarke (2006) i es van destacar les diferències entre els discursos d’experts masculins i femenins per explorar com es percep el procés formatiu de les treballadores i el seu impacte en la professionalització de les tasques de cura.

Els resultats ressalten les dificultats de les treballadores per complir amb els requisits d’acreditació, així com l’expansió d’oportunitats laborals per a les que superen els estàndards de formació. També es revelen efectes no desitjats del procés d’estabilització, com la volatilitat en l’ocupació i el greuge comparatiu entre les cuidadores. La perspectiva d’aquests professionals que acompanyen de prop les experiències formatives de les cuidadores proporciona una visió més completa del procés i en destaca tant els avantatges com els desafiaments.

Paraules clau

residències per a gent gran, treballadores d'atenció directa, treball de cura, competència professional

Referències

Alders, I. M. R.; Van Dulmen, S.; Smits, C. H. M.; Marcus-Varwijk, A. E.; De Ven, L. y Brand, P. L. P. (2021). «Patient coaching in secondary care: healthcare professionals’ views on target group, intervention, and coach profile». International Journal for Quality in Health Care, 33(3), mzab094. https://doi.org/10.1093/intqhc/mzab094

Alonso-Rodríguez, A.; Martínez-Villamea; S., Sánchez-Vallejo, A.; Gallego-Lorenzo, J. y Fernández-Menéndez, M. (2021). «Perspectivas de los profesionales de enfermería de cuidados intensivos sobre las visitas abiertas en una UCI». Enfermería Intensiva, 32(2), 62–72. https://doi.org/10.1016/J.ENFI.2020.02.005

Álvarez Cuesta, H. (2021). «Precariedad del trabajo retribuido de cuidados: origen y mecanismos de solución». Lex Social, 11(2), 570–593. https://doi.org/10.46661/lexsocial.5961

Baughman, R. A. y Smith, K. E. (2012). «Labor mobility of the direct care workforce: implications for the provision of long-term care». Health Economics, 21(12), 1402–1415. https://doi.org/10.1002/hec.1798

Borgeaud-Garciandía, N. e Hirata, H. (2017). «Tacto y tabú: la sexualidad en el trabajo de cuidado». Sociología del Trabajo, 90, 47–61. https://revistas.ucm.es/index.php/STRA/article/view/59629

Braun, V. y Clarke, V. (2006). «Using thematic analysis in psychology». Qualitative Research in Psychology, 3, 77-101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa

Braun, V. y Clarke, V. (2022). «Conceptual and design thinking for thematic analysis». Qualitative Psychology, 9, 3–26. https://doi.org/10.1037/qup0000196

Castle, N.; Ferguson-Rome, J. C. y Teresi, J. A. (2015). «Elder Abuse in Residential Long-Term Care: An Update to the 2003 National Research Council Report». Journal of Applied Gerontology, 34(4), 407–443. https://doi.org/10.1037/qup0000196

Dahlberg, K.; Dahlberg, H. y Moodley, D. (2008). Reflective Life-World Research. Studentlitteratur.

Daly, M. y Lewis, J. (2000). «The concept of social care and the analysis of contemporary welfare states». The British Journal of Sociology, 51(2), 281–298. https://doi.org/10.1111/j.1468-4446.2000.00281.x

Del Pino, E.; Moreno-Fuentes, Fco. J.; Cruz-Martínez, G.; Hernánez-moreno, J.; Moreno, L.; Pereira-Puga, M. y Perna, R. (2020). «Gestión institucional y organizativa de las residencias de personas mayores y COVID-19: dificultades y aprendizajes». Instituto de Políticas y Bienes Públicos (IPP-CSIC), 1–113. https://doi.org/10.20350/digitalCSIC/12636

Dill, J.S. y Morgan, J.C. (2018). «Employability among low-skill workers: organizational expectations and practices in the US health care sector». Hum Relat, 71(7),1001–1022. https://doi.org/10.1177/0018726717734035

Dios-Guerra, C.; Carmona-Torres, J. M.; Ruíz-Gándara, Á.; Muñoz-Alonso, A. y Rodríguez-Borrego, M. A. (2015). «Programmed home visits by nursing professionals to older adults: prevention or treatment?». Revista Latino-Americana de Enfermagem, 23(3), 535–542. https://doi.org/10.1590/0104-1169.0338.2585

Galache Collada, C.; Ibáñez Lladó, F. y Pérez-Lozao Gallego, M. (2022). «Buenas prácticas en las residencias de mayores durante la pandemia COVID-19». Revista de Investigación y Educación en Ciencias de la Salud (RIECS), 7(1), 26–40. https://doi.org/10.37536/RIECS.2022.7.1.302

Fagan, C.; Anxo, D.; Bosch, G. y Lehndorff, S. (2005). The family, the state and now the market - home care services for the elderly. Routledge.

