La sida a Cuba

Resum

La sigla SIDA significa síndrome d’immunodeficiència adquirida. Sida és una definició operativa de l’estadi extrem de la infecció pel VIH (virus de la immunodeficiència humana). Les estadístiques indiquen que les vies de difusió més freqüents al món són les relacions sexuals de risc i la utilització de drogues per via intravenosa, fet aquest darrer que no constitueix un problema a Cuba. Amb la sida, la sexualitat i la mort, ambdós vells tabús, han saltat a la palestra per formar un binomi que és sinònim públic de malaltia; la societat s’enfronta a un repte complex en què la moral i els costums dicten les principals normes d’actuació. El VIH és un virus biològic que ha «descobert» vells, agressius i letals «virus» socials. El 1986 es van diagnosticar els primers casos de VIH a Cuba. Aquell mateix any es va posar en pràctica el Programa Nacional de Lluita contra la Sida per al control i la prevenció de la infecció per VIH. L’estratègia cubana consideraria com a aspectes fonamentals el cribratge massiu, el tractament sanitari i l’educació sanitària.