Justificacions i condicionants de la tria de cura de 0-3: és la pública una opció per a mi?

Enric  Saurí Saula; Sheila González

doi:10.5565/rev/papers.3065

Justifying the choice of care under the threes: are public services an option?

Authors

Enric Saurí Saula Universitat Autònoma de Barcelona
Sheila González Universitat Autònoma de Barcelona

PDF (CA)

Abstract

Access to early childhood education services has proved to be an effective way of combating educational inequality. However, the most advantaged families are more likely to use these services, while children from more vulnerable backgrounds remain at the margins. Research has explained this effect, known as the Mathew Effect, mainly by studying the constraints arising from the availability of services, the economic capacity of families to use them and cultural patterns of motherhood. This article aims to identify, from a public policy perspective, other factors that explain the Mathew Effect, beyond the economic barriers that limit access to formal care services for young children. Based on interviews with 34 mothers of children under 3 years old, we analyse the characteristics of formal early childhood care services and the objective factors of those mothers’ everyday lives to understand the decision-making processes involved in choosing childcare for the under-threes. The results indicate that sliding scale pricing has allowed mothers with low incomes to access state nursery schools, while the quality of the services offered has served to attract middle and upper classes. However, there has been no adaptation of early childhood care services to the needs of working-class mothers who, although not being in a situation of social vulnerability, cannot opt for a private nursery.

Keywords

early childhood, preschool education, educational inequality, motherhood, educational policy

References

Albaigés, B. i Ferrer-Esteban, G. (2017). «Els condicionants de sistema de l’èxit educatiu: gestió dels sistemes educatius i igualtat d’oportunitats». A: Albaigés, B. i Pedró, F. (dir.). L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2016. Col·lecció Polítiques (85). Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Ayllón, S. (2020). «L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil». A: Encarar-se a la pobresa infantil. Barcelona: Observatori Social de «la Caixa».

Baizán, P. i González, M. J. (2007). «¿Las escuelas infantiles son la solución? El efecto de la disponibilidad de escuelas infantiles (0-3 años) en el comportamiento laboral femenino». A: Navarro, V. (ed.). Situación social de España, vol. II. Madrid: Biblioteca Nueva.

Bassok, D. (2010). «Do black and hispanic children benefit more from preschool? Understanding differences in preschool effects across racial groups». Child Development, nov.-dic., 2010. Ed. Society for Research in Child Development. https://doi.org/10.1111/j.1467-8624.2010.01513.x

Berlinski, S. i Galiani, S. (2007). «The effect of a large expansion of pre-primary school facilities on preschool attendance and maternal employment». Labour Economics, 14 (3), 665-680. https://doi.org/10.1920/wp.ifs.2004.0430

Blasco, J. (2015). Mesures contra la pobresa infantil. Ampliació selectiva d’escoles bressol i extensió de la tarifació social. Barcelona: Unicef Comitè Catalunya.

Blasco, J. (2019). Dimensió social de l’educació en cura en la primera infància. Barcelona: IGOP (Projecte Recercaixa «Edu 0-3»).

Blau, D. i Currie, J. (2006). «Pre-school, day care, and after-school care: who’s minding the kids?». Handbook of the Economics of Education, editat per Hanushek & Welch. Elsevier, 1.163-1.278. https://doi.org/10.1016/s1574-0692(06)02020-4

Blau, D. M. i Hagy, A. (1998). «The Demand for Quality in Child Care». Journal of Political Economy, 106 (1), 104-146. https://doi.org/10.1086/250004

Blau, D. M. i Robins, P. K. (1988). «Child Care Costs and Family Labor Supply». Review of Economics and Statistics, 70 (3), 374-381. https://doi.org/10.2307/1926774

Boca, D. del i Vuri, D. (2007). «The mismatch between employment and childcare in Italy: the impact of rationing». Journal of Population Economics, 20 (4), 805-832. https://doi.org/10.1007/s00148-006-0126-3

Borra, C. (2010). «Childcare costs and Spanish mothers’ labour force participation». Hacienda Pública Española / Revista de Economía Pública, 194 (3), 9-40.

Borra, C. i Palma, L. (2009). «Child care choices in Spain». Journal of Family and Economic Issues, 30, 323-338. https://doi.org/10.1007/s10834-009-9167-6

Botella Gallego, N. (2015). Mujeres marroquíes: alimentación, identidades y migración. Tesi doctoral.

Bourquia, Rahma (1996). Femmes et fécondité. Casablanca: Afrique Orient.

Carta, F. i Rizzica, L. (2018). «Early kindergarten, maternal labor supply and children’s outcomes: Evidence from Italy». Journal of Public Economics, 158, 79-102. https://doi.org/10.1016/j.jpubeco.2017.12.012

Cebolla-Boado, H.; Radl, J. i Salazar, L. (2014). Aprenentatge i cicle vital. La desigualtat d’oportunitats des de l’educació preescolar fins a l’edat adulta. Barcelona: Obra Social La Caixa.

Chaudry, A.; Henly, J. i Meyers, M. (2010). «Conceptual frameworks for child care decision making. White Paper». Administration for Children & Families.

