La societat paral·lela: assistents i assistits

Resum

L’autora proposa una anàlisi dels mecanismes identitaris d’afiliació i diferenciació utilitzats entre els assistents i assistits socials del món de la immigració a la Catalunya dels últims trenta anys i que ha configurat el que anomena la «societat paral·lela». Amb aquest objectiu farà referència a la gènesi històrica del fenomen i a una sèrie de variables de tipus econòmic, cultural i polític subjacents que constitueixen els motors reals de la seva evolució. Igualment, considera necessari examinar com s’efectua la producció social de l’estranger, així com la seva categorització en aquest mateix escenari, i revisar, alhora, la pertinència teòrica d’alguns conceptes aplicats en el marc dels diferents models d’integració dels immigrants interiors i exteriors. En el procés de jerarquització simbòlica i política inherent a tota dinàmica de les representacions d’identitat i alteritat, es construeixen les bases socials del domini que la societat d’«acollida» exerceix sobre els grups forans, interioritzant aquests el discurs dominant orientat a confondre diversitat cultural amb diferència essencial i legitimadora de les desigualtats de què són víctimes. La consciència alienada del «Nosaltres» en relació amb els «Altres», que es tradueix en determinades atribucions socials dels grups, es desenvolupa en el quadre d’unes fronteres simbòliques els límits de les quals només es mouran en funció dels interessos objectius que la majoria nacional autòctona tingui d’augmentar o disminuir la distància social respecte de les minories immigrades. Finalment, profunditzant en la naturalesa dels intercanvis entre ambdós grups (distingint l’especificitat dels immigrants extracomunitaris en el context assenyalat) per extreure’n les conclusions oportunes, fa un repàs breu del que ha significat el projecte polític i la identitat cultural del nacionalisme català des que va aparèixer fins als nostres dies.