Ocupació, família i permisos parentals a Espanya. Una anàlisi longitudinal i interseccional

Autors/ores

Resum

La manera de conciliar ocupació i família varia significativament dins del col·lectiu de mares, així com també el seu accés a les polítiques de permisos. Des d’una perspectiva longitudinal i interseccional, aquest article analitza per primera vegada la conciliació de les trajectòries laborals i familiars a Espanya. Per fer-ho, a partir de les dades retrospectives de l’Enquesta de Fecunditat de 2018, es du a terme una anàlisi de seqüències multicanal per a les mares de 18 a 55 anys, segons el nivell d’educació i el país de naixement. Els resultats mostren que les desigualtats quant a la penalització laboral per maternitat són notables entre els diferents grups interseccionals i es perpetuen amb menor intensitat per a les cohorts més joves. Si bé la trajectòria laboral prematernitat resulta clau per mantenir una pauta de conciliació contínua, hi ha un grup important de mares que s’incorpora a l’ocupació  després de llargues interrupcions, quan els menors creixen. L’accés al permís per maternitat és considerable, però no pas el de la reducció de jornada.

Paraules clau

maternitat, conciliació d’ocupació i família, anàlisi de seqüències multicanal, permisos parentals, mares immigrants

Referències

Alderotti, Giammarco; Vignoli, Daniele; Baccini, Michela y Matysiak, Anna (2021). «Employment Instability and Fertility in Europe: A Meta-Analysis». Demography, 58(3), 871-900. https://doi.org/10.1215/00703370-9164737

Antón-Alonso, Fernando; Porcel, Sergio y Cruz-Gómez, Irene (2023). «La precarización creciente de las trayectorias laborales juveniles en la ciudad de Barcelona: Un análisis integrando las perspectivas de curso vital y generacional». Papers, 108(1), e3015. https://doi.org/10.5565/rev/papers.3015

Bogino, Victoria y Jurado-Guerrero, Teresa (junio, 2024). Trayectorias laborales-familiares de las madres en España: Diferencias por clase social y uso de las políticas de conciliación. Ponencia presentada en el XV Congreso Español de Sociología de la FES, Sevilla, España.

Brehm, Uta (2019). «Diverging Patterns in Women’s Reconciliation Behavior across Family Policies and Educational Groups». Social Politics: International Studies in Gender, State & Society, 27(1), 128-155. https://doi.org/10.1093/sp/jxy043

Castro, Teresa; Martín, Teresa; Cordero, Julia y Seiz, Marta (2018). «El desafío de la baja fecundidad en España». En: López-Ruiz, J. A. (ed.). Informe España 2018. Madrid: Universidad Pontificia Comillas, 165-228.

Davia, María y Legazpe, Núria (2014). «Female employment and fertility trajectories in Spain: An Optimal Matching Analysis». Work, Employment and Society, 28(4), 633-650. https://doi.org/10.1177/0950017013500117

Dearing, Helene (2016). «Gender equality in the division of work: How to assess European leave policies regarding their compliance with an ideal leave model». Journal of European Social Policy, 26(3), 234-247. https://doi.org/10.1177/09589287166429

Dueñas-Fernández, Diego y Moreno-Mínguez, Almudena (2017). «Mujeres, madres y trabajadoras: Incidencia laboral de la maternidad durante el ciclo económico». Revista de Economía Laboral, 14(2), 66-103.

<https://doi.org/10.21114/rel.2017.02.04

Fasang, Anette y Aisenbrey, Silke (2021). «Uncovering Social Stratification: Intersectional Inequalities in Work and Family Life Courses by Gender and Race». Social Forces, 101(2), 575-605. https://doi.org/10.1093/sf/soab151

García-Gómez, Jesús; Rey, Alberto del y Stanek, Mikolaj (2023). «Fertility of immigrants and their descendants in Spain: Intergenerational convergence to the native population’s behaviour?». Migration Studies, 11(4), 669-693. https://doi.org/10.1093/migration/mnad025

González, María José y Jurado-Guerrero, Teresa (2006). «Remaining childless in affluent economies: A comparison of France, West Germany, Italy and Spain, 1994-2001». European Journal Population, 22, 317-352. https://doi.org/10.1007/s10680-006-9000-y

