La innovación social en los cuidados 0-3: Entre la desigualdad y la equidad en las políticas públicas

Raquel Gallego Calderón; Lara Maestripieri

doi:10.5565/rev/papers.3060

La innovació social en les cures 0-3

Entre la desigualtat i l’equitat en les polítiques públiques

Autors/ores

Raquel Gallego Calderón Universitat Autònoma de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-4036-0871
Lara Maestripieri Politecnico di Milano https://orcid.org/0000-0003-4710-1653

PDF (ES)

Resum

La innovació social és un concepte teòric que s'ha aplicat al debat sobre l’estat de benestar en l’àmbit local per la seva capacitat d’identificar propostes d’iniciativa comunitària amb potencial per generar bones pràctiques per a la innovació en les polítiques públiques. Tot i el seu reconegut potencial innovador, molts autors han adoptat una mirada crítica envers aquestes experiències. La participació en la innovació social es concentra entre els individus de classe mitjana ja involucrats en activitats comunitàries i participatives. L’atenció que han generat en l’àmbit municipal dins els governs locals, gràcies a la seva capacitat per expressar les seves demandes i propostes, es podria percebre com a competidora de l’assignació de recursos públics als estrats més vulnerables i exclosos de la població.

Aquest article aspira a situar-se en el debat sobre la complexa relació entre la innovació social i l’equitat, en referència a la cura de la primera infància (0-3 anys). Centrant-se en el cas de Barcelona, respon a les preguntes següents: en quina mesura i per què l’accés a les innovacions socials en l'etapa 0-3 anys presenta un biaix socioeconòmic?; en què es diferencia la concepció d’innovació social en l'etapa 0-3 anys que té la ciutadania i la que té el govern local?; quins són els límits i les potencialitats i de la política pública local per compatibilitzar la innovació social i l’equitat?

Paraules clau

innovació social, polítiques públiques, educació i cures 0-3, polítiques socials

Referències

Ajuntament de Barcelona (2021). Pla per a l’educació i la criança de la petita infància. Mesura de govern. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Recuperado de https://ajuntament.barcelona.cat/educacio/sites/default/files/210422_mesuradegovern_petitainfancia_def.pdf

Anderson, L. et al. (2003). «The Effectiveness of Early Childhood Development Programs. A Systematic Review». American Journal of Preventive Medicine, 24 (35), 32-46. https://doi.org/10.1016/S0749-3797(02)00655-4

Arampatzi, A. (2022). «Social innovation and austerity governance in Athens and Madrid: Rethinking the changing contours of policy and practice. European Urban and Regional Studies, 29 (1), 45-58. https://doi.org/10.1177/09697764211028900

Avelino, F.; Wittmayer, J. M.; Pel, B.; Weaver, P.; Dumitru, A.; Haxeltine, A. … O’Riordan, T. (2019). «Transformative social innovation and (dis)empowerment». Technological Forecasting and Social Change, 145, 195-206. https://doi.org/10.1016/j.techfore.2017.05.002

Ayob, N.; Teasdale, S.; Fagan, K. (2016). «How social innovation “Came to Be”: Tracing the evolution of a contested concept». Journal of Social Policy, 45 (4), 635-653. https://doi.org/10.1017/S004727941600009X

Baglioni, S. y Sinclair, S. (2018). Social innovation and social policy: Theory, policy and practice. Policy Press.

Blanco, I. y Gomà, R. (2020). «New Municipalism». En: Kobayashi, A. (ed.). International Encyclopedia of Human Geography. Amsterdam: Elsevier, 393-398.

Blanco, I. y León, M. (2017). «Social innovation, reciprocity and contentious politics: Facing the socio-urban crisis in Ciutat Meridiana, Barcelona». Urban Studies, 54 (9), 2.172-2.188. https://doi.org/10.1177/0042098016659044

Brandsen, T. y Evers, A. (2019). «Social innovations in the urban context: different types of local social innovations». En: Howaldt, Jürgen; Kaletka, Christoph; Schröder, Antonius; Zirngiebl, Marthe (eds.). Atlas of Social Innovation. 2nd Volume – A World of new Practices. Múnich: Oekom Verlag GmbH.

Buuren, A. van y Loorbach, D. (2009). «Policy innovation in isolation». Public Management Review, 11 (3), 375-392. https://doi.org/10.1080/14719030902798289

Cruz, H.; Martínez, Moreno R. y Blanco, I. (2017). «Crisis, urban segregation and social innovation in Catalonia», PACO, 10 (1), 221-245. https://doi.org/10.1285/i20356609v10i1p221

Eizaguirre, S. y Parés, M. (2019). «Communities making social change from below. Social innovation and democratic leadership in two disenfranchised neighbourhoods in Barcelona». Urban Research and Practice, 12 (2), 173-191. https://doi.org/10.1080/17535069.2018.1426782

Fraisse, L.; Petrella, F. y Richez-Battesti, N. (2021). «From grassroots social innovation to public experimentation in the French Local childcare system: the managerial turn». Autonomie Locali e Servizi Sociali, 44 (3), 457-476. https://doi.org/10.1447/102648

Gallego, R. y Subirats, J. (2012). «Spanish Regional and Welfare Systems: Policy Innovation and Multi-level Governance». Regional and Federal Studies, 22 (3), 269-288. https://doi.org/10.1080/13597566.2012.688271

Glaser, B. G. y Strauss, A. L. (1967). The Discovery of Grounded Theory. Strategies for Qualitative Research. Chicago: Aldine.

