Segregación escolar público-privada en España

F. Javier Murillo; Guillermina Belavi; Lina Marcela Pinilla Rodríguez

doi:10.5565/rev/papers.2392

Segregació escolar publicoprivada a Espanya

Autors/ores

F. Javier Murillo Universidad Autónoma de Madrid https://orcid.org/0000-0002-8003-4133
Guillermina Belavi Universidad Autónoma de Madrid https://orcid.org/0000-0002-6471-7583
Lina Marcela Pinilla Rodríguez Universidad Autónoma de Madrid https://orcid.org/0000-0002-3052-0280

PDF (ES)

Resum

Fa més de trenta anys es va regular a Espanya la doble xarxa de centres públics i privats. És un bon moment per preguntar-se què ha significat en termes d’equitat. Aquest article aborda l’aportació diferencial de l’educació pública i privada a la segregació escolar de caràcter socioeconòmic. Més concretament, té com a objectius, d’una banda, estimar la magnitud de la segregació per nivell socioeconòmic dels centres d’educació secundària obligatòria de titularitat pública i de titularitat privada i, de l’altra, determinar la contribució diferencial de tots dos a la segregació global en cada comunitat autònoma. Per fer-ho, es realitza una explotació secundària de les dades PISA-2015 i s’estima l’índex de segregació d’arrel quadrada de Hutchens i la seva descomposició en els subsistemes d’educació pública i privada per a quatre col·lectius d’estudiants: el 10 % i el 25 % dels estudiants amb famílies amb menor nivell socioeconòmic, i el 10 % i el 25 % dels de major nivell. Els resultats apunten, en primer lloc, a una gran variabilitat en la segregació escolar entre comunitats, tant en magnitud com en composició publicoprivada. En segon terme, es troba una notable segregació dels estudiants de famílies amb menor nivell socioeconòmic i cultural als centres privats i als centres públics de major nivell, la qual cosa apunta a la important contribució que l’educació privada fa a la segregació escolar global per caràcter socioeconòmic.

Paraules clau

segregació escolar, titularitat de centre, nivell socioeconòmic, educació secundària, PISA, Espanya

Referències

Abburrà, L. (2005). As Good as the Others. Northern Italian Students and their Peers in other European Regions. Piamonte: Istituto Ricerche Economico Sociali del Piemonte.

Alegre Canosa, M. Á. (2010). «Casi-mercados, segregación escolar y desigualdad educativa: una trilogía con final abierto». Educação & Sociedade, 31 (113), 1157- 1178. https://doi.org/10.1590/s0101-73302010000400006

Allen, R. y Vignoles, A. (2007). «What Should an Index of School Segregation Measure?». Oxford Review of Education, 33 (5), 643-668. https://doi.org/10.1080/03054980701366306

Angrist, J.; Bettinger, E.; Bloom, E.; King, E. y Kremer, M. (2002). «Vouchers for Private Schooling in Colombia: Evidence from a Randomized Natural Experiment». The American Economic Review, 92 (5), 1535-1558. https://doi.org/10.3386/w8343

Arcidiácono, M.; Cruces, G.; Gasparini, L.; Jaume, D.; Serio, M. y Vázquez, E. (2014). La segregación escolar público-privada en América Latina. Santiago de Chile: CEPAL.

Barbetta, G. P. y Turati, G. (2003). «Efficiency of Junior High Schools and the Role of Proprietary Structure». Annals of Public and Cooperative Economics, 74 (4), 529-552. https://doi.org/10.1111/j.1467-8292.2003.00234.x

Benito, R.; Alegre, M. A. y González-Balletbò, I. (2014). «School Segregation and its Effects on Educational Equality and Efficiency in 16 OECD Comprehensive School Systems». Comparative Education Review, 58 (1), 104-134. https://doi.org/10.1086/672011

Benito, R. y González, I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Editorial Mediterrània. https://www.fbofill.cat/sites/default/files/464.pdf

Betts, J. y Fairlie, R. (2014). «Explaining Ethnic, Racial, and Immigrant Differencesin Private School Attendance». Journal of Urban Economics, 22 (5), 25-46. https://doi.org/10.1006/juec.2000.2207

Bonal, X. (2002). «El balance público-privado en el sistema de enseñanza español». Educar, 29, 11-29. https://doi.org/10.5565/rev/educar.323

Bonal, X. (2012). «Education Policy and School Segregation of Migrant Students in Catalonia: The Politics of Non-Decision-Making». Journal of Education Policy, 27 (3), 401-421. https://doi.org/10.1080/02680939.2011.645168

Coleman, J. S. y Hoffer, T. (1987). Public and Private High Schools: The Impact of Communities. Nueva York: Basic Books.

Coleman, J. S.; Hoffer, T. y Kilgore, S. (1982). High School Achievement: Public, Catholic, and Private Schools Compared. Nueva York: Basic Books.

Coleman, J. S.; Kelly S. D. y Moore, J. A. (1975). Trends in School Segregation, 1968-73. Washington, DC: The Urban Institute.