Connelly, R. (1992). «The Effect of Child Care Costs on Married Women’s Labor Force Participation». Review of Economics and Statistics, 74 (1), 83-90. https://doi.org/10.2307/2109545

Crespo, I.; Lalueza, J.; Portell, M. i Sánchez-Busques, S. (2004). «Aprendizaje interinstitucional, intercultural e intergeneracional en una comunidad gitana». https://www.researchgate.net/publication/260684888_Aprendizaje_Interinstitucional_Intercultural_e_Intergeneracional_en_una_Comunidad_Gitana

Dowswell, T. i Hewison, J. (1992). «Mother’s Employment and Child Health Care». Journal of Social Policy, 21 (3), 375-393.

EEF (2018). «The Educational Endowment Foundation Toolkit». https://educationendowmentfoundation.org.uk/evidence-summaries/teaching-learning-toolkit/early-years-intervention/

Ejbari El Bachir, N. (2013). El rol de la familia marroquí en la educación de los hijos antes y después de la migración. Tesi doctoral.

Esping-Andersen, G. (2005). «Children in the Welfare State. A Social Investment Approach». Arxius de Ciències Socials (15).

Felfe, C. i Lalive, R. (2012). «Early Child Care and Child Development: For Whom it Works and Why». IZA Discussion Paper (7.100), desembre de 2012. https://doi.org/10.2139/ssrn.2195515

Fuchs, T. i Wößmann, L. (2007). «What accounts for international differences in student performance? A re-examination using PISA data». Empirical Economics, 32, 433-464. https://doi.org/10.1007/s00181-006-0087-0

Gameren, E. van i Ooms, I. (2009). «Childcare and labor force participation in the Netherlands: the importance of attitudes and opinions». Review of Economics of the Household, 7, 395. https://doi.org/10.1007/s11150-009-9062-9

Gelbach, J. B. (2002). «Public schooling for young children and maternal labor supply». American Economic Review, 92 (1), 307-322. https://doi.org/10.1257/000282802760015748

Heckman, James J.; Pinto, Rodrigo i Savelyev, Peter (2012). Understanding the mechanisms through which an influential early childhood program boosted adult outcomes. National Bureau of Economic Research. http://www.nber.org/papers/w18581 https://doi.org/10.3386/w18581

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2021). Oportunitats educatives a Barcelona 2020. Les desigualtats en l’educació al llarg de la vida (0-99). Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

IGOP (2009). Desigualtats en l’accés a l’escolarització de 0 a 3 anys. Una anàlisi de l’escolarització a les escoles bressol sufragades amb fons públics. Bellaterra: Institut de Govern i Polítiques Públiques. Universitat Autònoma de Barcelona.

Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2019). Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2019. Barcelona: Institut Infància i Adolescència de Barcelona – Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Kleven, H.; Landais, C. i Søgaard, J. E. (2019). «Children and gender inequality: Evidence from Denmark». American Economic Journal: Applied Economics, 11 (4), 181-209. https://doi.org/10.1257/app.20180010

Lewis, J. i West, A. (2017). «Early Childhood Education and Care in England under Austerity: Continuity or Change in Political Ideas, Policy Goals, Availability, Affordability and Quality in a Childcare Market?». Journal of Social Policy, 46 (2), 331-348. https://doi.org/10.1017/s0047279416000647

Mamolo, M.; Coppola, L. i Di Cesare, M. (2011). «Formal childcare use and household socio-economic profile in France, Italy, Spain and UK». Population Review, 50 (1), 170-194.

McCartney, E.; Boyle, J.; Forbes, J. i O’Hare, A. (2007). «An RCT and economic evaluation of direct versus indirect and individual versus group modes of speech and language therapy for children with primary language impairment». Health Technology Assessment, 11 (11), 1-139. https://doi.org/10.3310/hta11250

Nollenberger, N. i Rodríguez-Planas, N. (2011). «Child Care, Maternal Employment and Persistence: A Natural Experiment from Spain». IZA Discussion Paper, 4.069. https://doi.org/10.2139/ssrn.1906191

Nollenberger, N. i Rodríguez-Planas, N. (2015). «Full-time universal childcare in a context of low maternal employment: Quasi-experimental evidence from Spain». Labour Economics, 36, 124-136. https://doi.org/10.1016/j.labeco.2015.02.008

Pastor, B. G. (2009). «Ser gitano fuera y dentro de la escuela: una etnografía sobre la educación de la infancia gitana en la ciudad de Valencia», 48. Madrid: CSIC Press.

Pavolini, E. i Lancker, W. van (2018). «The Matthew effect in childcare use: a matter of policies or preferences?». Journal of European Public Policy, 25 (6), 878-893. https://doi.org/10.1080/13501763.2017.1401108

Ribar, D. (1992). «Child care and the labor supply of married women: reduced form evidence». Journal of Human Resources, 27 (1), 134-165. https://doi.org/10.2307/145915

Sánchez, C. i Villena, N. (2018). Conciliació i coresponsabilitat. Una perspectiva feminista. Barcelona: Fundació Josep Irla.

