Models d'explicació del militarisme llatinoamericà: una explicació històrica

Resum

El militarisme a l’Amèrica Llatina no és un fenomen extern, accidental a la realitat política de la regió, sinó que constitueix la seva constant més significativa. Per tant, cal un plantejament que faci patents les estructures socioeconòmiques que han afavorit l’accés gairebé continu dels militars al poder. El treball se centra a relacionar estructures socioeconòmiques bàsiques, tal com s’han anat configurant en el desenvolupament històric de l’Amèrica Llatina, amb formes específiques d’intervenció militar, abstraient, d’una banda, els caràcters comuns més generals, que constituirien els elements per a una teoria general del militarisme a la regió, i aïllant, de l’altra, els caràcters específics de cada tipus d’intervenció militar, amb la finalitat de suggerir una primera tipologia del militarisme de la regió. Es distingeixen tres tipus fonamentals d’intervenció militar: a) cabdillisme militar, que sorgeix del «buit polític» que segueix a les guerres d’independència, i que està en relació amb el procés de dispersió del poder i de ruralització de la vida econòmica que suposa la primacia del «sistema d’hisenda»; b) militarisme tradicional, que constitueix la reacció oligàrquica als desequilibris que comporta el «desenvolupament cap enfora». Les tensions entre el camp i la ciutat, entre els sectors integrats al mercat internacional i els que es mantenen en reserva en zones de subsistència, entre una aristocràcia terratinent i una burgesia «compradora», d’una banda, i unes masses populars, de l’altra, de les quals amb gran esforç es desprenen alguns sectors mitjans, impedeixen que es consolidin governs civils constitucionals, als quals van aspirar les oligarquies a la fi del segle; c) el cop militar de classe mitjana al servei d’una política de reformes estructurals, però coherents amb els interessos de les classes mitjanes, cada vegada més lligats als de l’oligarquia. D’aquesta varietat se n’analitzen dos subtipus: el militarisme populista i el tecnòcrata.