Corten, R. y Dronkers, J. (2006). «School Achievement of Pupils from the Lower Strata in Public, Private Government-Dependent and Private Government-Inde- pendent Schools: A Cross-National Test of the Coleman-Hoffer Thesis». Educa- tional Research and Evaluation, 12 (2), 179-208. https://doi.org/10.1080/13803610600587032

Dronkers, J. (2004). «Do Public and Religious Schools Really Differ? Assessing the European Evidence». En: Wolf, P. J. y Macedo, S. (ed.). Educating Citizens. International Perspectives on Civic Values and School Choice, (287-314). Washington, D C: Brookings Institution Press. https://doi.org/10.5860/choice.42-6620

Dronkers, J. y Robert, P. (2008). «Differences in Scholastic Achievement of Public, Private Government-Dependent, and Private Independent Schools a Cross-Na- tional Analysis». Educational Policy, 22 (4), 541-577. https://doi.org/10.1177/0895904807307065

Elacqua, G.; Martínez, M.; Santos, H. y Urbina, D. (2016). «Tensiones público-privado y el diseño de los sistemas educativos: ¿Qué nos dice PISA?». Pro-Posições, 23 (2), 105-123. https://doi.org/10.1590/s0103-73072012000200008

Eurostat (2016). Eurostat. Education and Training Database. http://ec.europa.eu/eurostat/web/education-and-training/data/database

Fernández Enguita, M. (2008). «Escuela pública y privada en España: La segregación rampante». Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 1 (2), 42-69. https://doi.org/10.7203/RASE.1.2.8550

Fertig, M. (2003). «Who’s to Blame? The Determinants of German Students’ Achie- vement in the PISA 2000 Study». IZA Discussion Paper Series, 739. https://ssrn.com/abstract=392040

Frankel, D. y O. Volij (2011). Measuring school segregation. Journal of Economic Theory, 146(1), 1-38. https://doi.org/10.1016/j.jet.2010.10.008

García Castaño, F. J. y Rubio Gómez, M. (2013). «Juntos pero no revueltos: Procesos de concentración escolar del alumnado extranjero en determinados centros educativos». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 68(1), 7-31. https://doi.org/10.3989/rdtp.2013.01.001

García Fernández, J. A. y Moreno, I. (2002). La respuesta a las necesidades educati- vas de los hijos de inmigrantes en la Comunidad de Madrid. Madrid: CES de Madrid.

Goldhaber, D. D. (1996). «Public and Private High Schools: Is School Choice an Answer to the Productivity Problem?». Economics of Education Review, 15 (2), 93-109. https://doi.org/10.1016/0272-7757(95)00042-9

Gorard, S. (2000). Education and Social Justice. Cardiff: University of Wales Press.

Gorard, S. (2009). «Does the Index of Segregation Matter? The Composition of Secondary Schools in England since 1996». British Educational Research Journal, 35 (4), 639-652. https://doi.org/10.1080/01411920802642389

Gorard, S. y Smith, E. (2004). «An International Comparison of Equity in Education Systems». Comparative Education, 40 (1), 15-28. https://doi.org/10.1080/0305006042000184863

Gorard, S. y Taylor, C. (2002). «What is Segregation? A Comparison of Measures in Terms of ‘Strong’ and ‘Weak’ Compositional Invariance». Sociology, 36 (4), 875-895. https://doi.org/10.1177/003803850203600405

Hutchens, R. M. (2001). «Numerical Measures of Segregation: Desirable Properties and their Implications». Mathematical Social Sciences, 42, 13–29.

Hutchens, R. M. (2004). «One Measure of Segregation». International Economic Review, 45 (2), 555-578. https://doi.org/10.1111/j.1468-2354.2004.00136.x

Jenkins, S. P.; Micklewright, J. y Schnepf, S. V. (2008). «Social Segregation in Secondary Schools: How does England Compare with other Countries?». Oxford Review of Education, 34 (1), 21-37. https://doi.org/10.1080/03054980701542039

Mancebón-Torrubia, M. J. y Pérez-Ximénez de Embún, D. (2008). «El alumnado de los centros educativos aragoneses de enseñanza secundaria: segregación socioeconómica y académica por tipo de centro y percepciones de la calidad educativa». Economía Aragonesa, 35, 115-136.

Mancebón-Torrubia, M. J. y Pérez-Ximénez de Embún, D. (2010). «Una valoración del grado de segregación socioeconómica existente en el sistema educativo español. Un análisis por comunidades autónomas a partir de PISA 2006». Regional and Sectoral Economic Studies, 10 (3), 129-148.

Mancebón-Torrubia, M. J. y Pérez-Ximénez de Embún, D.; Mediavilla, M. y Gómez‐Sancho, J. M. (2015). Does Educational Management Model Matter? New Evidence for Spain by a Quasiexperimental Approach. Barcelona: IEB.

Morgan, S. L. y Sørensen, A. B. (1999). «Parental Networks, Social Closure, and Mathematics Learning: a Test of Coleman’s Social Capital Explanation of School Effects». American Sociological Review, 64, 661-681. https://doi.org/10.2307/2657368

Murillo, F. J. (2016). «Midiendo la segregación escolar en América Latina. Un análisis metodológico utilizando el TERCE». REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 14 (4), 33-60. https://doi.org/10.15366/reice2016.14.4.002

OCDE (2009). Diez pasos hacia la equidad en educación. París: OCDE.

