Impacte i dimensions culturals de la simbologia olímpica de Barcelona '92 (el cas de la mascota)
Resum
La mascota, entesa com una realitat socialment construïda, presenta tres dimensions d’anàlisi perfectament interconnectades, que per a una major claredat expositiva es presenten de forma separada: la dimensió econòmica, la simbòlica i l’estètica. En aquesta aproximació sociològica es pretén, al mateix temps, posar en relleu una sèrie de trets de la mascota que són, també, característics de la producció cultural a les societats contemporànies. En síntesi, aquests són els següents: 1) La mascota és un bé intangible, reproduïble tècnicament en una àmplia gamma de suports materials, formes i volums. 2) Es tracta d’un producte polivalent tant des d’un punt de vista simbòlic com comercial. 3) És un objecte efímer destinat, com la majoria de productes de la indústria cultural, a «passar de moda». 4) És una creació local, però que té una difusió i comercialització a escala mundial. 5) És una obra innovadora que es pretén legitimar pel carisma del seu creador. 6) Com a símbol emblemàtic genera «resistències».Publicades
01-10-1991
Com citar
Busquet i Duran, J. (1991). Impacte i dimensions culturals de la simbologia olímpica de Barcelona ’92 (el cas de la mascota). Papers. Revista De Sociologia, 38, 51–72. https://doi.org/10.5565/rev/papers/v38n0.1608
Descàrregues
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Drets d'autor (c) 1991 Jordi Busquet i Duran

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.