El pes de la família i del sistema educatiu en les trajectòries de tres dones de classes populars, urbanes i rurals
Resum
En aquest article s’analitza el pes que exerceixen algunes institucions com la família i el sistema educatiu, juntament amb el grup d’iguals, l’àmbit laboral i els canvis legislatius, en les trajectòries de vida de tres dones de classes populars que pertanyen al món urbà i al rural. La presentació i la interpretació de les tres històries s’han organitzat sobre el teló de fons de la història d’Espanya de les últimes dècades del segle XX, de manera que podem comparar les seves vivències amb les de les seves mares —i, en alguns casos, també amb les de les seves àvies. L’objectiu principal és poder recuperar els marcs estructurals en què s’insereixen i cobren sentit els relats, per poder transcendir la individualitat de cadascuna d’aquestes històries i ser conscients del pes de les inèrcies històriques i les lògiques socials i institucionals. La caracterització sociològica de les tres trajectòries s’ha fet tenint en compte les interrelacions que es produeixen entre el capital econòmic, el capital cultural i el capital social o relacional (Bourdieu 1998).Paraules clau
històries de vida, capital econòmic, capital cultural, capital relacional, trajectòries educatives, mercat de treball, identitat de gènerePublicades
2013-10-01
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2013 Pilar Parra Contreras
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.