Fernández-Alonso, M. (2020). «Reflexionando sobre el envejecimiento desde la sociología: estado de la cuestión y perspectivas de futuro». Research on Ageing and Social Policy, 8(1), 86–113. https://doi.org/10.17583/rasp.2020.4677

García, A. A.; Nieto, P. A.; Fariñas, D. R. y Belmonte, A. B. C. (2021). Estadísticas sobre residencias. Distribución de centros y plazas residenciales por provincia. Datos de septiembre de 2020. Envejecimiento en Red, Departamento de Población, CSIC. http://hdl.handle.net/10261/241156

Godino, A. y Molina, O. (2022). «El mapa de la externalización en el sector público español durante la Gran Recesión». Anuario IET de Trabajo y Relaciones Laborales, 8, 25–42. https://doi.org/10.5565/rev/aiet.105

Grin Debert, G. y Marques de Oliveira, A. (2016). «Arenas de conflictos en la profesionalización del trabajo de cuidar personas mayores en Brasil». Sociología del Trabajo, 86, 44–63. https://revistas.ucm.es/index.php/STRA/article/view/60379/4564456547310

Guerrero Ceh, J. G. y De la Rosa, M. J. (2020). «La formación del profesional que atiende a los huéspedes mayores en establecimientos de asistencia social». Revista Iberoamericana de las Ciencias de la Salud, 9(18), 1–26. https://doi.org/10.23913/rics.v9i18.87

Guimarães, Nadya; Araujo, A. y Helena Hirata (eds.) (2021). Care and care workers. A Latin American perspective. Switzerland: Springer.

Hernández-Ávila, C. E. y Escobar, N. A. C. (2019). «Introducción a los tipos de muestreo». Alerta, Revista Científica del Instituto Nacional de Salud, 2(1), 75–79. https://doi.org/10.5377/ALERTA.V2I1.7535

Kim, J. (2020). «Credenciales ocupacionales y cualidades laborales de los trabajadores de atención directa: implicaciones para la escasez de mano de obra». Revista de investigación laboral, 41(4), 403–420. https://doi.org/10.5377/alerta.v2i1.7535

Lerman, R. I.; Eyster, L. y Kuehn, D. (2014). «Can We Upgrade Low-Skill, Low-Wage Occupations? The Case of Apprenticeships in the Long-Term Care Occupations». Journal of Women, Politics & Policy, 35(2), 110–132. https://doi.org/10.1080/1554477X.2014.890835

López Fernández, S.; Candela Soto, P. y Sánchez Pérez, M.C. (2022). «Residencias de mayores: un sector feminizado donde mandan, cada vez más, los hombres». Sociología del Trabajo, 101(101), 215-228. https://doi.org/10.5209/STRA.81110

Martín Palomo, M. T.; Olid González, E.; Inmaculada, Z.-Á. y Muñoz Terrón, J. M. (2015). «Retos y perspectivas en la profesionalización del cuidado: Un análisis de la aplicación de la Ley de Dependencia en Andalucía». En: González García, E.; García Muñiz, A.; García Sansano, J. e Iglesias Villalobos, L. (Coords.). Mundos emergentes: cambios, conflictos y expectativas. Toledo: ACMS, 455–465. https://acmspublicaciones.revistabarataria.es/wp-content/uploads/2017/05/38.Olid_.Almag_.2015.455_466.pdf

Martínez Buján, R. y Martínez Virto, L. (2015). «La organización social de los cuidados de larga duración en un contexto de austeridad y precariedad». Zerbitzuan, 60, 5–7. http://doi.org/10.5569/1134-7147.60.01

Martínez-Buján, R. y Moré Corral, P. (2021). «Migraciones, trabajo de cuidados y riesgos sociales: Las contradicciones del bienestar en el contexto de la COVID-19». Publicación del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones, 53, 1–26. https://doi.org/10.14422/mig.i53y2021.001

McIntosh, M. J. y Morse, J. M. (2015). Situating and Constructing Diversity in Semi-Structured Interviews. Global Qualitative Nursing Research. https://doi.org/10.1177/2333393615597674

Meseguer Gancedo, P. (2021). «Los cuidados en la configuración de la identidad profesional de la enfermería española». Política y Sociedad, 58(1), 6. https://doi.org/10.5209/poso.69007

Molinier, P. y Legarreta, M. (2016). «Subjetividad y materialidad del cuidado: ética, trabajo y proyecto político». Papeles del CEIC, 2016(1). https://doi.org/10.1387/pceic.16084

Moré, P. (2014). «La vuelta de las “internas”. Crisis y condiciones laborales en el empleo del hogar y el trabajo de cuidados». Sociología del Trabajo, 79, 30-48. https://revistas.ucm.es/index.php/STRA/article/view/60442

Moré, P. (2016). «Cuidados “en cadena”: cuerpos, emociones y ética en las residencias de personas mayores». Papeles del CEIC, 2016 (1), 0–3. https://doi.org/10.1387/pceic.15343

Moré, P. (2017). «Cuerpos vulnerables: La intensificación del trabajo en las residencias de personas mayores». Papeles de Relaciones Ecosociales y Cambio Global, 137, 71–80. https://www.fuhem.es/wp-content/uploads/2018/12/Cuerpos_Vulnerables_P.More_.pdf

