Les eleccions democràtiques d’àmbit nacional durant vint anys de vida postcomunista a Bulgària. Actituds i percepcions sobre el canvi

Resum

Un cop que ja han passat vint anys des de la caiguda del mur de Berlín, una qüestió que sorgeix és en quina mesura ha canviat significativament la vida a les societats postcomunistes, i en quin sentit. L’àmplia diversitat de societats que hi ha a la zona possibilita una pluralitat de respostes. Aquest article se centra en la realitat de Bulgària, que és especialment suggerent com a conseqüència del seu esdevenir nítidament diferenciat del que trobem als Balcans i al conjunt de l’est d’Europa. La línia argumental bàsica és que la persistència de les dificultats genera, inevitablement, un sentiment de desesperança que aflora en el comportament electoral. Els resultats electorals són utilitzats en el text com una forma valuosa d’observar les percepcions que els ciutadans búlgars s’han format al llarg de l’actual període democràtic. Hem procurat comprovar la validesa de tres hipòtesis: les motivacions dels electors búlgars s’han sustentat basant-se en una anàlisi sobre el cost i el benefici, tal com proposa la teoria de l’elecció racional; les diferències socials són latents en el comportament electoral dels ciutadans búlgars; les opcions noves i atípiques que han sorgit, amb èxit, en el panorama polític búlgar mostren un cert grau de continuïtat en les seves bases sociodemogràfiques. Per comprovar les hipòtesis hem utilitzat tres tipus d’anàlisis: contextual, de correlació i de regressió lineal, amb el rerefons de la inesgotable crisi econòmica.