Identitats desterritorialitzades. El sentiment de pertinença nacional entre els adolescents de famílies immigrades

Resum

La integració identitària és una dimensió ja reconeguda en els tractats tant acadèmics com institucionals de la integració de la població immigrada. El cas de les comunament denominades «segones generacions» constitueix un terreny d’investigació específic en el qual analitzar els processos culturals implicats en aquesta dimensió identificativa de la integració. Aquest treball s’emmarca en un projecte d'investigació més ampli que estudia precisament els processos d'adaptació cultural experimentats pels adolescents procedents de famílies immigrades. Una de les dimensions abordades en aquest estudi ha estat el sentiment de pertinença nacional que s'observa en aquesta població. La metodologia utilitzada es basa en l'anàlisi transversal de les més de noranta entrevistes escollides per al projecte. El cas més important el constitueixen els pertanyents a la generació 1,5. L'anàlisi dels seus relats biogràfics revela que la seva identificació nacional amb el país d'acollida és més aviat dèbil i ambivalent respecte a la identificació d'origen, i que, en tot cas, és generalment més latent que manifesta. L'anàlisi condueix a la discussió de dues idees generals: d’una banda, que els processos d'hibridació esperats a partir d'un marc teòric transnacional o postcolonial semblen menys evidents del que es podia esperar, i de l’altra, que les resistències observades en la identificació nacional amb la destinació poden estar molt relacionades amb el rebuig al projecte migratori de la família.