De la fi del segle a la crisi sense fi? Cuba: el model híbrid en la disjuntiva entre capital social i participació o desigualtat i fracàs polític

Resum

L’article tracta d’explorar els factors que permeten al sistema polític de Cuba una estabilitat encara sorprenent, una dècada després de la caiguda del mur de Berlín. Al principi s’introdueixen els elements estructurals exògens i endògens del socialisme cubà i es presenten els antecedents de la crisi. Posteriorment es documenta grosso modo el procés de reformes i les mesures adoptades a l’illa. L’anàlisi següent demostra que la societat cubana es troba en un procés dinàmic d’heterogeneïtzació social que està destruint l’estabilitat política a l’illa. Reprenent aspectes teòrics de la sociologia política de la desigualtat social, s’identifica com a proper el factor estabilitzador especial del socialisme cubà. Finalment, s’intenta revelar un possible escenari de reformes que pogués donar a la societat illenca una darrera possibilitat històrica per a una transformació civil i social.