Mercat de lloguer i habitatge social. La precarització del ja està precaritzat com a acte iteratiu territorial

Resum

En les darreres dècades, Xile ha experimentat un notable augment en la tinença d’habitatges de lloguer i ha superat altres països de l’Amèrica Llatina. Mitjançant l’estudi de les tipologies emergents per a lloguer en habitatges socials, aquest article contribueix a entendre noves dinàmiques relacionades amb l’habitatge de lloguer i desenvolupades en el marc de la política residencial xilena a la comuna de La Pintana, un territori que va ser clau en la producció d’habitatges socials destinats a la propietat de persones amb ingressos baixos. L’anàlisi del cas es basa en un estudi qualitatiu i morfològic utilitzant el concepte de benestar basat en actius, la qual cosa va permetre entendre la inversió en lloguer com una forma de protecció familiar davant la incertesa, el risc i la precarietat, que s’afronten individualment. Es proposa que la transformació de l’habitatge social representa una «precarització del que ja està precaritzat», atès que les noves morfologies per al lloguer resulten precàries, tant per als inquilins com també per als propietaris que continuen vivint en aquests habitatges d’una manera cada vegada més jivaritzada, en cerca de rendibilitats més grans.