Sarasa, S. (2012). «Efectes de l’escola bressol en el desenvolupament dels adolescents». A: Gómez-Granell, C. i Marí-Klose, P. (directors). Família i relacions intergeneracionals: un espai d’oportunitats per a l’educació dels fills i filles. IV Informe sobre la situació de la infància, l’adolescència i la família a Catalunya i Barcelona. CIIMU.

Schlosser, A. (2011). «Public preschool and the labor supply of Arab mothers: Evidence from a natural experiment». Working Paper. Tel Aviv University.

Schütz, G. (2009). «Does the quality of pre-primary education pay off in secondary school? An international comparison using PISA 2003». Múnich: Ifo Working Paper 69.

Suárez, M. J. (2013). «Working mothers’ decisions on childcare: The case of Spain». Review of Economics of the Household, 11 (4), 545-561. https://doi.org/10.1007/s11150-013-9189-6

Tedesco, J. C. (2006). «Igualtat d’oportunitats i política educativa». A: Bonal, X.; Essomba, M. A. i Ferrer, F. (coord.). Política educativa i igualtat d’oportunitats. Barcelona: Mediterrània.

Tekin, E. (2007). «Child care subsidies, wages, and employment of single mothers». Journal of Human Resources, 42, 453-487. https://doi.org/10.3368/jhr.xlii.2.453

Yoshikawa, H.; Weiland, C.; Brooks-Gunn, J,; Burchinal, M. R.; Espinosa, L. M.; Gormley, W. T.; Ludwig, J.; Magnuson, K. A.; Phillips, D. i Zaslow, M. J. (2013). Investing in Our Future: The Evidence Base on Preschool Education. Foundation for Child Development

Wheelock, J. i Jones, K (2002). «Grandparents are the next best thing: Informal Childcare for working parents in urban Britain». Journal of Social Policy, 31 (3), 441-463. https://doi.org/10.1017/s0047279402006657

West, A.; Blome, A. i Lewis, J. (2020). «What characteristics of funding, provision and regulation are associated with effective social investment in ECEC in England, France and Germany?». Journal of Social Policy, 49 (4), 681-704. https://doi.org/10.1017/s0047279419000631

Whitehurst Testimony on Early Childhood Education to the House Committee on Education and the Workforce (2014). www.brookings.edu

Author Biographies

Enric Saurí Saula, Universitat Autònoma de Barcelona

Enric Saurí Saula és doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor associat al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i professor col·laborador dels Estudis d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. És membre del Grup d’Estudis de les Identitats, consultor en polítiques públiques i col·laborador de la Gerència dels Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona. També ha estat investigador col·laborador al Institut Infància i Adolescència de Barcelona.

Els seus camps de recerca són l’educació, la cultura, la immigració, la llengua i les identitats. Entre d’altres treballs ha publicat, Apropiacions Escolars. Usos i sentits de l’educació obligatòria en l’adolescència (2003), El català i la immigració (2004), La llengua com a factor d’apoderament en les trajectòries migratòries. Una història que es repeteix (2010) o Diversitat i integració en l'associacionisme cultural català (2015). També és coautor d’articles sobre diferents aspectes relacionats amb l’educació a revistes, com ara a la Revista de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials o a l’Observatori de l’educació local (Diputació de Barcelona).

Algunes de les recerques realitzades en el camp de la sociologia de l’educació i les polítiques públiques són Models d’educació de 0 a 3 anys i participació en el mercat laboral: estudi de la innovació social a la ciutat de Barcelona (2020), Anàlisi de necessitats educatives i avaluació de la política i serveis educatius a Pineda de Mar (2018), Estudi sobre la rendibilitat social del servei d’escoles bressol municipals a Castelldefels (Diputació de Barcelona i Ajuntament de Castelldefels, 2017), Redefinició de la zonificació i planificació escolar a la ciutat de Mataró (Diputació de Barcelona i Ajuntament de Castelldefels, 2017), L’escolaritat a la ciutat de Reus. Avaluació de la política educativa municipal per a l’equitat (2017), Redefinició de la zonificació-planificació escolar a la ciutat de Rubí (Ajuntament de Rubí, 2016), l’estudi Un model d’Escola Bressol per petits municipis: el cas del Lluçanès (Diputació de Barcelona, 2016), l’estudi sobre les Bonificacions i tarifació social al sistema públic d’escoles bressol (Diputació de Barcelona, 2015) o l’anàlisi de la Rendibilitat social en els serveis municipals educatius (Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 2013 i Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2012 i 2016).

Sheila González, Universitat Autònoma de Barcelona

Doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la UAB. Actualment és investigadora postdoctoral al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat investigadora visitant a Hochschule Bremen (Alemanya), a l'Institut de Ciències Socials (UNAM, Mèxic) i al Departament d'Investigacions Educatives (CINVESTAV-Mèxic). És membre de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i del Grup de Recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS). Els seus interessos de recerca inclouen l’anàlisi de polítiques públiques i les desigualtats socials, amb especial atenció a l’educació i les migracions. Ha dut a terme diversos projectes de recerca en aquest camp i té experiència en anàlisi i avaluació de polítiques. També ha publicat la seva obra en revistes nacionals i internacionals i llibres especialitzats.