Velles i noves formes d'organització camperola en el medi agrari espanyol

Resum

A fi de determinar l’actitud davant el món polític i burocràtic i la racionalitat formal i instrumental de les que aquí es conceptuen com a «velles» formes d’organització camperola, la primera part del treball se centra en el carlisme i l’anarquisme, moviments socials que poden ser considerats les manifestacions més característiques de les tradicionals formes camperoles d’organització a Espanya. A mesura que s’ha anat modernitzant la societat rural, les «velles» formes d’organització camperola han anat deixant pas a la gradual instauració i consolidació d’altres de «noves», d’acord amb el paradigma burocràtic i polític en el qual, en general, se sustenten els sistemes organitzatius de les societats modernes. Això tracta de ser mostrat a través de l’atenció que l’article presta a les tres organitzacions sindicals a les quals, fonamentalment, estan afiliats els treballadors del camp. Aquestes organitzacions són: la Federació de Treballadors de la Terra (FTT) de la Unió General de Treballadors (UGT), les Comissions Obreres (CC.OO.) del Camp i el Sindicat d’Obrers del Camp (SOC). A continuació, el treball analitza i avalua les aportacions de tres importants perspectives teòriques (Hobsbawm, Wolf i Moore) sobre les actituds i potencialitats organitzatives de la pagesia tradicional. Finalment, es conclou amb un intent d’explicació, per part de l’autor, de tals actituds i potencialitats, a partir de la determinació d’algunes de les motivacions ecosistèmiques d’aquestes.