Moré, P. (2018). «Los límites del cuidado. Organización de la asistencia a domicilio para personas mayores en Madrid y París». Revista Internacional de Sociología, 76(1), 86. https://doi.org/10.3989/ris.2018.76.1.16.25

Moreno Colom, S. (2020). «El desafío de género en los cuidados de la vejez. ¿Riesgo u oportunidad social?». VIII Informe Sobre Exclusión y Desarrollo Social en España. https://ddd.uab.cat/record/234604

Morse, J. M. (2015). Critical Analysis of Strategies for Determining Rigor in Qualitative Inquiry. Qualitative Health Research, 25(9), 1212–1222. https://doi.org/10.1177/1049732315588501

Pérez Díaz, J.; Abellán García, A.; Aceituno Nieto, P. y Ramiro Fariñas, D. (2020). Un perfil de las personas mayores en España, 2020. Indicadores estadísticos básicos. (CCHS-IEGD) Informes y documentos de trabajo. http://hdl.handle.net/10261/241145

Recio Cáceres, C.; Moreno Colom, S.; Borràs Català, V. y Torns Martín, T. (2016). «La profesionalización del sector de los cuidados». Zerbitzuan, 60, 179–193. https://doi.org/10.5569/1134-7147.60.12

Robinson, A.; Eccleston, C.; Annear, M.; Elliott, K. E.; Andrews, S.; Stirling, C.; Ashby, M.; Donohue, C.; Banks, S.; Toye, C. y McLnerney, F. (2014). «Who knows, who cares? Dementia knowledge among nurses, care workers, and family members of people living with dementia». Journal of Palliative Care, 30(3), 158–165. https://doi.org/10.1177/082585971403000305

Sagastizabal, M. (2019). «La triple presencia. Un acercamiento a la participación sociopolítica desde una perspectiva feminista». Política y Sociedad, 56(3), 779. https://doi.org/10.5209/crla.80335

Sanders, C. (2003). «Application of Colaizzi’s method: Interpretation of an auditable decision trail by a novice researcher». Contemporary Nurse, 14(3), 292–302. https://doi.org/10.5172/conu.14.3.292

Song, Y.; Chun, D.; Xiong, P. y Wang, X. (2022). «Construction of Talent Competency Model for Senior Care Professionals in Intelligent Institutions». Healthcare, 10(5). https://doi.org/10.3390/healthcare10050914

Tejada Fernández, J. (2009). «Perfiles profesionales en la atención a personas dependientes. Una mirada desde la formación». Revista de Educación Inclusiva, 2(2), 5. https://revistaeducacioninclusiva.es/index.php/REI/article/view/36/340

Thomas, C. (1993). «De-Constructing Concepts of Care». Sociology, 27(4), 649–669. https://doi.org/10.1177/0038038593027004006

Torns, T.; Borràs Català, V.; Moreno, S. y Recio, C. (2014). Nuevas profesiones para la organización social del cuidado cotidiano - PROFESOC : memoria final de investigación. Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball. https://ddd.uab.cat/record/126481

Biografies de l'autor/a

María del Carmen Sánchez Pérez, Universidad de Castilla-La Mancha

És doctora en Sociologia i professora titular de Sociologia a la Universitat de Castella-la Manxa. Es va incorporar a la docència universitària a la Facultat de Treball Social del campus de Conca i actualment imparteix docència de grau i màster a la Facultat d’Educació del campus d’Albacete. És membre de l’equip de recerca EDUTRASOC i de la Subxarxa Universitària de Comunitats d’Aprenentatge de Castella-la Manxa (SUCA-CLM). La seva trajectòria investigadora s’ha orientat a l'àmbit del benestar social, el canvi social, el canvi educatiu i la innovació docent, amb especial interès en la realitat de Castella-la Manxa. La transferència dels resultats de recerca s’ha realitzat a través de publicacions científiques i contractes d’R+D+i amb entitats públiques.

Paloma Candela Soto, Universidad de Castilla-La Mancha

És doctora en Sociologia i professora de Sociologia a la Universitat de Castella-la Manxa, on dirigeix el Grup de Recerca Educació, Gènere, Treball i Societat a Castella-la Manxa (EDUTRASOC-*CLM). Les seves principals línies de recerca s’emmarquen en els àmbits de la sociologia del treball, el gènere i l’educació aplicats a estudis de sobre joventut i infància. Entre les seves publicacions recents destaquen: «El lastre de las desigualdades de género en la educación y el trabajo: jóvenes castellano-manchegas atrapadas en la precariedad» (Sociología del Trabajo, 92, https://doi.org/10.5209/STRA.58995) i «Jóvenes en perpetuo tránsito hacia ninguna parte», en coautoria amb V. Borrás, S. Moreno i M. Legarreta (REIS, 28, 2019): https://doi.org/10.22325/fes/res.2019.05.

Publicades

06-02-2024

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.