Gutiérrez-Domènech, María (2005). «Employment Transitions after Motherhood in Spain». Review of Labour Economics & Industrial Relations. https://doi.org/10.1111/j.1467-9914.2005.00313.x

INE (2022). Movimiento Natural de la Población (MNP) Indicadores Demográficos Básicos (IDB) Año 2021. Datos provisionales. https://www.ine.es/prensa/mnp_2021_p.pdf

ILO (2014). Maternity and paternity at work: Law and practice across the world. International Labour Organization. https://www.ilo.org/sites/default/files/wcmsp5/groups/public/@dgreports/@dcomm/@publ/documents/publication/wcms_242615.pdf

Julià Cano, Albert (2018). «Las trayectorias educativas de hombres y mujeres jóvenes: Una aproximación desde el análisis de secuencias». Papers, 103(1), 5-28. https://doi.org/10.5565/rev/papers.2290

Jurado-Guerrero, Teresa (2024). Empleo, familia y permisos parentales en España: Un análisis longitudinal e interseccional. Apéndices I y II. UNED. Recuperado de <https://hdl.handle.net/20.500.14468/24677

Lapuerta, Irene (2012). Employment, motherhood, and parental leaves in Spain [Tesis doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Recuperado de <https://hdl.handle.net/10803/81708

Maes, Julie; Wood, Jonas y Neels, Karel (2021). «Path-dependencies in employment trajectories around motherhood: Comparing native versus second-generation migrant women in Belgium». Journal of International Migration and Integration, 24(1), 281-344. https://doi.org/10.1007/s12134-020-00801-1

Naldini, Manuela y Jurado-Guerrero, Teresa (2013). «Family and welfare state reorientation in Spain and inertia in Italy from a European perspective». Population Review, 52(1). https://doi.org/10.1353/prv.2013.0003

Pailhé, Ariane; Robette, Nicolas y Solaz, Anne (2013). «Work and family over the life course: A typology of French long-lasting couples using optimal matching». Longitudinal and Life Course Studies, 4(3), 196-217. https://doi.org/10.14301/llcs.v4i3.250

Quinto, Alicia de; Hospido, Laura y Sanz, Carlos (2020). «The child penalty in Spain». Documentos Ocasionales, 2017.

Raab, Marcel y Struffolino, Emanuela (2022). Sequence analysis: Quantitative Applications in the Social Sciences. SAGE.

Rey, Alberto del; Grande, Rafael y García-Gómez, Jesús (2022). «Transiciones a la maternidad a través de las generaciones: Factores causales del nacimiento del primer hijo en España». Revista Española de Sociología, 31(2). https://doi.org/10.22325/fes/res.2022.108

Sánchez-Domínguez, María y Guirola, Luis (2021). «The double penalty: How female migrants manage family responsibilities in the Spanish dual labour market». Journal of Family Research, 33(2), 509-540. https://doi.org/10.20377/jfr-497

Sánchez-Mira, Núria y O’Reilly, Jacqueline (2019). «Household Employment and the Crisis in Europe». Work, Employment and Society, 33(3), 422-443. https://doi.org/10.1177/0950017018809324

Studer, Matthias (2013). «WeightedCluster Library Manual: A practical guide to creating typologies of trajectories in the social sciences with R». LIVES Working Papers, 24. https://doi.org/10.12682/lives.2296-1658.2013.24

Biografies de l'autor/a

Victoria Bogino Larrambebere, Departamento de Sociología Aplicada

Victoria Bogino és professora ajudant doctora al Departament de Sociologia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid. La seva recerca se centra en estratificació i desigualtat, curs de vida, gènere, mercat de treball i polítiques familiars.

Teresa Jurado-Guerrero, UNED

Teresa Jurado Guerrero és catedràtica de Sociologia al Departament de Sociologia II de la UNED. La seva recerca se centra en polítiques socials comparades, joventut, família i gènere. Actualment participa com a investigadora principal en un subprojecte del Projecte I+D «Biaixos de classe en les cures i la feina domèstica: pràctiques i polítiques» (CLASSPARENT), 2022-2025.

Publicades

26-02-2025

Com citar

Bogino Larrambebere, V., & Jurado-Guerrero, T. (2025). Ocupació, família i permisos parentals a Espanya. Una anàlisi longitudinal i interseccional. Papers. Revista De Sociologia, e3362. https://doi.org/10.5565/rev/papers.3362

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Funding data