Nacionalisme, territorialitat i pertinença nacional territorial

Resum

La majoria dels estudis sobre el nacionalisme entén la nació com una col·lectivitat cultural que es pot situar en termes històrics en la transició de l'època premoderna a la moderna. S'ha prestat menys atenció a consideracions d'espai. En aquest context, l’article proposa que no podem comprendre totalment ni el nacionalisme ni la seva relació amb la nació sense tenir en compte la qüestió del territori. En primer lloc, els nacionalistes han de fer reivindicacions sobre territori, ja que el tipus de poder polític que reivindiquen en nom de la nació —alguna forma d'autogovern— depèn de la possessió de territori. Alhora, es justifiquen les reivindicacions sobre el territori en fusionar nació i territori, de tal manera que sembla que un pertany a l'altre, i viceversa. Aquest article qüestiona, des d'un punt de vista tant empíric com teòric, la idea que el control territorial en nom de la nació es pugui considerar el corol·lari natural de la proposició que nació i territori pertanyen l'un a l'altre. Finalment, s’analitzen algunes de les conseqüències que pot tenir aquesta manera de comprendre el nacionalisme, i en concret que la nació és una categoria d'anàlisi basada en la separació espacial i, per tant, tots els moviments nacionalistes estan obligats a concebre la nació, almenys en part, en termes exclusius i no cívics.