Towards a Critique to Modernity

Abstract

Com de costum, el problema comença pel llenguatge. En aquest cas, perquè al terme mateix de «modernitat» li ha estat conferida una significació a la vegada normativa i susceptible de tergiversació com a conseqüència del mite del progrés que de manera tan radical ha configurat el pensament occidental a partir de la Il·lustració. Significació normativa, en la mesura que la modernitat és concebuda com a intrínsecament superior a tot el que pogués haver-la precedit; el contrari de ser modern és ser retrògrad, i es fa difícil d'imaginar la manera de defensar les virtuts d'allò que no és sinó retrògrad. Però ipso facto la significació esdevé susceptible de tergiversació en la mesura que aquest tipus de perspectiva dificulta enormement una visió de la modernitat com a allò que en realitat és: un fenomen històric, en principi igual que qualsevol altre, amb un inici empíricament discernible i un conjunt de causes al seu origen, i per tant també amb un final previsible. Com a mínim, doncs, tota crítica de la modernitat ha de començar posant entre parèntesis els pressupòsits normatius en els quals està basada.