OCDE (2013). Equidad y calidad de la educación: ¿Cómo apoyar a estudiantes y escuelas en desventaja? París: OCDE.

OCDE (2016). Programme of International Student Assessment (PISA 2015). París: OCDE.

Orfield, G. y Lee, C. M. (2005). Why Segregation Matters: Poverty and Educational Inequality. Boston, MA: Harvard University Press.

Portes, A. (1998). «Social Capital: Its Origins and Applications in Modern Sociology». Annual Review of Sociology 24 (1), 1–24. https://doi.org/10.1016/b978-0-7506-7222-1.50006-4

Poveda, D.; Franzé, A.; Jociles, M. I.; Rivas, A. M.; Villaamil, F.; Peláez, C. y Sánchez, P. (2007). «La segregación étnica en la educación secundaria de la ciudad de Madrid: un mapa y una lectura crítica». EMIGRA Working Papers, 91. https:// ddd.uab.cat/pub/emigrawp/emigrawp_a2007n91/emigrawp_a2007n91p1.pdf

Reardon, S. F. y Owens, A. (2014). «60 Years after Brown: Trends and Consequences of School Segregation». Annual Review of Sociology, 40, 199-218. https://doi.org/10.1146/annurev-soc-071913-043152

Rivkin, S. G. (2000). «School Desegregation, Academic Attainment, and Earnings». Journal of Human Resources, 35 (2), 333-346. https://doi.org/10.2307/146328

Rumberger, R. y Paiardy, G. (2005). «Does Segregation still Matter? The Impact of Student Composition on Academic Achievement in High School». The Teachers College Record, 107 (9), 1999-2045.

San Segundo, M. J. (1991). Evaluación del sistema educativo a partir de datos individuales. Madrid: Universidad Carlos III de Madrid.

Sandefur, R. L. y Laumann, E. O. (1998). «A Paradigm for Social Capital». Rationality and Society, 10 (4), 481-501. https://doi.org/10.1016/b978-0-7506-7222-1.50007-6

Síndic de Greuges (2008). La segregación escolar en Cataluña. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya.

Síndic de Greuges (2016). La segregación escolar en Cataluña (I): La gestión del Proceso de Admisión del Alumnado. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya.

Smith, J. y Naylor, R. A. (2005). «Schooling Effects on Subsequent University Per- formance: Evidence for the UK University Population». Economics of Education Review, 24, 549-562. https://doi.org/10.1016/j.econedurev.2004.07.016

Stephan, W. (2013). School Desegregation: Past, Present, and Future. Nueva York: Springer.

Stevans, L. K. y Sessions, D. N. (2000). «Private/Public School Choice and Student Performance Revisited». Education Economics, 8 (2), 169-184. https://doi.org/10.1080/096452900410730

Tokman, A. (2002). Is Private Education Better? Evidence from Chile. Santiago: Banco Central de Chile.

UNESCO (2005). Segundo Estudio Regional Comparativo y Explicativo (SERCE). Santiago: UNESCO/LLECE.

Wilson, W. J. (1987). The Truly Disadvantaged. Chicago, IL: University of Chicago Press.

Biografies de l'autor/a

F. Javier Murillo, Universidad Autónoma de Madrid

Professor de Mètodes de Recerca en Educació a la Universitat Autònoma de Madrid i coordinador del doctorat d’Educació. Coordinador del grup de recerca «Canvi educatiu per a la justícia social» i de la Xarxa Iberoamericana de Recerca sobre Canvi i Eficàcia Escolar. Va ser coordinador general del Laboratori Llatinoamericà d’Avaluació de la Qualitat de l’Educació (LLECE), de la UNESCO, i director d’Estudis del Centre de Recerca i Documentació Educativa del Ministeri d’Educació d’Espanya.

Guillermina Belavi, Universidad Autónoma de Madrid

És llicenciada en Ciència Política (Anàlisi Política) per la Universitat Nacional de Rosario (Argentina). Després d’uns anys d’experiència en el camp de la formació professional, es va traslladar a Espanya i va començar el doctorat d’Educació a la Universitat Autònoma de Madrid. Actualment realitza els estudis de doctorat gràcies a un contracte predoctoral de formació del personal investigador (FPI-UAM) atorgat per aquesta universitat. És membre del grup de recerca «Canvi educatiu per a la justícia social» (GICE). La seva àrea d’especialització és l’educació democràtica.

Lina Marcela Pinilla Rodríguez, Universidad Autónoma de Madrid

Psicòloga per la Fundació Universitària Konrad Lorenz (Colòmbia); màster en Qualitat i Millora de l’Educació amb èmfasi en Canvi, Gestió i Lideratge Escolar per la Universitat Autònoma de Madrid, i candidata a doctora en Educació per la mateixa universitat. Membre del grup de recerca «Canvi educatiu per a la justícia social» (GICE) i de la Xarxa Iberoamericana de Recerca sobre Canvi i Eficàcia Escolar (RINACE).