Häikiö, L.; Fraisse, L.; Adam, S.; Jolanki, O. y Knutagård, M. (2017). «The Janus face of social innovation in local welfare initiatives». En: Social Services Disrupted. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing. https://doi.org/10.4337/9781786432117.00024

Howlett, M. y Tosun, J. (2021). The Routledge Handbook of Policy Styles. Londres: Routledge.

Institut Infància i Adolescència (2017). Informe. Serveis socioeducatius per a la primera infància: anàlisi de models d’espais familiars. Barcelona.

http://institutinfancia.cat/wp- content/uploads/2017/11/20171106_analisicasosespaisfamiliars_informe.pdf

Kazepov, Y. (ed.). (2010). Rescaling social policies: towards multilevel governance in Europe (vol. 38). Ashgate Publishing, Ltd.

Keller-Garganté, C. (2017). «Grupos de Crianza Compartida: Una alternativa comunitaria en la organización del cuidado en la primera infancia». Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 22 (2), 167–182.

Knill, C. y Tuson, J. (2012). Public Policy: A New Introduction. Hampshire: Palgrave Macmillan.

Leech, N. (2009). «A typology of mixed methods research designs». Quality & Quantity, 43, 265-275. https://doi.org/10.1007/s11135-007-9105-3

Maestripieri, L. (2017). «Are Solidarity Purchasing Groups a social innovation? A study inspired by social forces». Partecipazione e Conflitto, 10 (3), 955-982. https://doi.org/10.1285/i20356609v10i3p955

Maier, F.; Meyer, M. y Steinbereithner, M. (2016). «Non-profit organizations becoming business-like: A systemic review». Non-Profit and Voluntary Sector Quarterly, 45 (1), 64-86. https://doi.org/10.1177/0899764014561796

Martinelli, F. (2012). «Social Innovation or Social Exclusion? Innovating Social Services in the Context of a Retrenching Welfare State». Challenge Social Innovation: Potentials for Business, Social Entrepreneurship, Welfare and Civil Society, 9783642328794, 169-180. https://doi.org/10.1007/978-3-642-32879-4_11

Morabito, C.; Vandenbroeck, M. y Roose, R. (2013). «“The Greatest of Equalisers”: A Critical Review of International Organisations. Views on Early Childhood Care and Education». Journal of Social Policy, 42 (3), 451-467. https://doi.org/10.1017/S0047279413000214

Moulaert, F.; MacCallum, D.; Mehmood, A. y Hamdouch, A. (2013). «General introduction: the return of social innovation as a scientific concept and a social practice». En: The International Handbook on Social Innovation. Collective Action, Social Learning and Transdisciplinary Research. Edward Elgar.

Moyson, S.; Scholten, P. y Weible, C. (2017). «Policy learning and policy change: Theorising their relations from different perspectives». Policy and Society, 36 (2), 161-177. https://doi.org/10.1080/14494035.2017.1331879

Navarro-Varas, L. (2022). «La importancia del coste de los servicios de educación y atención de la primera infancia en la ocupación laboral femenina de la metrópolis de Barcelona». Papers, 107 (3), e3076. https://doi.org/10.5565/rev/papers.3076

Oosterlynck, S.; Kazepov, Y.; Novy, A.; Cools, P.; Barberis, E.; Wukovitsch, F.; Sarius, T. y Leubolt, B. (2013). «The butterfly and the elephant: local social innovation, the welfare state and new poverty dynamics». IMPROVE Working, 13/03. Recuperado de https://ideas.repec.org/p/hdl/improv/1303.html

Palomera, David (2022). «¿Estado de bienestar para todas? Análisis de las desigualdades sociales en las solicitudes y el acceso en las guarderías públicas, y el papel de la política social para aliviarlas». Papers, 107 (3), e3068. https://doi.org/10.5565/rev/papers.3068

Pol, E. y Ville, S. (2009). «Social Innovation: Buzz Word or Enduring Term?». Journal of Socio-Economics, 38 (i.), 878-885. https://doi.org/10.1016/j.socec.2009.02.011

Tatham, M.; Hooghe, L. y Marks, G. (2021). «The territorial architecture of government». Governance, 34 (3), 607-620. https://doi.org/10.1111/gove.12603

Thompson, M. (2021) «What’s so new about New Municipalism?». Progress in Human Geography, 45 (2), 317-342. https://doi.org/10.1177/0309132520909480